Pàgines

dijous, 21 d’agost del 2014

Comentaris a un tuit de @guanyem





Aquest tuit de @guanyem, aquest matí, m’ha fet pensar sobre el tema de la capitalitat de Catalunya. En calent i des del mòbil he respost amb un altre tuit:



Després he vist que calia complementar la resposta amb una explicació més llarga dels 140 caràcters del Twitter, per evitar que les afirmacions fetes semblin arbitràries.


Senyores i senyors de @Guanyem, si voleu governar la Capital de l'Estat, haureu de centrar-vos en polítiques fiscals i de planejament que aturin al màxim els processos d'especulació urbanística, conseqüència de tenir els 16 mil milions d’euros, cada any, que ara es gasten a Madrid. L'especulació vindrà per la necessitat de fer seus per a les noves institucions públiques catalanes d'àmbit estatal, per a les ambaixades exteriors dels països que ens reconeguin, i per a les corporacions internacionals i grans empreses de serveis, que voldran tenir seu a la nova capital Europea. Tot plegat farà pujar molt els preus de pisos i oficines, i pot generar una altra bombolla immobiliària com la patida ara fa entre cinc i deu anys a tot l’estat espanyol.
 

La proposta que faig per prevenir aquesta bombolla és que es deslocalitzin, al màxim, les seus institucionals per tota la geografia catalana. De manera que aquesta riquesa sobtada, no només reverteixi a la capital sinó que es reparteixi entre tot el territori català.

A la capital del nou Estat europeu, la lluita contra la contra la pobresa i els serveis socials per a gent vulnerable serà residual (afectarà a poca gent) i es podrà centrar en drets perquè hi haurà recursos de sobres per atendre-les.

Per contra, si voleu governar una capital la província espoliada, haureu de posar-vos les piles en els serveis socials i la lluita contra la pobresa que amb el boicot de l'Estat espanyol contra Catalunya, crescut per la seva victòria sobre l’independentisme, arribarà a extrems mai no vistos.

A més, aquestes polítiques socials les haureu de fer sense recursos per la qual cosa deixareu la ciutadania vulnerable, en mans d'aquelles entitats del tercer sector, capaces d'obtenir un finançaments privats, que seran més escassos que les immenses necessitats generades. Aquests finançaments privats tenen una important càrrega ideològica: sigui religiosa, social o política; de manera que no treballareu pels drets dels ciutadans sinó amb la caritat dels patrocinadors.

Que l'escenari barceloní sigui d'èxit o de fracàs depèn, en gran part, del que facin els ciutadans, però també de la intervenció dels partits polítics que hauran de gestionar aquesta voluntat popular. Si quan una immensa majoria de ciutadans us demana que estigueu al seu costat, i us inhibiu, després no sereu dignes per gestionar els seus destins.

dijous, 7 d’agost del 2014

Resposta a l'article del Pere Garriga

T'adones company que ja hem perdut, t'adones que seguirem lligats al feixisme d'Espanya, a l’espoli fiscal, la vexació dels conqueridors, la cultura dels toros, l’anorreament de la llengua i la cultura, ... només perquè cadascú treballa per la seva independència i n’hi ha tantes com independentistes: La de l'Assemblea és tova, la de Convergència covarda, la d'ERC pactista, la de la CUP contundent, la d'Òmnium classista, la del SÚMATE impostada... Fem accions per aconseguir la nostra independència, i critiquem i insultem les que no s'alineen fil per randa a la nostra, la millor, l'única que mereix guanyar.

Tenim uns egos que ens els trepitgem.

T’has fixat contra qui lluitem, és un pack ample, immens, contundent. Tenen els assassins feixistes que perdonen a València, els falangisme que criden “Viva España y mueran los rojos”, el PP del Constitucional amic, el PSOE del “cepillo”, el PSC de la consulta “pactada ara sí, ara no”, tenen la UPyD de la ibèrica Joana d’Arc, els C’s despullats contra Catalunya, el PODEMOS del Villarejo, el GUANYEM solidaris amb els pobres espanyols, el PROCÉS CONSTITUENT encerclant la Caixa... però tots ells es posen d’acord i van rectes com un clau contra Catalunya i el seu procés. Només han de votar SI-NO, NO o prohibir-nos votar. Tenen lleis, constitucions i jutges, tenen exercits d’armes i de periodistes ben pagats, diaris i televisions, institucions i ambaixades. Poden encobrir delictes o airejar-los, a conveniència, per desmoralitzar-nos.

Pots no venir a la manifestació de l’onze de setembre, pots criticar-nos als que hi serem, pots dir que érem molts menys dels que érem, pots dir que molts dels que hi eren estaven manipulats, altres eren federalistes, i uns quants de cartró pedra. Només caldrà mirar els diaris espanyols i catalans del dia 10 o escoltar les dues-centes emissores de ràdio que ens negaran o els quaranta-cinc canals de televisió que ens ridiculitzaran i insultaran. Sereu la majoria silenciosa que es queda a casa i per actius o per passius veureu desinflar el procés.

L’onze de setembre jo seré allà, amb la samarreta que calgui, fent un somni possible, o, com a mínim, fent el possible per un somni. Només sóc un més, anònim, al servei de la independència del meu poble. I potser no guanyarem, però no serà per culpa meva.

En resposta a l'escrit.

dimecres, 23 de juliol del 2014

Comentaris a un article de l'ABC 100 argumentos para... (corregit)



Ahir l'ABC (21/7/14)  treia 100 motius pels quals els catalans no podíem deixar de ser espanyols. No me n'he pogut estar de comentar aquests motius i expressar perquè si que hem de deixar de ser espanyols.

El meus comentaris estan escrits en els requadres, en català i en cursiva.

1 Historia común
Cataluña nunca fue un Reino separado del resto de España. Tampoco una nación, concepto de moderno cuño. Sí fue un Principado con instituciones propias, pero integrado en la Corona de Aragón junto a lo que hoy son las comunidades balear y valenciana.

La història comuna que tenim és de bombardejos constants, imposició i vexació.

2 Sentimiento español
Una gran parte de la sociedad de Cataluña se siente tan catalana como española.

Precisament es tracta de votar per conèixer, no suposar ni inventar.

3 La Constitución
Un 67,90 por ciento de los catalanes votaron en el referéndum constitucional de 1978. Y de ese 67,90 por ciento, un 90,46 por ciento votaron «sí», una cifra que supera la media española.

D’això ja fa massa anys, tornem a sotmetre-la a votació ara i a veure què passa. Espanya fa servir la Constitució per prohibir-nos la democràcia.

4 Contribución española
El dinamismo de Cataluña, su potencial económico y las páginas más brillantes de su historia no se explican sin España y la contribución del resto del Estado. Las exposiciones universales de 1888 y 1929, o los Juegos Olímpicos de 1992, los tres hitos que explican la configuración de la Barcelona moderna, son acontecimientos que no hubiesen sido posibles en una Cataluña desgajada de España.

Les millors coses que ha fet Catalunya foren sense Espanya als S XII i XIII i seran sense Espanya a partir del SXXI... D’aquí a uns mesos.

5 Los lazos con la Corona
La Familia Real siempre ha mantenido una estrecha relación con Cataluña, la región que acoge más actos institucionales después de Madrid, y ha incorporado el catalán a sus discursos.

Si alguna tradició té Catalunya és republicana.

El rei es diu Felipe en homenatge a Felip V que fa guanyar una guerra contra Catalunya, el 1714 però, sobretot, va fer amb els catalans un dels pitjors genocidis documentats fins a aquell moment de la història.

6 Mezcla de los pueblos
La mayoría de la población catalana es una mezcla de los pueblos de España. Según datos de 2011 del Instituto de Estadística de Cataluña (Idescat), uno de cada siete residentes en Cataluña nació en el resto de España, es decir, 1,4 millones (la población catalana asciende a 7,5).

Som catalans perquè vivim, treballem i construïm aquí, independentment del cognom i el naixement. El discurs ètnic és espanyol, no és nostre. Són molts d’ells els que odien els catalans només per ser-ho, només per racisme.


7 Los ocho apellidos españoles
Los 20 apellidos más habituales en Cataluña son de origen castellano. El más frecuente es García, que llevan 170.818 personas, seguido de Martínez (119.231 personas), López (114.352), Sánchez (103.044), Rodríguez (99.884), Fernández (99.884) y Pérez (92.708).

La resposta de l’apartat 6 serveix perfectament al 7. Una nota. Garcia és un topònim català.

8 Permanecer en la UE
Una Cataluña independiente quedaría fuera de la Unión Europea.

Hi ha una important majoria de catalans que estem disposats a no ser d’Europa per no ser d’Espanya. Nosaltres volem córrer el risc.
No crec que Europa vulgui córrer el risc de deixar-nos fora, i molt més Espanya.
A Catalunya Europa li costa una fortuna que Espanya gestiona contra nostre.


9 Seguir en la OTAN
Formar parte de España asegura a Cataluña la protección del resto de aliados de la OTAN, la mayor alianza de defensa

De moment és l’OTAN la que garanteix que la secessió catalana serà democràtica, si depengués de Madrid ja tindríem tanques i afusellaments que hem tingut cada vegada.


10 Compartir las Fuerzas Armadas
El gasto inicial para sufragar unas Fuerzas Armadas propias (costarían unos 4.000 millones de euros al año) haría inviable su existencia en una Cataluña independiente.

De veritat creieu que és un valor l’exercit espanyol: Quallat de corrupció, amb uns deutes estratosfèrics, amb submarins que no suren, ... El tema de la defensa s’ha de debatre, però per damunt de tot s’ha de modernitzar.

11 Controlar mejor el crimen organizado
El crimen organizado actuaría con más facilidad en Europa, ya que los Mossos d’Esquadra quedarían fuera, al menos de momento, de los órganos de coordinación policial internacionales.

Suposo que es refereix a la corrupció del PP, a la imputació dels jutges que la processen i al relleu dels policies que l’investiguen. Que Mossos estiguin dintre o fora de les coordinacions policials internacionals és un desig que tindran els altres estats.


12 Gaudí
Gaudí, embajador de la arquitectura española en el mundo, y con edificios en el conjunto del país, un patrimonio compartido.

No recorden que Gaudí fou detingut i vexat per negar-se a parlar en castellà


13 Beneficioso para todos
«Cataluña y España deben seguir unidas porque cinco siglos han demostrado que es beneficioso para todos. Económicamente la unión hace la fuerza. En Cataluña siempre ha habido la misma división, aquellos que pensamos que estamos mejor juntos y los que no. Los dos bandos se han de respetar. Por una parte ese sueño imaginario; y ellos deben respetar que con España se está muy bien».
SABINO MÉNDEZ, MÚSICO

Sabino Méndez? No el conec. Espero que com a músic sigui millor que en economia i història. Catalunya ha fet forta Espanya i això ha permès Espanya boicotejar Catalunya.
És una relació de poder malaltissa on els catalans no hi estem gens bé.


14 Coordinación de las políticas migratorias
Las políticas de inmigración en Cataluña, que por su propia naturaleza deben ser cada vez más coordinadas con la Unión Europea, quedarían en manos de un Estado pequeño y con una capacidad de respuesta mucho menor que la actual.

El control de les migracions ha de venir des d’Europa, no des del Madrid que l’ha utilitzat sistemàticament amb fins partidistes i empresarials.

15 El acceso a los tribunales europeos
No poder acudir a los tribunales europeos de Justicia repercutiría negativamente en la seguridad jurídica de los ciudadanos catalanes.

Ens conformem a tenir una justícia catalana que funcioni, no com l’espanyola, que només fa que processar jutges que investiguen la corrupció del PP.
Serem europeus i gaudirem de la justícia europea sense cap mena de dubte. Tribunals aquests que fallaran a favor de la pertinença a Europa dels ciutadans de Catalunya.

16 Mayor protección en las fronteras
Garantizar la seguridad de su frontera norte y del litoral es clave, lo que no conseguirá en muchos años en caso de independencia.

La seguretat de les fronteres catalanes ja quedarà garantida per la seguretat francesa, espanyola i andorrana.
Pel que fa a l’espai marítim, també està regulat des de Madrid?

17 Mayor formación de los agentes de seguridad
Permitir una adecuada preparación y actualización de conocimientos de todas las personas que se dedican a la seguridad, lo que es mucho más complicado si no se está en los órganos de coordinación internacionales.

Veiem el grau de formació i professionalitat cada dia amb les notícies de tortura, vexació, insults, multes, ... contra els catalans i els seus símbols per part de la policia nacional i la guàrdia civil. També ho veiem quan s’imposen medalles de mèrit a les mares de déu. O quan no van saber protegir l’acte institucional de la Blanquerna.
Encara recordem 200 policies espanyols de turisme a Calella, amb l’excusa d’ajudar mossos en el tema de Can Vies. Només saben llençar diners.
La destrucció de les proves contra els acusats de pertànyer a una banda terrorista a València és prova de la professionalitat de la Guàrdia Civil.

18 Convivencia en la diversidad
Construir un nuevo Estado con una sociedad dividida de forma irreconciliable acabaría por provocar tensiones insoportables.

Precisament és això és el que la independència evitarà. En haver-hi relació entre iguals baixarà la supèrbia i fatxenderia amb què actua massa moviment espanyol. contra el civisme català demostrat en totes les seves accions.
Que controlin el seu feixisme subvencionat i tolerat que campa amb esvàstiques pels camps de futbol peninsulars i insulta catalans.

19 Mayor control del terrorismo yihadista
Una Cataluña independiente sería totalmente vulnerable y abriría sus fronteras de par en par a la expansión del terrorismo yihadista, una de las principales amenazas para la Unión Europea.

Vegeu el 16.
La seguretat de tots és un dels motius pels quals seguirem dins de la UE i hi haurà coordinació internacional entre les policies.

20 Evitar un refugio de delincuentes
La debilidad de un Estado en supuesto proceso de construcción la haría tan vulnerable que convertiría a Cataluña en refugio de los delincuentes prófugos de la Justicia más peligrosos.

Vegeu el 16 i el 19 (repeteixen massa).

21 Sentirse españoles
«Nosotros somos españoles porque somos catalanes. Queremos que de una vez se acepte la forma de sentirnos españoles, que no es otra que la de sentirnos catalanes. España no se entiende sin Cataluña y a la inversa, tampoco».
JOSEP R. BOSCH, PRESIDENTE DE SOCIEDAD CIVIL CATALANA

Tonteries les justes. Mireu quina és la implantació d’aquests que no són ni societat, ni civil, ni catalans... Compareu amb Omnium, Assemblea nacional de Catalunya, Súmate, Centre Català de negocis, .... Comproveu la seva capacitat de mobilització de la gent i obriu mires.
Si Espanya no s’entén sense Catalunya, és problema d’Espanya. El problema de Catalunya és que no s’entén amb Espanya.

22 Evitar la exclusión de los catalanes españoles
El actual estatus de autonomía permite un marco de convivencia entre todos los ciudadanos, sean o no nacionalistas. Una hipotética Cataluña independiente excluiría completamente a los partidarios de una Cataluña dentro de España.

Que ningú quedi exclós és una competència catalana i sabem fer-la. La nostra és una societat inclusiva que suma. I això ens fa guanyadors.

23 Prevenir el contagio al País Vasco
Una Cataluña independiente daría alas y argumentos a la «izquierda abertzale» para exigir que se aplicara una misma hoja de ruta para el País Vasco y restaría argumentos al Gobierno para impedirlo. Esgrimirían que si se ha permitido con Cataluña, ¿por qué no con el País Vasco?

Ja s’ho faran... Que mirin primer què passa amb les Balears i València.

24 La globalización es contraria a los independentismos
La globalización, según todos los expertos, es un fenómeno irreversible. Apostar por un proceso de secesión es ir en contra de la corriente histórica que vivimos.

Precisament amb la globalització es faciliten molt els moviments secessionistes perquè els mercats no estan relacionats amb fronteres, i sí les regulacions i les promocions. Tots els experts diuen el contrari, no convé confondre els experts amb polítics espanyols unionistes.
Aquest punt és fals com una moneda de fusta.

25 Verdad histórica
Porque la Guerra de Sucesión de 1714 no fue una lucha entre España y Cataluña sino una guerra dinástica con las potencias europeas.

I el genocidi posterior de catalans, amb l’enderrocament de barris sencers, la fortificació contra Barcelona... Què coi hi tenien a veure les dinasties europees. Parlem d’un poble que es va intentar defensar d’un psicòpata i va perdre i encara ara ho està pagant molt car.

26 Unidos, más fuertes
En un mundo globalizado, España en su conjunto es más fuerte si se mantiene unida. Un país pequeño como Cataluña sería insignificante en la escena internacional.

Vegeu el 24. Repetiu molt

27 La tendencia es a ceder soberanía, no al secesionismo
Ir en contra de los tiempos es asomarse al precipicio. Cuando el debate en Europa es el de estudiar cómo debe perder soberanía cada Estado para construir un edificio común, más justo y eficaz, es un suicidio que algunos en Cataluña apuesten justamente por lo contrario. El aislamiento es, a día de hoy, un disparate.

Potser sí, però la cessió de sobirania es farà a aquelles institucions que treballin per Catalunya, no a les que ens boicotegen. Espanya boicoteja el desenvolupament industrial, cultural i humà de Catalunya.

28 La gestión medioambiental se resentiría
Un hipotético Estado independiente catalán tendría muchas dificultades para hacer una política medioambiental coherente. Un ejemplo: el Ebro no es solo un río de esa comunidad y Cataluña en ningún caso puede decidir sobre él de forma unilateral. La política de cuencas quedaría, pues, muy afectada, y los intereses particulares, que ahora son fruto de acuerdos, saltarían en mil pedazos.

Allò de la Plataforma del Castor feta davant de Castelló, per evitar els problemes que posava Catalunya des del punt de vista mediambiental és el millor, i més car exemple, de la mentida aquesta.
Tota la política de les renovables i el tema dels purins demostren que no hi ha cap gran sensibilitat mediambiental a Espanya. Ens estan ofegant amb la merda de les nostres granges.

29 La movilidad de la mano de obra se reduciría
Las fronteras son un inconveniente para la movilidad de la mano de obra, y mucho más si procede de fuera de la Unión Europea. La separación de Cataluña supondría, por tanto, no solo un factor negativo para la actividad económica sino un freno a las legítimas aspiraciones profesionales de las personas.

Pel que fa a la mà d’obra, ara la prioritat és l’atur i una Catalunya independent pot reduir l’atur a la meitat a mig termini. Tenim 16 mil milions d’euros a l’any per generar riquesa i llocs de treball, no per subvencionar PP ni lobbies de la casta extractiva de Madrid.


30 El prestigio de España quedaría en evidencia
Los países más serios, los más fiables, son también los más estables. Preguntarnos ahora qué es España, después de siglos de convivencia, daña nuestro prestigio. Y lo que pueda ocurrir en un futuro podría ser aún peor para la imagen internacional de España.

La Marca Espanya és mentida, mentre que la marca Barcelona i Catalunya són tangibles. Però d’això no en té la culpa Catalunya.

ECONOMÍA

31 Evitar la salida automática del euro
La separación de España conllevaría de forma inmediata la salida del euro. Las deudas se multiplicarían y los ahorros perderían buena parte de su valor. La quiebra sería irremediable.

Això és absolutament mentida. La moneda que usa un país és decisió del país, i d’exemples n’hi ha de repartits pels 5 continents.

32 España, el principal mercado catalán
Aunque la internacionalización de la economía catalana es cada vez mayor, el mercado español sigue siendo el principal destino de los productos producidos en Cataluña. En 2012 vendió a otras comunidades bienes y servicios por 44.000 millones, compró solo por 25.000.

Espanya és el principal boicotejador del mercat català. Tampoc convé oblidar que la relació de compres i vendes és reflexiva, i que si Espanya no ens compra tampoc ens vendrà. I a l’hora d’internacionalitzar productes, després de processos de boicot, ens n’estem sortint molt millor que l’Estat espanyol.
Convé recordar la repassada que li feien al Fabra els empresaris de València ara fa una setmana.

33 Razones para convivir unidas Cataluña y España
«Sería fantástico poder esgrimir como razón para la convivencia la existencia de responsables con sentido de Estado que no vuelvan a utilizar el enfrentamiento territorial y las discusiones sobre los estatutos de autonomía como arma arrojadiza electoral. Sería estupendo poder imaginar un Estado que sea capaz de considerar como propias las lenguas minoritarias y de garantizar su unidad y su difusión, en vez de favorecer su fragmentación. Sería magnífico que las banderas territoriales dejaran de servir para esconder trapos de limpieza dudosa. Pero todo esto implicaría reconocer que algo se ha hecho mal, que ambas partes han fallado y han alimentado una ola de desafección de consecuencias inciertas. Desgraciadamente no detecto tal grandeza de miras en nuestro entorno. Ojalá me equivoque. ¿Razones para seguir unidos? Innumerables. Pero si realmente queremos solucionar el problema, no hay que despistar con lugares comunes sentimentales, ni amenazadores, ni hay que irse por las ramas. Hay que reconocer y abordar lo que ha fallado».
JOAN MATABOSCH, DIRECTOR ARTÍSTICO DEL TEATRO REAL

Això dels draps de neteja dubtosos referint-se a les banderes territorials ja diuen la mena de personatge què és. Que digui motius i raons en comptes de dir que són innombrables i no dir-ne cap.
Catalunya s’ha equivocat molt perquè fins ara ha treballat en la construcció d’un Estat espanyol que no ha estat a l’alçada ni li ha agraït en cap moment del post-franquisme aquesta contribució.

34 Infraestructuras financiadas por el Estado
Las grandes infraestructuras de transporte, que ahora precisamente se enarbolan desde el nacionalismo como un agravio, son contribución directa del Estado, desde el puerto de Barcelona hasta la ampliación del eropuerto de El Prat o el AVE.

Precisament el dèficit en infraestructures és un dels més greus que pateix Catalunya de l’Estat espanyol. Compareu el mapa dels peatges d’autopistes entre Madrid i Barcelona. Un exemple. l’ave a Sevilla va arribar 20 anys abans que a Barcelona.

35 Literatura compartida
Los autores catalanes que escriben tanto en catalán como en castellano enriquecen tanto la cultura propia como la compartida.

Parlem de llengua, no de pertinença. Podem apreciar i fer literatura universal des de qualsevol racó del planeta. I música, i escultura, i pintura,... i periodisme, encara que sembli mentida.

36 Lo más español
«Cataluña y España deben estar unidas porque no hay nada mas español que un catalán».
ALBERT BOADELLA, DRAMATURGO

Perdoneu-me però del bufó no en parlo. Mireu la fotografia del seu cul  entre mig d’una estelada i comprendreu perquè hem de ser lliures.

37 Principal destino turístico
Barcelona y el conjunto de Cataluña, líderes en atracción de turistas, son una puerta de entrada de visitantes para el resto de España.

Espanya no ens ha ajudat gens al lideratge turístic de Barcelona ni Catalunya, al contrari, hi ha una tendència al boicot, un exemple és la competència deslleial que Barajas imposa al Prat en el tema aeroportuari. Tota la judicalització de la taxa turística també n’és exemple de boicot contra Catalunya per part d’Espanya.

38 Líderes en exportaciones
Las empresas catalanas, líderes en exportación, contribuyen de manera decisiva a la recuperación económica.

Això només demostra la viabilitat econòmica de la República catalana. El que ha de fer Espanya és produir i crear, no viure del BOE, la casta, l’especulació i l’espoli de front mediterrani.

39 Una financiación exterior más barata
Juntos es más fácil y barato financiarse en el exterior. Cataluña se ha ahorrado más de 1.700 millones en intereses de la deuda gracias al Fondo de Liquidez Autonómico puesto en marcha por la Hacienda estatal. Ese menor coste de financiación se traslada también a empresas y familias.

Espanya rep una financiació a l’1% i obliga a pagar-la a Catalunya al 5%. La usura passa a ser una forma de robatori més amb què ens boicoteja Espanya

40 Corredor ferroviario
El corredor ferroviario del Mediterráneo, financiado con fondos estatales y europeos, es una infraestructura vital para la economía exportadora de Cataluña, del Levante y del conjunto de España.

Ho diuen com si ja estigués fet, ho diuen com si no haguessin fomentat sempre el corredor central, ho diuen com si no l’haguessin boicotejat i continuen boicotejant ara...
El dia que el corredor del mediterrani estigui fet que parlin.


41 Juntos accedemos a medicamentos más baratos
Centrales de compras como la puesta en marcha por el Ministerio de Sanidad abaratan la adquisición de productos muy costosos como los medicamentos. Acceder a estos en solitario supondría un coste muy elevado.

La deslocalització de les farmacèutiques de Catalunya a Madrid, ara deu fer entre 10 i 15 anys en pot ser una causa. Aquest argument no té cap consistència. Espanya tendeix a aprofitar les compres a l’engròs per obtenir comissions il·legals i repartir sobres entre els seus polítics.

42 Una prima de riesgo más baja
Cataluña se beneficia de la reducción de la prima de riesgo española. Es más, con los progresos en la unión bancaria y fiscal la posible creación de los eurobonos, en el futuro las diferencias de riesgo país entre los socios comunitarios tenderán a desaparecer.

Fa poc més d’un any aquest argument no servia de res i el problema és què passarà d’aquí a un any amb una economia espanyola deficitària que no podrà fer front al deute

43 Esquivar un «corralito»
La fuga de capitales y ahorros que previsiblemente se produciría podría obligar a Cataluña a introducir controles de capital para evitar una fuga masiva. Esto podría degenerar en un «corralito».
Ara per ara Catalunya està en millors condicions que Espanya per fugir de corralistos. Mireu el punt 42.

44 Prevenir un colapso bancario
Fuera de España y del euro, los bancos catalanes no tendrían el soporte y la liquidez del Banco Central Europeo. El colapso bancario sería inminente.

Les polítiques espanyoles de Banc d’Espanya, Comissión Nacional de Valores, Ministeri d’Economia... han estat d’un incompetència històrica que ratlla la delinqüència, com per ara pensar que són garantia de res.

45 Menos costes para las entidades financieras
Para continuar operando en España, las entidades financieras catalanas tendrían que establecer una sede en territorio español, lo que elevaría sus costes. Esto les llevaría a plantearse dejar Cataluña.

El mercat ha de ser lliure, si hi ha bancs que volen marxar de Catalunya que ho facin. És curiós que ahir el BBVA hagi comprat Caixa de Catalunya. Jo diria que van en direcció contrària.

46 Mayor seguridad bancaria
En el caso de una Cataluña independiente y fuera de la Unión Europea, parte de sus habitantes podrían optar por trasladar sus cuentas bancarias y depósitos a entidades españolas, por la mayor seguridad que ofrece el hecho de que los bancos estén tutelados por el BCE y los bancos centrales nacionales de la UE. Cataluña, dada su situación financiera, difícilmente podría asegurar la misma cantidad de depósitos que España o la UE.

Aplicar el nº 45 i no repetiu tant.

47 Menos aranceles si seguimos unidos
Al dejar de formar parte de la Unión Europea, los productos y servicios catalanes tendrían que pagar aranceles para ser vendidos en Europa o en el resto de España, con lo que serían menos competitivos.

Els aranzels ja han desaparegut a tot el món i els pocs que queden són testimonials. Si Espanya imposa aranzels Catalunya també els cobrarà, i a més és terra de pas per a mercaderies a Europa. 

48 Evitar la deslocalización de empresas
La incertidumbre generada por la independencia podría provocar una deslocalización de empresas
de la región catalana hacia otras comunidades españolas o hacia otros países.

La pitjor deslocalització d’empreses de tot el Estat espanyol ha estat per ubicar-se a Madrid. Andaluses, vasques, valencianes...i catalanes... Mireu estadístiques.

49 Menos paro en Cataluña
La deslocalización de empresas, sobre todo de grandes multinacionales, supondría el cierre de sedes en Cataluña y por tanto la reducción de empleo, incrementando la tasa de paro. Del mismo modo, se produciría una fuga de talento.

La principal deslocalització a Espanya és per la capitalitat de Madrid i els contractes del BOE. Quan Madrid deixi de ser la capital de Catalunya no només deixarà d’haver-hi deslocalització si no que hi haurà un retorn d’empreses.
Pel que fa a l’atur, en la mesura que Catalunya disposi dels 16 mil milions d’Euros que ara espolia Madrid i es gastin a Catalunya, la incidència de l’atur baixarà a la meitat, a curt i mig termini.

50 Mayor ocupación de solares y oficinas
El menor atractivo de una Cataluña independiente y aislada en medio de un mercado común como el europeo provocaría una fuga de empresas y, por tanto, el abandono de edificios de oficinas e instalaciones industriales. El valor de este segmento inmobiliario caería.

Tornem sobre els comentari del 49. Si Catalunya és estat hi haurà una voluntat de multinacionals de posicionar-s’hi: Asseguradores, banca, financeres,  telecomunicacions maldaran per tenir seu a Catalunya. Sense parlar del tema consular i ambaixades estrangeres. El número 50 és una de les causes menys fonamentades de les llegides.

51 El testamento de Dalí
El 20 de septiembre de 1982 el pintor catalán Salvador Dalí dictó un testamento en el que declaraba «heredero universal y libre de todos sus bienes, derechos y creaciones artísticas al Estado español con el fervoroso encargo de conservar, divulgar y proteger sus obras».

Pensar en un legat d’una persona és d’una curtedat de mires que ens fa pensar que ens tracten de babaus . El tema dels actius de l’Estat s’ha de tractar en global, i de la mateixa manera caldrà distribuir els passius (el deute de l’estat espanyol) també caldrà distribuir els actius: Mobiliaris i immobiliaris.

52 Más seguridad y estabilidad
La independencia podría tener efectos negativos sobre los flujos de inversión. Los inversores buscan seguridad y estabilidad.

Per primera vegada els fluxos d’inversió estan afavorint clarament Catalunya, respecte de Madrid, i en la mesura que es consolidi el nou Estat també es consolidarà aquesta inversió estrangera a Catalunya

53 Mantener los niveles de visitas turísticas
Más de cuatro millones de turistas nacionales visitan Cataluña cada año, lo que le proporciona ingresos de más de 700 millones de euros. La no pertenencia a España podría reducir estas cifras.

Aquest punt està repetit en el número 37. Quan els turistes van a Catalunya no ho fan perquè volien anar a Espanya. Cal recordar el fracàs de la Marca Espanya

54 Cataluña sola no podría financiarse
Cataluña es la región española con más deuda, más de 57.000 millones de euros al cierre de 2013. Pero además, si se independiza, debería asumir una parte de la deuda pública del Estado. Fuera de España y del euro tendría prácticamente imposible financiarse.

El deute és conseqüència del dèficit de finançament. Catalunya no tindria deute si pogués disposar dels recursos que genera, igual que el País Basca i Navarra. El deute català és el que caldrà pagar i aquest només és el 25% del PIB català. Espanya deu el 100% del PIB.
A més els elements estructurals de desocupació, funcionaris i pensionistes tenen xifres molt més positives a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol.

55 La Generalitat perdería las ayudas europeas
Una de las consecuencias de la separación de España sería la pérdida de las ayudas europeas a los Estados miembros. Cataluña perdería los 365 millones que recibe cada año de ayudas agrícolas, así como los incentivos al empleo y a la competitividad regional.

Catalunya paga a la comunitat europea el 25% de l’aportació espanyola i rep només un 8% amb el diferencia del 17% no necessitem rebre les ajudes.
A més convé recordar que qui rep una gran proporció d’aquestes ajudes són els grans terratinents espanyols, cap d’ells català: Duquesa de Alba entre d’altres.

56 Cataluña se quedaría sin financiación
Las empresas catalanas pueden acceder en estos momentos de restricción crediticia a la financiación en condiciones ventajosas de organismos como el Instituto de Crédito Oficial (ICO) y el Banco Europeo de Inversiones (BEI), ambos con grandes recursos. Cataluña es, por ejemplo, la autonomía que más financiación recibe del ICO (726,7 millones entre enero y marzo).

Les restriccions sobre l’endeutament les condiciona l’Estat espanyol prohibint que la Generalitat demani crèdit. Veure el punt 39 sobre el diferència d’usura que Espanya imposa a Catalunya.

57 Los catalanes pagarían más impuestos
La independencia conllevaría la necesidad de crear una estructura administrativa más potente que la actual y más cara porque tendría que dar servicios que ahora presta el Estado, como la defensa, seguridad, diplomacia… Esto obligaría al Gobierno catalán a imponer impuestos más elevados.

Els catalans són dels ciutadans d’Europa que paguen més impostos per tal que deixin de pagar-los a comunitats autònomes com Extremadura o Astúries. El diferencial de 16 mil milions d’euros de diners que paguem i que no tornen poden, entre altres coses permetre importants davallades de les figures impositives dels grans impostos, sense que s’afectin els serveis que reben els catalans.


58 Cataluña sería un 20% más pobre
Una Cataluña independiente sería en torno a un 20% más pobre como consecuencia de la huida de capitales, la reducción del comercio con el resto de España y de la UE y la pérdida de inversiones, según cálculos del Instituto de Estudios Económicos.

Per què, perquè deixaran de robar 16 mil milions d’euros a l’any. Això vol dir que cada català deixarà de perdre 2500 € a l’any, vol dir que una família de 4 membres és 10.000 € a l’any més pobre pel sol fet de ser catalana i no extremenya. Els de l’Instituto de Estudios Económicos que deixin l’instituto i que vagin a la universitat a veure si aprenen alguna cosa

59 Barcelona es más atractiva en España
Barcelona, por su carácter vanguardista e internacional, ha logrado atraer ferias de alcance global como Mobile World Congress. Una Cataluña aislada restaría atractivo a la ciudad como localización para eventos industriales, culturales y deportivos mundiales, que suponen un impulso económico para la urbe.

Barcelona és el que és per mèrit pròpi i de la seva gent, no pel boicot constant de l’Estat espanyol que no ha construït el corredor del mediterrani i que impedeix que el Prat pugui ser un hub internacional.

60 Mantener la llegada de mercancías a los puertos
La imposición de aduanas provocaría una reducción de la llegada de mercancías hacia el puerto de Barcelona, una de las grandes puertas de entrada, no solo a España sino también a la UE. Se encarecería la distribución de esos productos desde ese puerto al resto de España y otros países de la UE. Del mismo modo, las salidas de mercancías desde ese puerto menguarían. Valencia acabaría absorbiendo parte de ese tráfico.

El tema dels aranzels s’ha discutit en l’apartat 47. No cal repetir que aranzels ja no es paguen, pràcticament, a tot el món i que el més interessat a que no es cobrin els aranzels és Espanya. Només cal mirar el mapa.

61 Entre todos mantenemos el sistema de pensiones
Un sistema de pensiones catalán tendría déficit. Desde hace años se utiliza la caja única de la Seguridad Social para cubrir esos números rojos. La pensión media de los jubilados catalanes (900,97 euros actualmente) es más alta que la española (870), y con las cotizaciones de solo los trabajadores catalanes sería imposible de cubrir.

Si Catalunya és més rica que l’estat espanyol podrà tenir més recursos per pagar les pensions. D’altra banda, cal recordar a l’Estat espanyol que és ell el que té l’obligació de pagar les actuals pensions que en el seu moment es van meritar a Espanya. Hi ha convenis internacionals que avalen aquest tema.

62 Las escuelas de negocio, una referencia
Las escuelas de negocio creadas en Barcelona, como Esade, contribuyen a convertir a España en un referente internacional en este tipo de estudios.

Segur que el nivell i l’emprenedoria espanyola obrirà escoles de negocis en el territori espanyol una vegada Catalunya deixi de ser Espanya. De totes maneres els estudiants espanyols que s’ho puguin permetre podran escolaritzar-se en les escoles de negocis catalana que vulgui. El que “s’ho puguin permetre” ho dic perquè de jove no m’ho vaig poder permetre tot i ser català.

63 Marca Barcelona
La proyección internacional de la ciudad es un activo para el conjunto del país, aunque sin duda es mucho más eficaz dentro del conjunto de la Marca España.

Ja s’ha dit anteriorment que la Marca Espanya ha fracassat perquè no hi ha un producte real que la sustenti i per tota la corrupció que hi ha al voltant del PP espanyol. Val a dir que la Marca Barcelona tira amb molta força i hem d’aconseguir generalitzar-la com una manera de fer global a Catalunya.

64 Barcelona 92 no hubiera sido posible
La celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona en 1992, en los que el entonces Príncipe de Asturias desfiló como abanderado, no hubiera sido posible en una Cataluña independiente. El éxito de la candidatura fue un logro de todos los españoles.

El COI nomena ciutats, no estats. Si Barcelona va aconseguir els JJOO fou per la seva tenacitat, en aquell moment no va comptar amb una Generalitat ni un Estat proactius, no va ser fins després del nomenament que no es van posar les piles tots plegats.
La prova que aquest punt és una tonteria és el fracàs olímpic de Madrid en 3 ocasions. Tampoc cal explicar les diferències entre Pasqual Maragall i Gallardón o la senyora Botella de Aznar per entendre el per què de l’èxit a Barcelona i els fracassos a Madrid.

CULTURA

65 Epicentro del mercado editorial
Cinco de cada diez libros publicados en España se editan en Cataluña. Barcelona, como capital del mundo editorial, tiene una proyección hacia toda Iberoamérica. Nada más natural que la Ciudad Condal pueda seguir siendo, como parte de España, la sede de los principales grupos editoriales hispanos.

Aquest argument és dels que fa riure. Una tonteria com aquesta provocaria que la major part de tots nosaltres anéssim a viure al Japó, Alemanya o Korea només perquè allà hi ha una gran industria de l’automòbil, que d’altra banda és força més quantiosa que la industria editorial que està abocada a una gran i profunda transformació a causa de les noves tecnologies.

66 Bilingüismo y riqueza cultural
Castellano y catalán, lenguas hermanas, son parte indisociable de Cataluña, una riqueza que ni las sanciones ni las imposiciones van a destruir.

Aquí si que rallem el cinisme sense cap subtilitat. El català ha estat insultat a Aragó, a on per llei és diu LAPAO, a València on es nega la unitat lingüística i el dret de les famílies a tenir educació en català, a Balears amb la desintegració del model d’immersió i a Catalunya on el ministeri obliga la Generalitat a pagar 6000 € a cada nen que es vulgui escolaritzar en Espanyol, sense català.
No hi ha el més mínim respecte cap a la Constitució que legisla sobre l’obligació de protegir les llengües.

67 El castellano, lengua mayoritaria entre los catalanes
El castellano es lengua oficial en Cataluña, como lo es también el catalán. El castellano es la lengua más utilizada por los residentes en Cataluña, un 46%, mientras que el catalán es el idioma de uso en un 36% de la población. El 12% habla las dos lenguas por igual.

També a Bèlgica es parla francès i no són francesos i per molt anglès que parlin els americans són molt seus.

68 Mayor aportación
«Porque Cataluña es la comunidad que ha aportado más deportistas de éxito a España en los últimos años, además de haber sido sede de grandes eventos, como los Juegos Olímpicos del 92, Mundiales de atletismo y natación, etcétera».
MARÍA VASCO, ATLETA

Un dels motius pels quals volem un estat propi té a veure amb la identitat esportiva de Catalunya i el constant boicot i vexació del Consejo Superior de Deportes contra les seleccions esportives catalanes.

69 El Día del Libro es español y catalán
El 23 de abril fue designado Día del Libro en toda España por decisión de un ministro catalán a iniciativa del gremio de libreros de Barcelona. Ese día, que se celebra Sant Jordi, murieron Cervantes y Shakespeare.

Que jo sàpiga tot els món musulmà celebrà el Ramadà i cada estat té el seu estat. Podríem pensar el mateix del Nadal.

70 España promociona el catalán en el mundo
El catalán forma parte de la identidad cultural española. El Instituto Cervantes y Exteriores promovieron 101 actividades entre 2007 y 2011 para promocionar la lengua y cultura catalana en todo el mundo.

Aquesta és una mentida directa. Espanya boicoteja el català al món, al Parlament Europeu i a tot arreu on pot. Fins i tot el PP de València i Balears has sortit de la gestió i finançament de l’Institut Ramon Llull. Ells tenen El Instituto Cervantes on no s’aprèn ni es parla cap paraula de català, gallec, basc, ...

71 Madrid acoge a los autores catalanes con los brazos abiertos
Porque obras teatrales de catalanes, como Ángel Guimerà, uno de los más importantes del periodo conocido como Renaixença catalana, se estrenaron antes en Madrid que en Cataluña. Fue el caso de «Terra Baixa» (1896).

Si, i a Shakespeare, i no obliguen als anglesos a ser espanyols. Gibraltar al marge.

72 Una misma cartelera
El cine que se ve y triunfa en Madrid y Barcelona es el mismo. Un ejemplo: «Ocho apellidos vascos» ha arrasado en ambas ciudades.

No cal fer cap comentari. L’èxit de Harry Potter no ens obliga a ser anglesos, ni “Los dientes del diabló” ens obliga a ser esquimals...

73 Un puente aéreo humano
El intercambio de profesionales de los medios de comunicación, la cultura y el pensamiento entre Barcelona y Madrid es uno de los grandes activos culturales de España.

En aquests moments el gran intercanvi humà es produeix de joves catalans, sobradament preparats, que se’n van a Europa a fregar vàters perquè no troben feina a Catalunya, a causa de l’espoli espanyol contra Catalunya.

74 Don Quijote pasó por Barcelona
Incluso Don Quijote pasó por Barcelona en el curso de sus aventuras, y por tanto Cataluña participa del fabuloso territorio cervantino.

Aquest argument no compta. Apliqueu el de “Los dientes del diablo”  

75 Inversión
Con 28.400 millones, Cataluña ha sido, junto con Andalucía, la comunidad más beneficiada por las inversiones del Estado en los diez últimos años.

Es repeteix la mentida del nº 34. Per molt que es repeteixi una mentida no deixa de ser mentida.

76 La música, factor de unión
Músicos como Estopa prenden su éxito en la música pop más española. Pero la afición en España a los músicos de origen catalán no conoce fronteras. Serrat, Loquillo, Manel... forman una lista interminable.

Si, i Lluís Llach i Sisa i Els Pets, i Josep Carreras, i milers i milers de músics, actors, escriptors, poetes, periodistes, pintors, arquitectes, enginyers, administratius, funcionaris, lampistes, paletes, pagesos... que volen deixar de ser espanyols. Votem!

77 La competencia cultural como estimulante
La sana competencia cultural ha sido siempre un acicate en la relación entre Madrid y Barcelona, donde la creación no puede servir para formar barreras sino para disolver las fronteras.
SOCIEDAD

Gràcies a la globalització la competència cultural pot superar la curtedat de mires de postular Madrid contra Barcelona. Entre altres coses per les diferències abismals que hi ha entre la subvenció cultural a Madrid infinitament superior a la catalana.

78 Los hospitales catalanes, una referencia nacional
Los centros hospitalarios catalanes, algunos de referencia mundial y en los que trabajan profesionales de todas las comunidades autónomas, son un valor para el conjunto de la red sanitaria española.

A veure que si cal tancar hospitals per deixar de ser espanyols, els tanquem.
Bromes a part els usos hospitalaris que poden fer tots els ciutadans dels hospitals catalans és un tema d’acord entre administracions. A l’actualitat ja és així perquè els tractaments fets a Catalunya per a habitants d’altres comunitats autònomes es compensen, diuen que malament i tard.

79 Nos ayudamos
«Hay un problema en Cataluña económico, político y social, así que para cualquier solución que podamos dar estaremos ahí en beneficio de Cataluña y de España».
JUAN ROSELL, PRESIDENTE DE CEOE

I també ajudem als habitants de la Índia i d’Àfrica tots plegats sense que això ens obligui a ser africans ni hindús. Fa anys que es demostra que una solució per a Espanya sovint acaba generant un problema a Catalunya. Per cert, és Joan o Juan?

80 Mantener la eficacia de la red nacional de trasplantes
La cooperación y la solidaridad entre todas las comunidades son indispensables para que la Organización Nacional de Trasplantes siga siendo un ejemplo de eficacia. Según el presidente de la Organización Nacional de Trasplantes, Rafael Matesanz, «todos ganamos cuando vamos unidos. Ninguna comunidad por sí sola conseguiría ni de lejos los resultados que consigue yendo con las otras dieciséis en la misma dirección».

I fer-la europea perquè sigui més eficaç.. però això què té a veure amb la independència en un món cada vegada més globalitzat. El “todos ganamos” li costa cada any a cada català 2.500 € així és que hi ha uns que guanyen i els catalans que perden.

81 Educar en la independencia es alentar el aislamiento
Los alumnos catalanes, como los del resto de España, deben ser conscientes desde el primer momento de que cada vez las fronteras lo son menos y que solo la apertura de miras, el compartir con los diferentes, les puede dar herramientas para el resto de su vida. El provincianismo merma, por tanto, sus posibilidades de éxito en la vida.

El cas concret d’Escòcia tindrem un futur possible a on pot estar dins de la UE i Anglaterra demanar-ne la sortida. Independitzar-se no és aïllar-se és dotar-se dels recursos per busca noves maneres de relacionar-se, i fer-les més lliures

82 Miles de españoles estudian en las universidades catalanas
Las universidades catalanas, que se encuentran entre las mejores del mundo, forman a miles de estudiantes del conjunto de España.

I anglesos, i italians, i mexicans... I això què té a veure amb la independència?

83 Conservar la investigación científica
Cataluña, que es puntera en investigación científica en España, difícilmente mantendría este nivel sin la aportación de fondos estatales.

L’Espanya del PP ha tancat totes les aixetes d’investigació a nivells de Tercer Món. Aquesta retallada es nota molt a Catalunya perquè érem un centre internacional en diverses àrees. Això només ho pot corregir una República Catalana que cregui en la investigació com a inversió per generar benestar i riquesa, amb un important valor afegit.

84 Evitar la fuga de cerebros
El éxodo que sin duda conllevaría una supuesta escisión de Cataluña provocaría una fuga de cerebros y profesionales cualificados ante lo incierto de su futuro.

Repeteix el 83

85 Más medios para luchar contra el fuego
Cataluña, como el resto de comunidades autónomas de España, se beneficia de los servicios que ofrece el Centro de Coordinación de la Información Nacional sobre Incendios, así como de los medios de apoyo en la lucha contra el fuego del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

De moment per apagar els focs de l’Empordà han vingut bombers francesos i aragonesos igual que els catalans van participar en tasques d’extinció a la Catalunya Nord. La coordinació la fa el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I demana i paga el suport al país que creu convenient.

86 Unidad de las personas
«Además de un despropósito político supone una aberración cruel e inhumana como fue en su día el Muro de Berlín, ya que la separación implicaría segregar una población que es una mezcla, con lazos familiares con todo el país».
JORDI CORNET, CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA

Aquest senyor és un important membre del PP i és el delegat d’Espanya al Consorci, ho dic perquè ningú no cregui que el seu llenguatge apocalíptic li ve de l’activitat al Consorci de la Zona Franca. De moment els murs els posa Madrid.

87 Cataluña se quedaría sin Erasmus
Como ciudadanos de un país miembro de la Unión Europea, los estudiantes catalanes acceden a las becas del programa Erasmus, al que se acogen unos 40.000 estudiantes al año en España. Si Cataluña no fuera parte de España, no pertenecería a la UE y, por tanto, no podría acceder a esas becas. Además, Cataluña también es receptora de estudiantes procedentes de otros países de Europa través de este programa, que también dejarían de llegar.

Per quedar-nos sense Erasmus ja tenim el Wert que déu n’hi do la retallada i variació de criteris aplicada, fortament criticada des de la UE.
Per cert Suïssa és dels països d’Europa que acull i envia més Erasmus, malgrat no ser de la UE. És cert que això es retallarà com a represàlia de la UE pel referèndum, aprovat a Suïssa, que limitava el trànsit de treballadors europeus pel seu territori.

88 Mayor cobertura de las personas dependientes
El Estado aporta cada año miles de millones de euros para las comunidades autónomas destinados a la atención de los dependientes. Al llamado nivel mínimo del Imserso, que entre 2011 y 2013 fueron más de 10.600 millones de euros, se añade una financiación adicional a las comunidades que, solo en el periodo 2010-2013, fueron 9.269 millones de euros. De esta última cantidad, 1.647 millones fueron para Cataluña, según datos facilitados por el Tribunal de Cuentas.

Això ja és de ser molt poca-vergonyes perquè hi ha gent que està patint molt. Per llei l’Estat es comprometia a pagar el 50% de les despeses de la dependència i la Generalitat pagava l’altra 50%. Actualment la retallada de l’Estat fa que la seva aportació no arribi ni al 20%.

89 Modelo de convivencia
«Objetivamente, el éxito define la historia reciente de nuestro país. No obstante, en estos momentos hay que resolver acertadamente los inmensos retos y oportunidades derivados de la globalización y del protagonismo impetuoso de nuevas áreas económicas.
Hay que evitar tensiones y fricciones innecesarias, y, desde el diálogo, focalizar nuestros esfuerzos en hacer las adaptaciones necesarias que requiere nuestro modelo de convivencia».
VALENTÍ PICH, PRESIDENTE DEL CONSEJO GENERAL DE ECONOMISTAS

Prenent l’argument de la globalització el món se’ns queda petit i els models de convivència són molts i diversos. El que no és de convivència és que l’Estat espanyol prohibeixi votar Catalunya el seu futur. Això és autoritarisme, model que a Espanya sempre ha aplicat a la convivència contra Catalunya.

90 Rivalidad sana
Las diferencias en un momento puntual no afectaron a las relaciones de amistad entre los miembros de la selección española.

La rivalitat és sana si es dóna en igualtat de condicions. No és sana mentre una de les parts té el poder sobre l’altra i l’utilitza per boicotejar l’activitat de l’altra

91 Estudiar en español sería más difícil en Cataluña
El español es la segunda lengua del mundo por número de hablantes y el segundo idioma de comunicación internacional. En el planeta, más de 495 millones de personas hablan español. Los estudiantes verían privada la posibilidad de recibir educación en castellano entorpeciendo su riqueza lingüística, formación y posterior desarrollo profesional.

De moment els resultats escolars demostren que a Catalunya hi ha una mitjana de notes del castellà superior a la mitjana de l’estat espanyol. El que està clar és que a Espanya és un dels països d’Europa on és més difícil estudiar català.

92 Menos fondos contra la pobreza infantil
Si Cataluña saliera de España dejaría de recibir fondos extraordinarios como el que el Ministerio de Sanidad destinará este año a las comunidades autónomas para luchar contra la pobreza infantil. Cataluña, en concreto, recibirá 726.989 euros para atender las necesidades básicas de familias con menores a cargo y en situación de exclusión. Además percibirá otros 72.533 euros para programas de integración de la población gitana. Según el indicador Arope, esta comunidad autónomas tiene al 38,4% bajo el umbral de la pobreza.

Una de les mentides que fan més mal de totes. A Catalunya, atenent el cost de la vida, és la segona comunitat autònoma amb més pobresa infantil, només darrera de les Canàries. Malgrat tot a la distribució dels fons, només es va percebre de l’Estat un 20% del que a dret i a llei tocava. A títol d’exemple Ceuta i Melilla, cada una d’elles, rep el doble que tota Catalunya sencera.
Utilitzar la infància pobre per boicotejar Catalunya és la mena de moral que llueix Espanya.

93 La Iglesia advirtió de la pérdida de derechos de los ciudadanos
Los obispos españoles, en la instrucción pastoral «Orientaciones Morales ante la situación actual de España», del año 2006, aseguran que «es un bien importante poder ser simultáneamente ciudadano, en igualdad de derechos, en cualquier territorio o en cualquier ciudad del actual Estado español. ¿Sería justo reducir o suprimir estos bienes y derechos sin que pudiéramos opinar y expresarnos todos los afectados?», se preguntan.

Els bisbes espanyols el que haurien de fer es tancar 13TV, la COPE i suspendre capellans feixistes que demanen cops d’estat. Els drets els treuen ells, tant a les dones que necessiten avortar o les parelles d’homosexuals que es volen casar o que volen adoptar fills.

94 Patrimonio gastronómico común
Pese a la insistencia del nacionalismo en laminar cualquier expresión popular que suene a España, Cataluña comparte con el resto del país un acerbo común, que se expresa en múltiples campos, entre ellos el de las peculiaridades de la gastronomía local que se funden en un gusto compartido, con platos que viajan de una a otra región.

Això del patrimoni gastronòmic comú no sé si està lligat a les hamburgueses, a les pizzes o al sushi...


DEPORTES

95 Una selección unida es más competitiva
Una selección grande es mucho más competitiva que varias pequeñas. El ejemplo más evidente es el de las selecciones de fútbol británicas: Escocia, Gales e Irlanda del Norte apenas tienen presencia en los grandes campeonatos. Y la división perjudica a Inglaterra, que encadena fracaso tras fracaso desde 1966. La última hornada de jugadores españoles que ha marcado una época sin precedentes, con un Mundial y dos Eurocopas, contaba con un gran número de futbolistas catalanes.

El punt 68 ja en parlava. Un poble té dret a tenir una selecció i a gaudir dels èxits i fracassos d’aquesta. Llàstima de la insensibilitats del Consejo Superior de Deportes a reconèixer les seleccions esportives catalanes.

96 Industria náutica
La industria náutica española tiene una cita mundial en el Salón de Barcelona, que podría verse muy afectado ante una hipotética independencia.

Però que no parlàvem de mercat globalitzat. O és que a Madrid també compraran barques. El mercat és el món.

97 No se pueden perder los clásicos Madrid-Barça
Una escisión perjudicaría al Barça y al conjunto de la Liga. Con una Cataluña independiente los azulgrana pasarían de jugar contra el Real Madrid, el Atlético, el Valencia o el Sevilla, a enfrentarse con el Llagostera, el Sabadell, el Hospitalet y el Sant Andreu. La Liga perdería interés y decrecería la proyección internacional del Barcelona. La pérdida de beneficios económicos conllevaría también la imposibilidad de contratar jugadores de primer nivel.

Doncs que es continuïn celebrant tants Barces-Madrids com vulgueu. Si la lliga perd interès és per la pèrdua de clubs participants i entenc que Catalunya pot jugar amb Espanya igual que ho fa Andorra o ho fa Mónaco amb França. En cas contrari tots hi perdran.

98 Los deportistas catalanes perderían proyección internacional
Los deportistas catalanes tienen más proyección internacional si Cataluña permanece dentro de España. Pau Gasol, Xavi Hernández, Mireia Belmonte o Marc Márquez, por poner solo cuatro ejemplos, son producto de la fértil cantera del deporte español en sus respectivas disciplinas, y triunfan llevando bien a gala los colores nacionales en las competiciones en el exterior.

Coneixem de molts esportistes catalans que per sentit patriòtic renuncien a la participació internacional per les diverses vexacions a què sotmet les diferents federacions espanyoles.

99 Los clubes catalanes tienen aficionados en toda España
Toda la afición española apoya a los clubes y deportistas catalanes. Los aficionados españoles no distinguen entre comunidades autónomas. El Barça tiene numerosas peñas en Badajoz o en Granada. Los deportistas catalanes, como el resto de los españoles, sienten el aliento de sus compatriotas.

I els clubs anglesos, i a tot el món hi ha penyes barcelonistes i madridistes... el món se’ns queda petit. I l’amplada de mires espanyola més.

100 ... Y está el Español
En 1900 el barcelonés Ángel Rodríguez Ruiz funda el Español, sexto equipo más antiguo de España.

També el faran fora de la lliga espanyola. O què? Apliqueu el punt número 97,

Per cert, hi ha qui diu que el Reial Madrid el va fundar un català i el Barça un Suís... les fronteres no han estat mai problemes.