No Enric Hernández allò no era un avís.

Un avís entre centenars d’avisos, que fa referència a una ciutat entre milers de ciutats, parlant d’un carrer entre desenes de milers de carrers, plens de gent com centenars de milers d'espectacles, concerts, actes esportius, comercials, cues de museu, transports públics, entrades o sortides de fàbrica, grans magatzems... L’atemptat passa a tres mesos d'aquell avís sense data, ni hora; sense seguretat ni fiabilitat. La font és la CIA, o una altra central, tampoc no era una nota, bé sí, però encriptada i amb faltes d’ortografia, o potser era una transcripció oral de fonts protegides. Resulta que l’avís també el té el ministeri espanyol i que també el va donar per inversemblant, perquè era inversemblant. Si aprofiten l'avís, és per la casualitat del macabre pla B davant del PLA que els va explotar als morros dels terroristes, enduent-se ideòleg i confrare. Sabeu què és l’avís? una mentida idèntica al compte corrent suïs de Trias. Sabeu què és El Periódico? Una merda de diari idèntic a aquell El Mundo que presumia d’haver guanyat unes eleccions catalanes. Sabeu què és tot plegat? La claveguera de l'Estat contra Catalunya.

Només l’Espanya de la casta pot mercadejar amb la sang i el terrorisme. Ho va fer el PSOE amb el GAL, ho va fer el PP creant i mantenint, a preu de jabugo, associacions de víctimes d’ETA, convertides en màquines d’odi contra tothom que plorés diferent a ells, inclosa la Pilar Majón mare de víctima de l’11 M i víctima de comentaristes i periodistes pels que només cabia odi contra ETA. Fou aquell PP de l’Acebes que va mentir l'11 de març per col·locar Rajoy i els 40 lladres a la MONCLOaca. Allà van fracassar, les tecnologies de la comunicació se li van tirar en contra, i per uns dies va semblar que a Espanya hi havia decència.

Aquell PP ara ho torna a fer, les víctimes del terrorisme són a Barcelona i a Cambrils. Però no n’hi ha prou amb aquestes víctimes. El PP, amb les seves sucursals constructores, bancàries, televisives i de diaris comprats, necessita víctimes col·laterals per imposar el seu relat. Igual que contra la Pilar Manjón, ara comentaristes, periodistes i polítics calumnien els Mossos. Els autèntics herois del 17A per com ho van fer i per com ho vam comunicar. No poden suportar que siguin herois, els necessiten mesquins com aquella Guàrdia Civil que entrava al Parlament, a cara tapada. Els necessitava vils com la Policia incapaç de gestionar les cues apocalíptiques l’Aeroport de Barcelona.

Els sentirem bramar “Trapero dimissió”, ompliran el relat amb la mentida del Periódico i d'Enric Hernández, qui fa unes setmanes els Mossos havien de protegir perquè els seus treballadors li volien explicar perquè feien vaga. A nosaltres ens toca convertir en herois els que ens protegeixen i en miserables els que només saben boicotejar i calumniar. Estem fent una República, no és fàcil, però és imprescindible.

No t’arronsis Josep Lluís Trapero, una abraçada per a tot un cos que ha sabut estar al costat del poble i per a un poble que us ho agraïrà sempre.


Un tuit

Versió castellana