Que qualsevol de nosaltres deixi anar una "parida", no passa res. Que un escriptor, professor, poeta, cristià i portuguès ens inspiri i provoqui una tuit estrany de com ens relacionem amb la resta del territori espanyol: passarà desapercebut. És diferent si el tuit el fa Santi Vila, ell no és un de nosaltres; ni millor, ni pitjor; és diferent. Ell va estar des del 2012 fins fa 4 dies conseller de Territori, amb una relació sadomasoquista amb la ministra de Foment, Ana Pastor. La ministra deia que sí a totes les demandes del conseller bufó, aquest amb servitud feudal li ho agraïa; i al final l'enredaven en tot. I així 5 anys: Rodalies, desdoblaments de la N340, de la NII, corredor del mediterrani, tren a l'Aeroport, L9 del metro, doble via de Tarragona a Alacant... Enmig dels agraïments Santi Vila deixava anar frases i titulars de diari sobre la legalitat, la unitat d’Espanya, ... que l’allunyaven molt del sentir col·lectiu de la gent i d’un govern català decidit a buscar formes més independents de relacionar-nos amb Espanya.
Amb els amics independentistes hem vist amb estranyesa que Santi Vila hagi estat nomenat conseller de Cultura. I aquí el tenim, amb els seus tuits, disposat a ser la pedra de la sabata del procés, a ser el Duran de l'extinta CiU. Disposat a generar centenars de debats innecessaris que confonguin la parròquia, no gaire sobrada de certeses i claredats.
Ho deia en l'anterior post d'aquest mateix blog. Els polítics que no controlin molt bé quina comunicació fan, plegaran perquè la gent els farà plegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada