Pàgines

divendres, 16 d’agost del 2019

Sobre el Front Republicà

Permeteu-me que us parli de la meva por amb el Front Republicà

Tot rau en les eleccions del 27S2015, quan Artur Mas va forçar una negociació “in extremis” per formar “Junts pel Sí” amb ERC i guanyar les eleccions, només amb 62 dels 135 diputats del Parlament. Majoria absoluta = 68.

Ningú no va forçar a la unitat la CUP, a ells sempre se’ls ha perdonat que no siguin unitaris, la CUP ho va aprofitar i amb l’esquerrà raonable de l’Antonio Baños van passar de 3 diputats el 2012 a 10 el 2015.

El 27S2015 també es plantejava com un plebiscit, aquell referèndum que no ens deixen fer, i es va perdre, vam quedar en el 47,8% dels vots, mentre que els del Junts pel No van quedar amb un 48,05% Albano Dante Fachin, d'aquell moment, inclòs.

Els 10 diputats de la CUP amb els 62 de JxS feien una majoria indepe que havia de permetre govern i estabilitat; tanmateix, la CUP no va investir Mas (amb un més que sospitós empat assembleari) i va forçar l’elecció de Puigdemont a qui no després no li van aprovar els pressupostos.

Desesperat Antonio Baños ja va dimitir, al quart mes de diputat.

Amb la perspectiva del temps veiem que “Junts pel Sí” fou el gran fracàs de l’independentisme. Vam perdre el plebiscit i La majoria parlament fou inoperant. És normal que ERC decidís anar en solitari sempre més.

Les eleccions del 21D2017 van donar la raó a ERC i l’independentisme va mantenir el resultat malgrat, la brutal repressió de l’Estat espanyol i una excitació històrica del nacionalisme espanyol que va aconseguir una participació mai no vista del 80%.

En resum:

1) Entenc que ERC vagi pel seu compte sense unir-se a PDCAT, i en tot cas que condicioni la unitat a què la resta de forces independentistes s’hi afegeixin. El babau ja el van fer el 27S2015.

2) No confio en el Front republicà, si canvies l’Antonio Baños per l’Albano Dante són en el mateix escenari que el 27S2015. S’ha demostrat més capaços d’empatar assemblees que de fer majories independentistes.

3) Per implementar la independència calen partits forts. Si el fracàs del 27S fou de Mas i PDECAT, ara li toca una oportunitat a ERC per veure fins a on arriba eixamplant bases o compartint lluites.

4) Potser no m’agraden aspectes de l’estratègia d’ERC, però no cal que m’agradin a mi, jo ja sóc independentista, cal que agradin als que encara no ho són, i pel que sembla a les enquestes se’n surten… Sí ja sé que les enquestes les carrega el CNI...

Salut i Repúblicà


Aquest contingut es va publicar, més o menys, en una llista de twits el 22 d'abril del 2019.

divendres, 10 de maig del 2019

9 de maig

Ahir 9 de maig de 2019 a les 8 del vespre vam fer cap, amb la meva companya, a l’acte de suport als PRESOS POLÍTICS organitzat per Teatre amb R de República a on Manel Barceló, Toni Albà, Joan Lluís Bozzo i molts altres actors, cantants, músics, rapsodes, voluntaris, activistes... van recordar-nos els fets del 20 de setembre (de 2017), allà on van passar molt, Rambla - Gran Via, a tocar d'aquella Conselleria on el jutjat 13 va materialitzar l'escarni i l'odi per una Catalunya que vol menar el seu futur, pacíficament i democràticament. D'entre tots els participants de l’acte destaco la Susanna Barreda i la Txell Bonet, perquè són les companyes d’aquells primers JORDIS que van entrar a la presó i per uns parlaments plens de fermesa, dignitat, amor i humor. A la panxa de la Txell hi creix un petit o petita que s’anomenarà Cuixart, i Joan Lluís Bozzo ens va proposar de regalar-li la República.

De totes les actuacions destaco la veu de la Mercè Martínez que acompanyada pels seus Dagoll Dagom, va cantar un Abril del 74 de Lluís Llac d’aquells que obren cors, el meu ja fa temps que me’l té robat.

Va ser impossible comprar l’Auca del 20S, les hi van prendre de les mans, però això no treu que puguem fer una donació imprescindible a la https://caixadesolidaritat.cat  
per ajudar a fer front a l’espoli del Jutjat 13, que amb una repugnant creativitat i sadisme vol arruïnar 30 càrrecs de la Generalitat imposant-los una multa de 5.800.000 € per demòcrates, un d'aquells maleïts rècords espanyols que patim els catalans.

En acabar l'acte vam sopar per l'Eixample i enfilar Gràcia per descansar del dia. No teníem present que ahir començava la campanya electoral. La primera casualitat ens va menar a un local en cantonada del carrer Llibertat des d'on Jordi Graupera s’adreçava a un molt limitat nombre de gent, la cabuda del local no els donava per gaire. Estava escortat per la Maria Vila i la Diana Coromines, destacades membres de la seva llista electoral. Poc vàrem escoltar, les cames no ens aguantaven i la incomoditat de la situació i la poca complicitat amb el missatge ens va fer recompondre el camí de casa. No havíem avançat ni 100 metres que vam sentir la veu inconfusible de l'Eulàlia Reguant a la Plaça del Poble Romaní participava de l'acte d'inici de campanya de la CUP; asseguts hi havia en Carles Riera i segurament l'Anna Saliente, a qui no vaig saber reconèixer perquè l'efimeritat de càrrecs de la CUP no ens dóna temps per a aprendre-nos-els.

De pujada a casa vaig recordar que ahir l'enquesta del CIS no donava cap esperança de representació a Jordi Graupera i en donava poques a l'Anna Saliente. El nombre de públic de tots dos semblava confirmar aquella previsió. Però això és futur, i tenim uns presents tan carregats que el fan imprevisible.

dimarts, 23 d’abril del 2019

Vam acceptar

Vam acceptar la massacre de Vitòria, amb 5 obrers assassinats i 150 ferits de bala. El seus assassins foren el Fraga de la transició cap al Partit Popular i el Martín Villa que encara fa girar portes rotatòries, per seguir robant-nos a tots.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar que la seva cloaca d’Estat cremés la SCALA, assassinant 4 treballadors, (militants de la CNT) i van imputar els seus companys de la CNT que van acabar a la preso.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar una Constitució signada a punta de pistola, vam acceptar que fos irreformable i per tant inservible, i amb ella una figura de cap d’estat inviolable; pensàvem que era de paper, però resulta que era cap de les forces armades.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar el silenci del 23F, i vam acceptar que servís d’excusa per a la recentralització de l’estat més podrit i corrupte d’Europa.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar un rei lladre, molt, molt lladre, presumpte colpista, assassí d’elefants i rinoceronts, que ha posat en perill seguretats de l’estat amb faldilleries subvencionades amb fons reservats.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar que l’hereu es digués Felip, en homenatge a Felip V el genocida de catalans. O potser us penseu que no fou Franco qui li va posar el nom al Borbó sàdic? I tan bé que el porta.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar la impunitat dels seus feixistes agredint i assassinant els activistes demòcrates, per tota la geografia de l'escarni. Aquests sí, perdonats pels Suprems i emparats pels Constitucionals.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar els 24 assassinats del Gal i cal, i el seu senyor X provinents de les cloaques de l’Estat i el malbaratament criminal dels fons reservants. Vam acceptar Felipe González abraçant Vera i Barrionuevo en entrar a la presó, i després li vam concedir totes les portes giratòries cares i possibles.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar les tortures d'Intxaurrondo, la dispersió dels presos etarres o propers, el tancament d’Egunkaria, l’empresonament i tortura dels seus periodistes, l’empresonament de @otegi, la il·legalització dels partits bascos que no els agradava.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar el seu pudent Aznar entre els golfos de la Guerra del Golf, mentint armes destrucció massiva i generant el pitjor caos de guerra, destrucció i genocidi d’aquest tombant de Segle XXI. No el vam imputar per cap delicte de tots els delictes i encara acceptem aquest pocavergonya donant lliçons de feixisme i intolerància.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar els seus 1000 imputats de corrupció, sense el soroll que demana tanta putrefacció i vam acceptar no saber qui era el seu M.Rajoy
#EspanyaFranquista

Vam acceptar l'Estatut del 2006, el vam aprovar al Parlament, ens el van aprovar a les Corts, el vam aprovar en referèndum per ample majoria, i el seu Constitucional, més preconstitucional que mai, se'l van passar per l'engonal.
#EspanyaFranquista