Sobre el Front Republicà

Permeteu-me que us parli de la meva por amb el Front Republicà

Tot rau en les eleccions del 27S2015, quan Artur Mas va forçar una negociació “in extremis” per formar “Junts pel Sí” amb ERC i guanyar les eleccions, només amb 62 dels 135 diputats del Parlament. Majoria absoluta = 68.

Ningú no va forçar a la unitat la CUP, a ells sempre se’ls ha perdonat que no siguin unitaris, la CUP ho va aprofitar i amb l’esquerrà raonable de l’Antonio Baños van passar de 3 diputats el 2012 a 10 el 2015.

El 27S2015 també es plantejava com un plebiscit, aquell referèndum que no ens deixen fer, i es va perdre, vam quedar en el 47,8% dels vots, mentre que els del Junts pel No van quedar amb un 48,05% Albano Dante Fachin, d'aquell moment, inclòs.

Els 10 diputats de la CUP amb els 62 de JxS feien una majoria indepe que havia de permetre govern i estabilitat; tanmateix, la CUP no va investir Mas (amb un més que sospitós empat assembleari) i va forçar l’elecció de Puigdemont a qui no després no li van aprovar els pressupostos.

Desesperat Antonio Baños ja va dimitir, al quart mes de diputat.

Amb la perspectiva del temps veiem que “Junts pel Sí” fou el gran fracàs de l’independentisme. Vam perdre el plebiscit i La majoria parlament fou inoperant. És normal que ERC decidís anar en solitari sempre més.

Les eleccions del 21D2017 van donar la raó a ERC i l’independentisme va mantenir el resultat malgrat, la brutal repressió de l’Estat espanyol i una excitació històrica del nacionalisme espanyol que va aconseguir una participació mai no vista del 80%.

En resum:

1) Entenc que ERC vagi pel seu compte sense unir-se a PDCAT, i en tot cas que condicioni la unitat a què la resta de forces independentistes s’hi afegeixin. El babau ja el van fer el 27S2015.

2) No confio en el Front republicà, si canvies l’Antonio Baños per l’Albano Dante són en el mateix escenari que el 27S2015. S’ha demostrat més capaços d’empatar assemblees que de fer majories independentistes.

3) Per implementar la independència calen partits forts. Si el fracàs del 27S fou de Mas i PDECAT, ara li toca una oportunitat a ERC per veure fins a on arriba eixamplant bases o compartint lluites.

4) Potser no m’agraden aspectes de l’estratègia d’ERC, però no cal que m’agradin a mi, jo ja sóc independentista, cal que agradin als que encara no ho són, i pel que sembla a les enquestes se’n surten… Sí ja sé que les enquestes les carrega el CNI...

Salut i Repúblicà


Aquest contingut es va publicar, més o menys, en una llista de twits el 22 d'abril del 2019.