dissabte, 28 de gener de 2017

Parlem de pressupostos (10 tuits encadenats)

1) Avui parlarem del pressupost català, mestres, sanitaris i dependents (alumnes, malalts i cuidadors) esperen que no sigui per plorar-lo.

2) El pressupost que plorarem molt és l’espanyol. La UE s’ha cansat de fer de català (pagar per a no res). Exigeix retallar 16.000 milions.


3) El fons de pensions quedarà buit a l'octubre de 2017. El pressupost haurà de pagar 2 mesades i una extra. 25.000 milions.

4) Algun ministre diu que pagaran les pensions amb deute. Trampes al solitari: Europa retalla el dèficit en 16.000 milions (tuit 2).

5) Amb un deute de 1,2 bilions (12 zeros), cada repunt d’1% d’interessos són 12.000 milions. Grècia va arribar al 7%.

6) Cospedal (corrupte PPera), ja ha dit que pujarà un 2% el pressupost de defensa. Pressupost que any rere any es desvia en 13.000 milions.

7) Per no parlar del Castor, de Radials, el deute elèctric, dels túnels dels AVEs... factures a pagar, en part, amb pressupost del 2017.

8) I el tema català. Rajoy diu que dialogarà de tot, però 

només prometrà inversions que no podrà pagar. Com sempre des que tinc ús de raó.

9) Avui som a un pas del cel amb el pressupost català, o en caiguda lliure amb Rajoy.I sí. Vull una república que cuidi la gent.

i 10) Entenc que @lluis_llach digui de marxar si no s'aproven pressupostos. Jo marxar no, però em dedicaré a la poesia que va bé per plorar.

dilluns, 23 de gener de 2017

Eficàcia a l'espanyola -20 tuits encadenats-

1) La FAES i els seus PPSOE diuen de centralitzar-ho tot al·legant #Eficàcia falsa i indigna com la seva democràcia i transparència.

4) La seva Comissió Nacional de Valores fou incapaç d'aturar sortides en borsa totalment fraudulentes com les de BANKIA.#Eficàcia gens



dilluns, 16 de gener de 2017

Mentides d'estat


Tot rau en un programa de les poques televisions espanyoles que juga a ser plural i conviden Oriol Junqueras perquè els parli de la independència. Durant l'entrevista Daniel Lacalle, que es presenta a Twitter com a doctor en economia, fa un tuit sobre les suposades 3.000 empreses que marxen de Catalunya.


Aquest tuit és rebatut per Sergi Castañe amb dades. No té lògica que, amb tantes empreses defugint-nos, Catalunya tingui un dels creixements econòmics més importants de la Península i sigui la que genera més ocupació

Daniel Lacalle respon amb sornegueria, fent referència a la classificació de "bo escombraria" del bo català de Standard & Poor's, en una sortida de to lletja per a un doctor en economia, no perquè no tingui raó, sinó perquè aquesta raó ve forçada pel mal finançament de l'Estat espanyol i ho sap.


En Sergi li respon amb tres tuits la causa evident de la classificació dels nostres bons escombraries


A la qual cosa el Daniel Lacalle torna sobre el mateix text de S&P, amb més sornegueria que abans perquè hi afegeix una emoticona de riure.

I tot plegat acaba amb un tuit del Sergi que recull el comentari de Moody's, que explica el perquè i deixa al Daniel amb un zasca antològic, i un silenci sagnant.


Aprofito el debat per fer-vos algun comentari.

1) Potser 3.000 empreses han marxat de Catalunya, però també n'hi ha moltes que marxen de totes les comunitats Espanyoles i la major part van a parar a Madrid. Una part és normal, qualsevol capital de país centralitzat com Espanya atrau les empreses al voltant de la Cort (Palco del Bernabeu) pels espais de negoci de capitalitat, d'IBEX35 i de BOE... Però en el cas de Madrid aquesta atracció és molt deslleial, perquè fa de paradís fiscal. Les empreses i persones que tenen seu a Madrid paguen molts menys imposts de societat, patrimonials, de transmissions, de renda... Madrid s'aprofita del sobrefinançament de capitalitat per abaixar o anul·lar aquests tipos impositius. Aquesta deslleialtat afecta a Catalunya, però afecta molt més a la resta de comunitats autònomes, cada vegada més empobrides per la Cort, Votin o no votin el PP de la caixa B.

Madrid pot ser paradís fiscal pel superàvit de finançament, però quan arriba l'hora de rescatar les seves autopistes radials, reparteixen la factura entre tota Espanya.

2) Les empreses de classificació del deute es basen en els ingressos que té la institució avaluada. Si dels ingressos públics de Catalunya, el 90% se'n van a Madrid, la classificació de Madrid serà bona (no per tirar coets) i la classificació de Catalunya serà escombraria. Això ho sap un doctor en economia, i quan ho menteix és perquè fa unionisme i no economia. Tampoc ajuda a millorar la classificació del deute català, que la creació de qualsevol impost pel Parlament s'hagi vist anul·lada pel Constitucional, que ha manllevat la nostra potestat reglamentària en la generació d'impostos. Sense cap més explicació que el boicot.

3) Per acabar, el senyor Daniel Lacalle, quan es fa el sorneguer amb la classificació catalana del S&P, té el tipus de comportament de l'amant que t'ha passat la sífilis i se'n riu de tu perquè tens la sífilis. És un practicant més de les mentides d'Estat, que ompliran Catalunya fins al mes de setembre de 2017 que tindrem opció de llibertat.

PD. En aquest post he fet servir les impressions de pantalla perquè el senyor Daniel Lacalle és probable que esborri els tuits, i això deixaria l'article molt coix. Els podeu seguir a partir del tuit de Sergi Castañe que trobareu en clicar aquest vincle.







dilluns, 9 de gener de 2017

O tot plegat ens troba republicans o ens farà pobres no, miserables.

1) L’economia espanyola està a punt del col·lapse per la pèssima gestió de lleis, inversions i despeses dirigida per Madrid, des d'Aznar.

2) Espanya deu el 102% del PIB, 1’2 bilions (12 zeros). El Banc Central Europeu financia Espanya, només per salvar l'euro. 


3) L’octubre del 2017 buidarà la guardiola de les pensions. No s’han fet reformes de la Seguretat Social ni buscat noves formes de finançament.


4) La reforma laboral del PP va provocar que els pensionistes cobrin més que els seus néts amb feina fixa de 40 hores. Del tot insostenible.


5) Madrid és paradís fiscal gràcies als ingressos de capitalitat. Competeix amb la resta d’Espanya absorbint empreses i patrimonis.


6) Madrid és un paradís fiscal, però quan s’han de rescatar les radials, es paga 5.000 milions amb els diners de tots.


7) No seria greu que en comptes de rescatar les radials de Madrid s’apliquessin peatges a totes les autopistes, igual que a Catalunya

8) El 2015 a Catalunya és fan un 45% més d’inspeccions fiscals, s’aixeca un 8% de frau. A Espanya un 7% més d’inspeccions aixequen un 27%

9) No fan més inspeccions fiscals per tenir més ingressos i pagar pensions o benestar social; es fan per castigar Catalunya.

10) Les inversions espanyoles no busquen rendibilitat. AVEs buits, mentre l’Eix Mediterrani que generaria ingressos, no està ni se l’espera.


i 11) O tot plegat ens troba republicans o ens farà pobres no, miserables.



Independència per sobreviure. Sèrie de tuits del 16 de novembre del 2016

1) L’economia espanyola fa figa. La pèssima gestió d’inversions i despeses,dirigida per Madrid, des d'Aznar, està a punt de col·lapse.

2) Avui 16/11 és el dia que Espanya deixa de viure dels recursos propis ihaurà de viure de crèdit el que queda d’any.

3) Espanya deu el 102% del PIB, 1’1 bilions (12 zeros). Europa li deixadiners, a condició de dràstiques retallades 8.000 milions. Salvar l'€

4) El Nadal del 17 buidarà la guardiola de les pensions. Cal reformar laSeguretat social. Corre que es pagaran les viudetats amb impostos.

5) Als 8.000 milions de retallada europea afegirem 21.000 milions deviudetats, I anar sumant, pràcticament 30.000 milions més de dèficit.

6) Trump va prometre de no pagar els 80.000 milions de l’OTAN. Espanyan'hauria de pagar 11.000 més. El dèficit arriba a 40.000 milions.

7) Retirar 40.000 milions de l’economia espanyola, desaccelerà larecuperació. Aprofundirà la recessió i Espanya acabarà com està Grècia ara

8) Les promeses financeres o d’inversions d’Espanya a Catalunya, són papermullat, No podran executar-les. No tenen ni cinc, ni quatre, ni..

i 9) O Catalunya s'espavila, o s'ensorra amb Espanya. O fem República o serem femer borbònic; sense moral, ni nord, ni futur, ni projecte.