Un
dels arguments per a la independència més subtils i alhora més demolidors és el
projecte. Quin projecte té Espanya per a oferir als catalans? I als espanyols? La resposta és cap. Zapatero va surfejar sobre la bombolla
immobiliària creient-se president d'una de les economies més fortes del món. En
esclatar-li, va mantenir el miratge transferint diners als
ajuntaments perquè els invertissin en el que fos, i no parés la màquina
de la construcció. Un any després, el dèficit es disparava i només havíem
aconseguit carrers bufons.
En arribar
Rajoy es va limitar a esperar que economia i desocupació s'arreglessin sense
intervenir-hi. I així va: un increment esfereïdor del deute, unes taxes d’atur maquillades
per la precarietat laboral, el fons de pensions buit, a l'espera d'una multa brutal
de la UE per l’incompliment del dèficit. Malgrat l'escenari dantesc,
Rajoy i els seus han seguit amb despeses descontrolades de l’Exercit, han
inaugurat 1.000 km d’AVE buit cada any; han indemnitzant bancs, autopistes radials
i Castors. Cap és el projecte del PP, que la mediocre democràcia
espanyola li ha avalat en dues ocasions, i a la segona amb més vots. Rajoy,
el sobresous, afronta la seva segona presidència, amb un país ensorrat i sense cap
projecte per als seus ni per a nosaltres.
Què
ha fet Catalunya en aquest context absurd. Doncs el que calia. Consolidar les
bases per la independència, aprofundir la diversificació industrial. Convertir l'amenaça del boicot espanyol en una
oportunitat d'exportació. Invertir en recerca i universitats. Esdevenir un
centre logístic del sud d’Europa. Fer la marca Barcelona. Promoure un turisme punter.
Atraure inversions estrangeres...
Al costat d'una Espanya sense projecte hi ha una Catalunya que vol ser la Dinamarca
del sud, i tots els indicadors diuen que ho tenim a l'abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada