En molt pocs dies molts periodistes s'han convertit en CUPòlegs i ens han descobert la cara oculta de la CUP, amb un aglomerat de tendències i partits que la configuren. Alguns metropolitans altres comarcals, alguns marxistes-leninistes altres més independentistes. Això sí, tots contra Mas. A vegades pot semblar que algun sector posa per davant les matemàtiques i el procés; i entenen que els 336.375 vots, no permeten pressionar prou els 1.620.973 de JxS com per canviar-ne el lideratge i pensen que allò que toca és tancar un acord que ens permeti plantar cara al Madrid més implacable de la història.
Hi ha un altre grup de CUP que no volen Mas i ja està, no hi ha res a fer i no perden ocasió per proclamar-ho a quatre vents i fer-ne cartells com aquest, que no són els més indicats per participar en una taula de negociació. És legítim que no investeixin Mas, no ho és que l'humiliïn.
No sóc un defensor de Mas, per molt que escrits com aquest em converteixin en un "massista" adjectivat i el meu TL en vagi ple. Però si que vull ser estricte amb la realitat. El Mas que va retallar venia de guanyar unes eleccions contra un Tripartit de gestió lamentable i deute bíblic, que va estar a punt de portar Catalunya a la fallida financera. Calia posar ordre en aquell desfici i Mas se'n va sortir. Amb retallades sí, però que en un 80% eren imprescindibles. Aquell Mas retallador va fer els deures imposats per Rajoy i Merkel, fins que va veure que ser l'autonomia més aplicada, en una Espanya on la festa de la despesa desbocada seguia, no l'ajudava a mantenir la popularitat necessària en les eleccions. Hi van ajudar els acords amb ERC que li van forjar un perfil més social i nacional. A les dues darreres eleccions convocades per pressió independentista, no perquè fossin obligades, ha anat guanyant prou com perquè no es discuteixi el seu lideratge.
Avui el que fa de portaveu de la CUP, Benet Salellas, diu que el NO a Mas no ens pot apartar de l'objectiu de la independència, però també que ERC és culpable d'inacció. Ja han rebut els pobres d'ERC, només perquè es mantenen fidels al compromís de ser i participar a JxS. Aquesta posició immadura i adolescent de la CUP fa que encara que hi hagi acord d'investidura, el futur es presenti incert, massa més incert del que necessita un procés complex com el que estem fent.
Avui Ada Colau també s'apunta a la festa anti Mas i confia en què la CUP no l'investeixi. És curiós que ella pugui governar Barcelona amb un 25% de regidors i estigui en contra que Mas governi Catalunya amb un 46% de diputats. Governada de facto per Montoro. Si la Colau entra en campanya és pressionada pels seus amics de PODEMOS que volen menjar-se un tros del pastis d'antimassisme d'una CUP que no es presenta a Madrid. Els CUPaires queixosos del #PressingCUP ja l'han criticada força. Ves que demà no la trobem retratada en cartells, cap per baix.
Jo tampoc em preocuparia massa perquè Mas sigui o no President, el Constitucional l’inhabilitarà el primer dia que exerceixi i signi qualsevol de les dues-centes lleis i decrets que necessitem per fer la República. No trigarem en entrar en una roda de presidents de la Generalitat inhabilitats fins que no diguem prou al sistema jurídic espanyol i el substituïm pel propi i això va per llarg.
Jo tampoc em preocuparia massa perquè Mas sigui o no President, el Constitucional l’inhabilitarà el primer dia que exerceixi i signi qualsevol de les dues-centes lleis i decrets que necessitem per fer la República. No trigarem en entrar en una roda de presidents de la Generalitat inhabilitats fins que no diguem prou al sistema jurídic espanyol i el substituïm pel propi i això va per llarg.
Tornant a la CUP, recorda molt a aquell senyor que escolta, a la ràdio del cotxe, l'alerta que hi ha una boig que va contra direcció i crida: "Un? Tots hi van! Tots!!!".
Entre Mas i Marx, sempre queda Març. Tampoc passa res perquè ens tornem a trobar el març en unes eleccions que ens facin lliures o espanyols, definitivament.
Un tuit recuperat del 2012
Un apunt del deute de la Generalitat i quan s'ha generat, ho dic pels que parlen de retallades amb alegria, com si fossin evitables, pels que creuen que els diners els imprimeixen els bancs i només cal gastar-los.
Entre Mas i Marx, sempre queda Març. Tampoc passa res perquè ens tornem a trobar el març en unes eleccions que ens facin lliures o espanyols, definitivament.
Un tuit recuperat del 2012
Un apunt del deute de la Generalitat i quan s'ha generat, ho dic pels que parlen de retallades amb alegria, com si fossin evitables, pels que creuen que els diners els imprimeixen els bancs i només cal gastar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada