20D: operació Dream Team a Madrid

▲ 27S superat
▲ Majoria de parlamentaris a la Ciutadella
▲ Carme Forcadell, líder de la societat civil que ha dut el país fins avui, presidenta del Parlament

Pantalla superada, nois. I ara què? Quin és l'altre drac?

Dissabte vaig rebre per sorpresa la papereta com a resident exterior CERA de part dels amics de la Junta Electoral provincial per facilitar-me el demanar el "voto rogado". Diu que així podré votar a la propera cita amb les urnes en el que encara avui és l'estat on tinc dret a vot. Mentre l'obro, penso, "caram, no m'ho van enviar pas pel #27S.... quin interès, de sobte, no?".

20D. I ara què he de fer? Arrufo el nas. Llegeixo els companys virtuals de tertúlia política Eduard Cabús, Pere Garriga i Sergi Tarrés. Hi anem o ke ase? No dèiem que desconnectàvem? Què coi hi pintem a Madrid? Als catalans ens encanta discutir-nos per tot, és marca de la casa, i en un cas tant delicat hauria estat estrany no tenir polèmica entre la cantera, reproduint en certa manera la que estem vivint al Parlament amb la negociació CDC-CUP o al mateix consell de govern. Estem de crispetes permanents, som així.

Em torno a mirar la missiva electoral. Terminis, documentació per presentar, posar el ciri a la Mare de Déu del Bodensee perquè arribin les cartes i les butlletes i ho facin a temps, per si de cas.... val la pena? Jo mateixa vaig defensar la Via Claver del Mestre Somatent fa mesos. Ho veia clar: 27S, desconnectem i anem tirant, tu, que tenim pressa.

Però llavors de sobte me n'adono. I sospiro davant la realitat evident: cal ser a Madrid. Perquè cal una delegació com la que el dia de demà enviarem a Nacions Unides o davant les institucions comunitàries. Que vagi a representar-nos-hi. Cal dir ben alt i clar, les 24h del dia des dels lleons, "Ei, senyors, que ja tenim agència tributària pròpia". "Tenim aquestes noves lleis i encara que ens les tombin les pensem aplicar, els agradi o no". "Mirin, hem pensat en aquest repartiment de les obres d'art del Prado, si de cas els hi deixem una setmaneta, aquí sobre la taula, perquè se'n facin a la idea". Hem de tenir una delegació a Madrid que ens representi com a país, amb tripulació potent que els parli en nom nostre. Sense plasma ni kilòmetres pel mig. Cara a cara i sense por. Que els deixi clar dia a dia, pal a pal, que sí. Que marxem. Que se'n facin a la idea, que tenim tota la potestat al Parlament i que sayonara baby, ja no ens fa por res perquè hem passat pantalla.

Però no, clar.... No s'hi pot enviar segons qui, oi? Ja tenim en Rufián i Tardà per les esquerres més reivindicatives, pujant per un lateral del camp, direcció porteria. I per la dreta, quins jugadors hi posarem? Homs i algú de societat civil? Mmmmmm.... de debò? Tindrem festival diari 3% d'aquí al 20D. Aneu a comprar sal de fruita per anar digerint-ho i així l'amortitzeu per Nadal. Tindrem un Ciudadanos pujat de fums -i reforçat per un PP decadent- que pot esdevenir 1a força catalana al Congreso. Ens ho mirem amb els braços creuats? O som més astuts i procurem fer un dream team també per la banda dreta del camp, que pugui arribar davant la defensa i el porter al mateix temps i força que el valent equip republicà? Noms que sonen: algun@ advocad@, jutge, acadèmic, periodista potent... qui pot unir de nou la força dels catalans?

Avís al lector: ara és quan els més "converts" es dividiran entre els qui se'ls cau el mòbil o la tablet a terra, de l'ensurt (o emprenyats), i els qui seguireu, encuriosits: El Dream team passa sempre per posar el millor líder al capdavant. Y lo sabes. I aquest és avui el President. Tenim de fa setmanes la negociació bloquejada al Parlament? Per un nom? Aturarà un nom tot el procés? De debò? Ho deixareu morir, senyors polítics? Per l'entestament d'uns i altres? De debò??? Jo el vaig votar. Vaig votar el President Mas. I ho tornaria a fer amb els ulls tancats. Perquè era la millor aposta.

Artur Mas. El president més valent de la democràcia, el qui ens ha permès votar posant en risc la seva pròpia posició. Qui millor que ell? L'ataquen perquè el temen. Ni se l'esperen a Madrid. I és dels pocs que els pot planxar a tots. PLANXAR. El nostre Sant Jordi, el tenim davant dels nassos, i seguim barallant-nos de manera estèril. Internacionalment -i aquí, és la meva especialitat des de fa més de 10 anys, vull dir que sé de què parlo-, és un dels millors actius que tenim, després del Barça, la ville de Barcelona i alguns futbolistes o icones culturals. S'entendrà perfectament que encapçali delegació catalana a Madrid per plantar cara i evidenciar la nova fase, la del tractament d'igual a igual, de país a país. I s'entendrà que s'opti per desencallar la negociació amb la CUP posant Romeva, Junqueras, o perquè no, Amadeu Altafaj. Apunteu el nom, encara que ell no vulgui a priori marxar de Brussel·les, seria una molt bona alternativa.

Aquest és un moment delicadíssim, un atzucac que es pot convertir en el dia de la Marmota post 9N II. I no hi podem tornar. Com expliquem als nostres fills que ens entestem a caure sempre en els mateixos errors, que no vam saber gestionar correctament la victòria del 27S, tal com escriu l'admirat Cotarelo? No deixem decaure els ànims i les energies, aprofitem la força de la onada, no deixem que tot mori per un nom o l'altre ni passar més dies. El mateix president Mas va dir (i crec que va ser sincer quan ho va fer) que ell podia ser el primer o l'últim. El segueixo volent de primer. Ell ha de ser el capità de la nau que al costat de la que ens porta a Ítaca encari els atacs pirates. Vull sentir orgull quan els deixi sobre la taula, davant dels nassos, cada resolució del Parlament, cada nova llei, fins l'anhelada Declaració d'Independència.... I després, bon vent i barca nova, que m'esperen a sopar a Catalunya.

Sisplau President, segueixi liderant pensant en el país primer. Segueixi fent Història, de la que ens posa la pell de gallina. El proper 20D, lideri el Dream Team cap a Madrid. Ens ho juguem tot, fem el cop d'efecte i acabem amb discussions que només desgasten? El país el seguirà. Només així la gent s'animarà a votar. Plantem cara, capità!

Mireia