En el debat del nou estat l'exèrcit és el que més conflicte aporta. Molta gent n'està en contra, alguns proposen substituir-lo amb el pagament a l'OTAN. Catalunya haurà de fer el debat de si necessita o no tenir un exercit propi, i per això vull fer algunes consideracions per al debat:
1) La principal funció de l’exercit és més de dissuadir enemics que no pas d'atacar. No dubteu que l’Estat espanyol intentarà fer mal.
2) L'OTAN no admetrà cap soci que només pagui. Potser transitòriament sí. Però el compromís d'aportar-hi personal serà imprescindible. No veig una OTAN gestionant mercenaris.
3) No és gaire solidari renunciar a participar en missions humanitàries i forces d’interposició.
4) Si un petrolier de bandera de conveniència neteja dipòsits davant de la Costa Daurada i ens la deixa negra, alguna cosa s'hi ha de poder fer.
5) Necessitem replantejar la funció de l'exercit, si n'hi ha d'haver, ha de ser tenir una permeabilitat de funcions i relacions, que faci més civil la clàssica inflexibilitat militar.
6) L'exercit pot ser una sortida social i professional per a determinats col·lectius de joves.
Acabo. El fet més rellevant és que el nou estat podrà decidir si vol o no tenir exèrcit i si diu que sí, el podrà fer radicalment diferent a l'exercit espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada