Aquest tuit de @guanyem, aquest matí, m’ha fet pensar sobre el tema de la capitalitat de Catalunya. En calent i des del mòbil he respost amb un altre tuit:
Després he vist que calia complementar la resposta amb una explicació més llarga dels 140 caràcters del Twitter, per evitar que les afirmacions fetes semblin arbitràries.
Senyores i senyors de @Guanyem, si voleu governar la Capital de l'Estat, haureu de centrar-vos en polítiques fiscals i de planejament que aturin al màxim els processos d'especulació urbanística, conseqüència de tenir els 16 mil milions d’euros, cada any, que ara es gasten a Madrid. L'especulació vindrà per la necessitat de fer seus per a les noves institucions públiques catalanes d'àmbit estatal, per a les ambaixades exteriors dels països que ens reconeguin, i per a les corporacions internacionals i grans empreses de serveis, que voldran tenir seu a la nova capital Europea. Tot plegat farà pujar molt els preus de pisos i oficines, i pot generar una altra bombolla immobiliària com la patida ara fa entre cinc i deu anys a tot l’estat espanyol.
La proposta que faig per prevenir aquesta bombolla és que es deslocalitzin, al màxim, les seus institucionals per tota la geografia catalana. De manera que aquesta riquesa sobtada, no només reverteixi a la capital sinó que es reparteixi entre tot el territori català.
A la capital del nou Estat europeu, la lluita contra la contra la pobresa i els serveis socials per a gent vulnerable serà residual (afectarà a poca gent) i es podrà centrar en drets perquè hi haurà recursos de sobres per atendre-les.
Per contra, si voleu governar una capital la província espoliada, haureu de posar-vos les piles en els serveis socials i la lluita contra la pobresa que amb el boicot de l'Estat espanyol contra Catalunya, crescut per la seva victòria sobre l’independentisme, arribarà a extrems mai no vistos.
A més, aquestes polítiques socials les haureu de fer sense recursos per la qual cosa deixareu la ciutadania vulnerable, en mans d'aquelles entitats del tercer sector, capaces d'obtenir un finançaments privats, que seran més escassos que les immenses necessitats generades. Aquests finançaments privats tenen una important càrrega ideològica: sigui religiosa, social o política; de manera que no treballareu pels drets dels ciutadans sinó amb la caritat dels patrocinadors.
Que l'escenari barceloní sigui d'èxit o de fracàs depèn, en gran part, del que facin els ciutadans, però també de la intervenció dels partits polítics que hauran de gestionar aquesta voluntat popular. Si quan una immensa majoria de ciutadans us demana que estigueu al seu costat, i us inhibiu, després no sereu dignes per gestionar els seus destins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada