És dilluns i no perdono la CUP d'aquest diumenge. Ens han robat la victòria del 27 de setembre guanyada contra tot. Els enemics ho saben i, avui dilluns, se'n riuen de tots, ens tracten de vulgars, nacionalistes, perdedors i ens fan callar. I avui he callat. La tristor no m'ha deixat respondre.
Els que deien "antes roja que rota" han tornat a guanyar, els que deien "dejad que se maten entre ellos" han tornat a tenir raó. Hem tornat a ser incapaços de fer un govern. Tenim damunt la taula una declaració d'independència que fa riure per impugnada i inaplicable i que ningú podrà gestionar. Els que havien de servir de garantia s'han perdut en consignes. Els que prometien que primer era la independència s'han venut a impossibles revolucions bolivarianes. Mentre des de Madrid no han fallat, de res han servit les bufetades econòmiques i vexacions humiliants a què ha sotmès Madrid, aquests darrers dies, els nostres representants. Ells no fallen mai, tots a una, des dels comunistes més utòpics, fins als falangistes més repugnants, passant per socialdemòcrates de paper i liberals que protegeixen el seu mercat de "cuñaos" corruptes. Tots ells a la UNA, mentre Catalunya avui ha quedat "desCUPcertarda".Com que molts respondran que Mas s'havia d'apartar, avui no parlaré de matemàtiques, només faré un apunt de dinàmica de grups: Quan el grup no pot triar el líder, deixa de ser grup. Això també serveix en política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada