Un vespre amb en Junqueras

Un vespre amb en Junqueras a Premià de Mar, 23 d'octubre de 2024

Des del minut zero demostra un vigor i confiança que no quadren amb la situació del partit i el desànim dels militants. D’entrada no explica res, ens demana preguntes ràpides perquè pugui fer respostes curtes i se'n surt, on esperàvem el Junqueras de retòrica i evasives el trobem amb respostes directes i contundents, tant contundents que a voltes es disculpa amb l’interlocutor i li guarneix la resposta amb alguna reflexió, més per cortesia que per necessitat.

Li fem moltes preguntes i això li permet anar desenvolupant el relat, punt a punt, per acabar dient-nos tot el que volia explicar-nos. Té el control i es nota.

Sobre la immigració ens explica sobre aquells dos germans de Mali. Un va anar a Isona i l’altre a Sant Adrià amb poc temps el d’Isona parlava un català perfecte i no sabia castellà i el de Sant Adrià parlava castellà i no sabia català. Són les accions les que determinen què som i no l’origen. Tenim una taxa de natalitat de 1,1 fills per dona això vol dir que en 25 anys la Catalunya dels 8 milions quedarà en 4 i que 25 anys després quedaran 2. Aquest és el pitjor de la drama de la història. Cap guerra, cap plaga, cap pandèmia ha provocat mai un grau de devastació tan fort.

Sobre la necessitat de coalició nacional, ens pregunta quants regidors tenen JUNTS i la CUP en algunes de les grans ciutats de Catalunya: L’Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, Cornellà... Zero. Només ERC (i l’Albiol a Badalona) ha estat capaç de fer fora els socialistes de grans ajuntaments.

Una pregunta diu que sí som el carril central de la política catalana deixaríem de ser d’esquerres. Respon que quan era alcalde de Sant Vicenç li van dir que una fàbrica es tancava, va preguntar als treballadors què calia fer, li van respondre que no es podien endur les màquines. Va fer venir una excavadora per fer una rasa llarga i fonda. Quan van arribar els directius amb els camions no hi van poder accedir, li van preguntar el perquè i respongué que havien detectat una fuita d’aigua. El terra era sec i li van dir que tornarien, que no quedaria així. Va fer venir una cisterna i va omplir la rasa d’aigua. Quan els directius i camions van tornar, els va dir que ja havien trobat la fuita i que anaven a arreglar-la. Creieu que això és de dretes o d’esquerres?

Sobre la pagesia, ens explica els 1300 tractors que baixaven cap a Barcelona i els va dir que quan passessin per Sant Vicenç del Horts els saludaria i li van respondre que era mal lloc perquè anirien de passada, li deien trobar-se a la benzinera del Bruc, on s’hi estarien una estona i tindrien temps per parlar. Llavors va trucar al partit i li van dir que no hi anés, que estaven molt enfadats, que farien moltes preguntes. Els va respondre que és llavors quan hi hem de ser. Va agafar el seu tremolós “dacia sandero” i es va arribar a la trobada. Impressionat pel volum de la mobilització i dubtós per les pors que li havien transmès des del partit, va arribar i van ser 1300 abraçades. La gent ens demana que hi siguem, que els escoltem.

Els coneixia del canal d’Urgell, fou l’obra civil més important del S XIX i necessitava una millor gestió, els deia que havíem de guanyar i em deien que els vots no anaven per propietaris sinó per hectàrees i que els grans terratinents sempre guanyaven. Calia fer una estratègia guanyadora sumant petits propietaris, les propietats de les cooperatives, i es van presentar als ajuntaments per guanyar alcaldies i sumar les hectàrees municipals. Al final van guanyar i van fer-ho per majories immenses. Aquells pagesos que havíem fet nostres, anys després han preguntat a la Generalitat si modernitzarien el canal i no els van respondre. A la fira de Sant Miquel de Lleida un ministre del PSOE els va dir que sí, i no ens han tornat a votar.

Gentilesa de la Silvia Saiz

Sobre les negociacions. Em fa sortir (a mi), em dona un bolígraf i ell pren una ampolla d’aigua i m’escenifica una negociació on ell necessita el meu bolígraf i jo la seva aigua. Tots és molt fàcil, li dono el meu bolígraf, el pren i se m’allunya dos metres i em diu “gràcies”; em quedo perplex i amb les mans buides. Llavors pregunta a la gent que què farà jo quan tornem a negociar? Jo li aixeco el dit mig de la mà dreta i l’auditori riu. A vegades no cal arribar a un acord.

S’atansa a un parell de joves de samarretes verdes i els atorga la categoria de banquers, els demana un préstec dient-los que té 36 mil milions de deute però que no pateixin que ja els el tornarà. Els joves li ho neguen per considerar-lo insolvent. Llavors ens pregunta què passaria si la promesa dels PSOE de rebaixa del FLA de 15 mil milions s’hagués fet, amb la meitat del deute hagués estat diferent. Quantes infraestructures podríem finançar amb 7’5 milions de la meitat de la rebaixa?

En una de les respostes diu que “junts” ho aconseguirem, una militant li respon “plegats” i ràpid rectifica “plegats” i dos segons després tothom esclata a riure.

No s’entreté gaire sobre les campanyes “que diuen de contrast”. Resumeix que totes aquestes accions es van pagar amb diners vostres, de les vostres quotes de militant, i quan arribi el moment d'aixecar les vostres candidatures a les municipals demanareu recursos a l’organització i en Pau us haurà de dir que no en tenim. Hosti, on és en Pau? Ja hem tingut la primera baixa de la candidatura (en Pau havia sortit un moment una trucada). Tots riem i ens ho agraeix, ens diu que aquesta candidatura ha de ser seriosa, però ha de saber riure.

I ens fa preguntes que ell no respon perquè no sigui dit que ho ha dit ell. Quan Pujol no va aconseguir aprovar pressupostos, va convocar eleccions? Quan Mas no va aconseguir aprovar pressupostos, va convocar eleccions? Quan Pedro Sánchez no va aconseguir aprovar pressupostos va convocar eleccions?... i en l’aire quedava la pregunta de perquè s’havien convocat les darreres eleccions al Parlament. Ell no la va respondre, ho vam fer tots nosaltres. I ens va recalcar que ell no ho havia dit.

I cap al final arriba el Junqueras més emotiu. Què els dec haver fet perquè em vulguin malament? Els he acompanyat a tots els actes que m'han demanat, he recorregut totes les geografies que he pogut, he estat en totes les converses on m'han interpel·lat. Per què em veten l’accés a la presidència? Sabeu qui serà el proper president de JUNTS?. He compartit presó amb en Rull, els que no volen que em presenti l’han fet President del Parlament. Per què l’únic polític del 2017 que no pot ser-hi és el d’ERC? La pregunta queda a l’aire, precisament la majoria de l’auditori sí que el vol a ell de President. Segurament la política no és tan fàcil com ens l’explica, però els que l’hem escoltat tenim clar que sense ell tot serà molt més difícil.

Espero que arribés a temps a casa i pogués celebrar amb el seu fill la sorprenent victòria del Barça sobre el Bayern per 4 a 1, en el que segur seria el moment més feliç del seu dia.

Eduard Cabús Vinyes 24/10/2024