Vagi per endavant que podem sobreviure amb una pròrroga del pressupost actual; sense els 873 milions de pla de xoc, sense la creació de la hisenda pròpia, sense la conselleria d'exteriors, sense l'1% d'augment als funcionaris, sense algunes reobertures dels recursos sanitaris retallats, sense millorar les condicions dels mestres interins, sense incrementar la dotació a la dependència, sense la rebaixa del transport per als aturats, sense, sense i sense... Si, crec que podrem sobreviure, i sobreviure és un verb que s'adequa força a la vida que ens espera.
Podrem sobreviure sense pressupost. Podrem seguir fent el ridícul una vegada més, Podrem tornar a escoltar els avisos i burletes de la Soraya del PP més corrupte del món. Podrem veure com el Constitucional ens retalla 750 milions, anul·lant les taxes aprovades a Catalunya. Podrem tornar a escoltar les tonteries del Rabell i els seus 2000 milions d'€ (o més) espoliats als rics i repartits entre els pobres. Podrem tornar a escoltar el Coscubiela rient-se del relat independentista. Podrem, podrem, ... podrem seguir fent campanya a un PODEMOS que ens vol espanyols i castigats com sempre. Tot per un petó a la boca del Domènech amb l'Iglesias o per un ministeri de la vivenda per a una Colau que no se'n surt a Barcelona.
Tampoc és just que la CUP hagi aprovat els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, on manen els PODEMOS i PSOE de Catalunya i no ens ajudi a aprovar els pressupostos de la Generalitat, governada per un Junts pel Sí, que ens havia de fer independents en 18 mesos. Coi que només eren 18 mesos, i ja en portem 9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada