Candidatura unitària pels Escons Buits

A principis de desembre passat l’amic @ElSomatent es va treure del magí la #ViaClaver, que consistia en què cap partit independentista no es presentés a les eleccions espanyoles. Ho explica en un brillant post on a més de trobar el per què de tot plegat, hi trobareu un seguit d’articles, comentaris i twits que us ajudaran a fer-vos idea del debat.

Ara som a principis d’octubre del primer any de la Via Claver, a 10 mesos del seu naixement, i si en aquell moment semblava una idea ocurrent i provocadora, ara entenc que la vitalitat de la política catalana l'ha desdibuixat força.

En els darrers mesos la candidatura unitària formada per CDC, ERC, antics socialistes, antics UDC, i el suport explícit de les entitats de la societat civil. @JuntsPelSí ha estat capaç de fer-nos trempar i de guanyar les eleccions al Parlament, amb 62 escons, que amb els 10 obtinguts per la CUP sumen, per primera vegada a la història, una majoria absoluta a favor de la independència. Tot plegat amb les xifres més grans de participació que es recorden.

Ara sí el Parlament té un manament democràtic per començar el procés constituent que escrigui la Constitució que tot ho ha de canviar i que culmini en un referèndum de ratificació de la República Catalana. I tot plegat en 18 mesos, segons diu el full de ruta de la candidatura.

En aquest escenari sorgeix, com una nosa, la data de les eleccions generals del 20 de desembre. Rajoy ha esperat tant a convocar-les que encara ens farà malbé el Nadal. Els més perjudicats seran els botiguers que hauran de donar hores de festa als dependents de les perquè puguin votar. Per afrontar aquestes eleccions proposo la candidatura Escons buits, com una alternativa que reculli la confrontació que implica la Via Claver i minimitzi els riscos i amenaces d'aquesta. No és més que una coalició de forces independentistes JxS i CUP que deixi sense ocupar els escons guanyats a les eleccions, ni en el Congrés ni en el Senat; llevat d'aquelles poques situacions en què pugui ser útil per la desconnexió entre Catalunya i Espanya. Els avantatges d'aquesta candidatura són:

- Mantenim la trempera de la unitat que tan bons resultats ens ha donat.

- Es materialitzarà el trencament amb l’Estat a cada una de les sessions que es facin en el Congrés i el Senat.

- Permetrà tenir en nòmina i immunitat parlamentària 12 senadors electes i un número aproximat de 24 diputats. Al grup de senadors electes hi afegiríem els 5 o 6 designats pels partits afins. Tots plegats conformaria un grup d'entre 40 i 42 parlamentaris; que en no tenir feina ni al Congrés ni al Senat, podran dedicar els seus esforços a dinamitzar la participació del procés Constituent. 

- Una part de les nòmines directes i tots els ingressos i subvencions indirectes d'aquests parlamentaris es podran destinar a sufragar les despeses generades per les dinàmiques participatives del Procés Constituent, de manera que es podrà tenir pressupost al marge de les partides pressupostàries de la Generalitat o de la societat civil.

- Escons Buits supera les dificultats d'un escenari d'abstenció, poc recolzat pels partits, i que acabaria donant oxigen a unionismes minoritaris com el de la UDC, que en baixar la participació tenen més possibilitats de tenir representació parlamentària. I també multiplicaria la visibilitat de l'unionisme més majoritari del PPSC's que tindrien una representació de Catalunya molt per sobre del que es mereixen.

- La candidatura Escons Buits podria fer repensar als que ara volen la visualització del trencament amb Espanya a partir de l'abstenció. Els que pensen que no cal votar unes "Cortes" que no ens representen. La CUP ja ha dit que no es presentarà a les eleccions de Madrid, però potser amb aquesta proposta s’hi podrien afegir; o bé plenament, com un partit més dins de la coalició; o bé indirectament, a partir de què les llistes tinguin gent vinculada a la història recent de la CUP.

La candidatura Escons Buits no té cap voluntat plebiscitària. Ja vam fer el plebiscit el 27 de setembre i ens va anar molt millor que a ells.

Us imagineu l'impacte de tenir a les llistes d’Escons Buits en David Fernández, en Quim Arrufat o la Isabel Vallet?

La transversalitat

A continuació adjunto les tres sèries de tuits amb què he anat fent la presentació de la idea:

Primera Série de tuits del 4 d'octubre

1) Si els indepes no anem el 20D serà desconnexió d'un dia, però uns unionistes hiper representats ens fotran 4 llargs anys
#EsconsBuits

2) La UDC de Duran ens ho agrairà, amb una abstenció del 70%, aconseguirà escons a totes 4 províncies i Suite al Palace
#EsconsBuits

3) L’absència d’indepes farà C’s guanyardors, a Catalunya, per majoria absoluta. Presumiran de ser #ElEncajeCatalán
#EsconsBuits

4) Sense indepes, el PP guanyarà a Espanya. Això, en teoria sense importància, ens fotrà una patada més avall de la panxa
#EsconsBuits

5) Sense indepes el PPSC’s es repartiran les subvencions electorals, condicionades a resultats, sense despentinar-se. Evitem-ho.
#EsconsBuits

i 6) Uns indepes junts el 20D, guanyarem molts escons, en deixar-los buits, gestionarem l’impacte fins a la desconnexió final.
#EsconsBuits

Segona série de tuits del 5 d'octubre

1) #EsconsBuits és una alternativa a la #ViaClaver. Proposa una candidatura única indepe, que no ocupi els escons guanyats el 20D.

2) Aquesta candidatura hauria d’aplegar la gent @JuntsPelSi i qui vulgui de la @cupnacional, partint de personalitats alienes a la política.

3) Mantenir #EsconsBuits a Madrid demostra que la seva política ja no és nostra i impedeix que el PPSC's ens els puguin usar en contra.que el PPSC's ens els puguin usar en contra.

4) Els Diputats i Senadors obtinguts el 20D romandran a Catalunya i podran coordinar el procés constituent participat que ens farà lliures.

5) Els Diputats i Senadors de #EsconsBuits podran aprofitar la immunitat parlamentària davant de la guerra judicial que ens espera.

i 6) #EsconsBuits no pretén tornar a fer un plebiscit, ja es va fer el 27S i ens va sortir molt millor que a ells, encara que ho amaguin.

Tercera sèrie de tuits del dia 9 d'cotubre

1) UDC aprovarà l’abstenció dels independentistes el #20D, així podrà arribar al 5% de vots i mantindran la suite del Palace

#EsconsBuits

2) C's frissarà per l’abstenció independentista a #20D. Seran la força guanyadora i s'acabarà la internacionalització el procés

#EsconsBuits

3) El PSC estaria encantat amb l'abstenció independentista el #20D. Serien la segona força a Catalunya i somiarien Montilles

#EsconsBuits

4) El PP ballaria sardanes amb l’abstenció d'independentistes el #20D Seguirien amb boicot d'inversions, bloqueig del TC i #Catalanofòbia

I 5) Els de ICV-EUA no sabrien què fer amb l’abstenció d'independentistes el #20D, però la culpa seria de Mas. #EsconsBuits

Les 15 mentides de El Periódico

Avui el Periódico ha tornat a demostrar la baixesa moral i la capacitat de mentir de l’Enric Hernández amb un ARTICLE amb 15 mentides que he volgut respondre:


1 / ¿Estaríamos en Europa?

Com no hi ha cap tractat, ni norma, ni llei que reguli la secessió, ni a favor ni en contra de fer fora el nou estat, caldrà trobar una solució política de què es fa amb una Catalunya independent i amb una Espanya escapçada.

Gràcies a Rajoy tothom té clar que som i serem catalans, espanyols i europeus. Les persones i les empreses d'aquestes persones.


2 / ¿Quién impartiría justicia?

Amb els endarreriments que porta la justícia espanyola, de les més ineficaces i polititzades del món, el tema no és qui imparteix justícia, sinó que la justícia que s’imparteixi sigui justa, independent i eficaç. Potser sí que hi hauria una situació de col·lapse temporal, que s’afegiria al col·lapse estructural. Els jutges que treballen a Catalunya continuaran treballant  a Catalunya i fent, exactament, el mateix que fan ara. I els que vulguin marxar que marxin. Són funcionaris de l'estat espanyol, si volen ho podran ser de la República Catalana, però és un dret, no una obligació.

Amb els nou recursos de l’estat propi es pot fer una contractació massiva i temporal de jutges, basant-nos, no tant en les oposicions, si no en els mèrits professionals. De manera que es pot cobrir amb molta facilitat i molt poc cost el col·lapse inicial de la transició, però, sobretot, podem solucionar el col·lapse estructural que heretem de la justícia espanyola.

En Santi Vidal ha fet del tema un miler de conferències per tot Catalunya.


3 / ¿Habría trenes y aviones?.

El tema de trens no admet ni comentari, hi haurà els mateixos trens que hi ha ara, arribin a Madrid o arribin a París.

El que si que caldrà millorar molt és en la xarxa de rodalies que porta molts anys patint la manca d’inversions d'un estat, centrat en fer AVES i les rodalies de Madrid, a costa de la desídia inversora a Catalunya.

El tema dels avions està en un espai de control europeu on s’hi pertany per geografia i no per nacionalitat. En aquest sentit està clar que el Prat passarà a ser un dels aeroports de creixement més ràpid a on es podran instal·lar les companyies internacionals amb vols directes a la resta del món, fet que ara Madrid ens boicoteja.

Un col·lapse en un aeroport de la mida de Barcelona implicaria un col·lapse a tot l’espai aeri mundial, i el primer interessat a evitar-ho és Barajas, si més no perquè els seus costos serien 10 vegades superiors als de Barcelona, i la solució moltíssim més complexa.

És possible que, transitòriament, la Guàrdia Civil continués unes setmanes fent control de passaports al Prat. Però de ben segur que no tornarien a vexar cap altre passatger per parlar català.


4 / ¿Cobraríamos la pensión?

El tema de pensions és el que des del punt de vista internacional està més garantit. Els ciutadans que han tributat tota la vida a l’estat espanyol, tenen un dret reconegut pel propi estat espanyol i cobraran la seva pensió d’aquest estat espanyol, ja que així ho recull el dret internacional que preval per sobre de la constitució. Independentment de què visquin al Marroc, a la Xina o Catalunya.

Que la nova República Catalana es faci càrrec de pagar les pensions és un tema de negociació amb l’Estat Espanyol, i en aquest cas la urgència la tenen a Madrid, ja que des del primer dia les cotitzacions tributaran a la Seguretat Social Catalana, mentre que el pagament es farà des de Madrid. Se’ls anirà fent un forat que acabarà facilitant molt la negociació.

Rajoy a Girona, abans d'ahir, reconeixia que Espanya pagaria les pensions tot i la DUI.


5 / ¿Estaríamos protegidos?

Força més protegits que ara amb una policia espanyola fent boicot a les investigacions fetes pels Mossos amb els Yihadistes.

El desplegament de mossos i la seva coordinació amb les policies locals fan totalment garantida la prestació de seguretat a Catalunya.

De fet si tenim Tricornis i Polícia Nacional és per marcar territori, per comptar estelades i fer turisme de sol i platja a Calella.


6 / ¿Dónde tributaríamos?

Pocs comentaris, senzillament a la hisenda catalana, a més seria molt fàcil perquè l’economia catalana genera recursos més abundants que l'espanyola; i com, d’entrada, no hauríem de pagar ni pensions, que pagarà Madrid, ni el deute que és del Regne d'Espanya, les tensions de caixa serien importants, però no gaire més que les que ens està fent patir el Montoro amb el FLA.

Arribada la independència Catalunya podria accedir al mercat internacional del deute amb una posició immillorable.

Des d'aquí ja faig una proposta perquè el deute català estigui en mans de la població catalana i garantir, d'aquesta manera, la sobirania econòmica.

7 / ¿Se podría pagar el paro?

El mateix que passa per les pensions passa per les prestacions d’atur. En aquests cas, atès que la població activa a Catalunya és superior a l’espanyola, serà més fàcil fer-se càrrec de les prestacions. Alhora que es podrien dignificar i fer polítiques actives de formació per a l’ocupació. Tema que Madrid no fa ni deixar fer.


8 / ¿Qué costaría la luz?.

Sense les dades de producció i consum de llum a la mà, queda clar que la que no produíssim la podríem comprar a França a un preu, un 28% més barat que la que es comercialitza a Espanya. Aquest seria un descans immens per moltes famílies a l’hivern i per moltes indústries consumidores d’energia que actualment veuen molt compromès el seu futur. Valeo està a punt de deslocalitzar-se pels costos elèctrics, amb 300 famílies al carrer.

Espanya és el país d'Europa on la producció d'electricitat és més barata i el rebut de la llum el més cars, gràcies a la ineficàcia, estultícia, portes giratòries, ... Sense parlar del deute bíblic a les elèctriques i el tema del Castor, que estarem pagant els propers 30 anys.


9 / ¿La banca no tendría el apoyo del BCE?

El tema de la banca ha estat resolt aquesta darrera setmana amb comunicats i contra comunicats molt lamentables per part d'una banca forçada pel Rajoy a dir bestieses. Si la banca espanyola marxa, no trigarem dos dies a tenir la banca de tots els països del món a la recerca d’un mercat sucós com el català.

El tema del "corralito" el poca vergonya del governador del Banc d'Espanya no va trigar ni 24 hores a desmentir una amenaça absurda que hagués pogut costar un disgust molt greu a tota l'economia espanyola i europea.

Evidentment seguiríem a l’euro i tindríem accés als crèdits del BCE a partir de les sucursals localitzades en altres països europeus. Ni ens adonarem que ja no som Espanya.


10 / ¿Jugaría el Barça en la Liga?

La lliga de futbol ja és un tema de professionalitat i negoci a partir de les operadores televisives, ara ja molt monopolitzat per Telefònica. Digueu-li a Telefònica que el Barça i l'Espanyol no juguen, la lliga i veureu qui corre cap a on.



11 / ¿Quién pagaría las becas y los medicamentos?

El 50% de les beques de l’estat espanyol es queden a Madrid, motiu pel qual l’Estat incompleix la sentència del Constitucional que obliga a la seva descentralització. Catalunya amb el 20% d’estudiants rep un 7 % de beques. Espanya ens roba, i en el tema de les beques brutalment.

Pel que fa als medicaments l’article és de poca-vergonyes o ineptes o totes dues coses. Els medicaments els paga la Generalitat de Catalunya.


12 / ¿Habría un Ejército catalán?

Si hi ha o no un exercit català compet al poble català. La gestió d’un procés constituent serà un bon moment per debatre-ho.

En el període transitori, la participació a l’OTAN implicaria el pagament d’una xifra que no arriba al 20% de la bestiesa que ha publicat El Periódico.


13 / ¿Se repartiría la deuda?


En parlava amb les pensions, el deute de l’estat espanyol és seu, depenent de la negociació d’actius i passius, ens podem endur o no un tros del seu deute. També dependrà de la bona voluntat de l’estat espanyol i les ganes que tingui de boicotejar la República Catalana. Evidentment si Espanya boicoteja l'entrada de Catalunya a la UE es menja el seu deute i ens fa un favor immens a tots els catalans.
Aquí seran els bancs europeus els que correran a obligar Espanya a la negociació.


14 / ¿Habría seguridad jurídica?


Per primera vegada a Catalunya hi haurà seguretat jurídica, de fet la pròpia composició del Parlament que triarem demà ho facilita molt més que les majories absolutes espanyoles que permeten passar-se la independència judicial per l’arc de triomf


15 / ¿Sería aceptada una DUI?

Donada l’actual història recent i democràtica de la República Catalana, serà acceptada i benvinguda, més que res perquè pot permetre generar un espai d’estabilitat econòmica en una zona mediterrània molt convulsa.

Podria ser que alguns països triguessin una mica en acceptar la DUI, no seria gaire més important del que li importa a Kosova que Espanya no els reconegui, tot i que participa en el pagament de la seva polícia.

El deute, les inversions, el comerç obligaran Espanya a acceptar la DUI, a negociar-la i llavors deixarà de ser DUI i serà acceptada per tothom... Però si no, no passa res.


Epíleg

La República Catalana disposarà de 16 mil milions d'Euros que ara se'n van a Madrid i ja no tornen, és prou diner per fer més feliç la gent. Són 2.300 euros per persona i any. És a dir, una família amb 4 membres tindrà prop de 10.000 euros o que no haurà de pagar o que s'invertiran en la seva salut, educació, benestar, ...

Catalunya és una oportunitat i Espanya una amenaça, que no t'enganyin.

Il·legalitats de l'Estat espanyol

Ahir, divendres dia 4 de setembre, la Soraya Sáenz de Santamaría, resumia la resposta que el seu govern donava al nostre president, amb un “no es pot negociar amb qui no està disposat a complir la llei”. Ho deia a la Moncloa, a la roda de premsa posterior al seu Consell de Ministres, aquesta roda de premsa des de la que cada divendres ens han amenaçat, retallat competències i insultat sense pudor, ni rubor, ni llei.

Tot seguit, a cop calent, vaig escriure 50 tuits sobre les que considero que són les seves il·legalitats. He distribuït els tuits en 6 grups per facilitar-ne la lectura i l’ús. Aquests grups no tenen més importància, ni debat.

Corrupció

1 Com si fos legal que el Ministre de l'Interior rebi a Rodrigo Rato.

2 Com si fos legal enriquir-se de sobresous en sobres de diner negre.

3 Com si fos legal el Castor, les autopistes radials de Madrid, els AVEs buits, i els aeroports absurds.

4 Com si fos legal canviar els destí dels comissaris que investiguen els delictes del PP.

5 Com si fos legal que posin i treguin els jutges a voluntat en els procediments oberts contra el PP.

Delictes d’Estat

6 Com si fos legal boicotejar des de les ambaixades el vot dels residents estrangers.

7 Com si fos legal la Guerra del Golfo i els GAL.

8 Com si fos legal la infinitat d'incompliments espanyols de les directives europees.

9 Com si fos legal impunitat del feixisme i la tebior amb què tracten les agressions patides pels defensors de la llibertat.

10 Com si fos legal torturar joves que porten estelades.

11 Com si fos legal la llei "Mordaza"

12 Com si fos legal que la Guàrdia Civil bloqueges la Via Catalana en terres de Castelló.

13 Com si fos legal que la policia filtri informes falsos contra l'Alcalde Trias

14 Com si fos legal que la policia filtri informes falsos contra el President Mas

15 Com si fos legal la guerra bruta

16 Com si fos legal subvencionar la Fundació Franco

17 Com si fos legal arrabassar totes les competències de la Generalitat de Catalunya.

18 Com si fos legal la razzia feta per fiscals i tricornis a la seu del CATDEM.

19 Com si fos legal la razzia feta per fiscals i tricornis a la seu del CDC on van estar més 4 hores sense fer res.

20 Com si fos legal assetjar i boicotejar les comunicacions de les entitats independentistes quan fan actes. 

21 Com si fos legal que l'Estat incompleixi les sentències dels Constitucional referides a subvencions a entitats.

22 Com si fos legal que l'Estat incompleixi les sentències del Constitucional referides a la distribució de beques.

Dignitat

23 Com si fos legal dir que el català és diu LAPAO.

24 Com si fos legal que els seus ministres, presidents (i ex-), ens tractin de nazis o de malalts per ser catalans.

25 Com si fos legal espanyolitzar-nos a cops de llei.

26 Com si fos legal obligar Catalunya a les curses de toros.

27 Com si fos legal saltar-se la protecció Constitucional a les llengües minoritàries.

28 Com si fos legal la catalanofòbia que han instigat i que utilitzen per guanyar eleccions a tota Espanya

Espoli

29 Com si fos legal mentir o amagar les dades del dèficit fiscal.

30 Com si fos legal haver convertit Madrid en un paradís fiscal, només perquè tenen el ingressos de capitalitat. 

31 Com si fos legal que ens robin 16.000 milions d'€, només perquè són més que nosaltres i no poden votar en contra.

32 Com si fos legal dur duplicar els cossos de seguretat a Catalunya perquè l'Estat pugui marcar la terra.

33 Com si fos legal que fora de Catalunya no es faci ni la meitat de les inspeccions fiscals que es fan a Catalunya.

34 Com si fos legals que a Catalunya, hisenda faci més inspeccions fiscals que enlloc.

35 Com si fos legal amagar el pressupost de defensa en partides com investigació i cooperació.

36 Com si fos legal que any rere any aprovin un pressupost pírric d'inversions a Catalunya i no l'executin.

37 Com si fos legal que l'estat incompleixi el finançament de la llei de dependència.

38 Com si fos legal buidar l'Ebre.

Monarquia

39 Com si fos legal tenir borbons inviolables que poden fer, i han fet, el que volen al marge de la llei.

40 Com si fos legal haver d'aguantar una monarquia corrupta i imposada pel franquisme.

41 Com si fos legal que fiscals defensin princeses.

Contra la divisió de poders (Montesquieu)

42 Com si fos legal convertir la Constitució en una llosa contra Catalunya

43 Com si fos legal que un Constitucional se salti la voluntat de dos Parlaments i un Poble, en tombar l’Estatut.

44 Com si fos legal que el PP obligui la fiscalia de Madrid a querellar-se contra Mas, pel 9N; malgrat la negativa de la fiscalia catalana.

45 Com si fos legal no permetre un 9N participatiu només perquè el fèiem els catalans.

46 Com si fos legal que jutges i Constitucional actuïn al dictat del PP.

47 Com si fos legal que multin un poble que xiula.

48 Com si fos legal que converteixin el Constitucional en una comissaria de guàrdia.

49 Com si fos legal la composició partidista del Constitucional del PP

50 Com si fos legal que l'estat tingui ràdios, TV i diaris controlats ideològicament i financerament.


Que no ens enganyin amb la seva falsa legalitat, si no volen negociar és perquè ens odien, perquè ens menystenen. La llei només és la seva excusa per sotmetre la nostra voluntat i porten 300 anys sortint-se. Fem història el 27-S i que no passi ni un any més.


L'article de VilaWeb que recull la notícia.

Carta a Felipe González (en castellano)

Respondo su carta publicada en El País hoy, día 30 de agosto de 2015.

Comienza su carta diciendo que hace dos décadas que es un ciudadano normal. Hace dos décadas dejó de ser Presidente de una España de memoria débil y selectiva. Fue usted el Presidente de los gobiernos que construyeron y financiaron los GAL, sólo por eso ya lo miro con descreimiento, como también lo hacen en Venezuela de donde salió por piernas, hace dos días, en postularse de defensor de derechos humanos.

Tampoco el termino de ver de ciudadano normal, los ciudadanos normales y los empresarios pagamos los sobresueldos de las puertas giratorias a las empresas energéticas, su sueldo y demasiado otros sueldos.

No hable de España como un espacio común compartido, cuando parece que hay un importante número de catalanes que queremos abandonar, cuando parece que hay una mayoría importante que no quiere monarquía, cuando parece que hay una desigualdades territoriales insalvables por expolio catalán que hagan ... España es un espacio en crisis, con una deuda de 1 billón de Euros (12 ceros) que no podrá pagar nunca, porque una gran parte de su territorio es improductivo y vive del subsidio. Y por una incompetencia secular de sus gobernantes y por una incapacidad de hacer frente a la corrupción.

España ya no es de España, es de los mercados.

La gratitud socialista hacia Cataluña, que ha sustentado todas las mayorías socialistas españolas, lo hemos notado siempre con sus grandes dirigentes: Guerra, Ibarra, Leguina, Bono ... todos ellos insultadores profesionales de aquella Cataluña sumisa y de ésta que aspira a hacer una construcción nacional.

Habla del enfrentamiento, es estando juntos cuando nos enfrentamos, cualquier partido que quiera llegar a la Moncloa ha de atizar la catalanofobia por todas las tierras de España. Todos estos partidos se despachan a gusto contra Cataluña y cuando hay reacción nuestra, por dignidad, hablan de victimismo y enfrentamiento. Usted señor González, nunca ha salido en defensa de Cataluña cuando ha sufrido vejación, su carta no nos otorga dignidad, sólo nos pide silencio. El mismo silencio secular de siempre.

En algo tiene razón, España dejaría de serlo sin Cataluña, y esto es un planteamiento necesario al negociar las relaciones internacionales. Si Cataluña pierde derechos por no ser España, El resto de España también los perderá porque sin Cataluña tampoco es España.

Habla de aislamiento, pero Cataluña tiene puertos, aeropuertos carreteras y autopistas (con peajes, eso sí), tenemos más turismo y exportamos más que el resto de España. Somos un eje importador y distribuidor de productos para todo el estado español y resto de Europa. Es donde se hablan más idiomas extranjeros y donde se hablan mejor. Venga cualquier día del año, a cualquier hora, pasee por la Rambla y tome nota.

Lo que sí nos aísla, de verdad, es el boicot al Aeropuerto del Prat, nos aísla es que el corredor del Mediterráneo no esté hecho, nos aísla el boicot de las embajadas españolas en la promoción de los productos catalanes, nos aísla el control del Banco de España a las inversiones extranjeros en Cataluña. Nos aísla ser la comunidad con más inspecciones fiscales y más expedientes sancionadores. Nos aísla la competencia desleal del Madrid que aprovecha el sobreingreso de la capitalidad para hacer de paraíso fiscal y chupar todas las empresas relacionadas en el BOE. Nos aísla no tener herramientas de Estado para proteger a nuestros ciudadanos. Nos aísla el no reconocimiento del Catalán en Europa ... Fíjese bien, todos estos aislamientos se resuelven con la independencia, que nos conectará en igualdad de condiciones con el resto del mundo.

Ahora hay una parte de la sociedad catalana que ya está desconectada de la realidad española, que se siente injustamente tratada por un estado incompetente e incapaz de generar ni riqueza ni ilusión. Acallar una parte de los catalanes para que la otra no se sienta  fracturada es un insulto a la inteligencia y a la democracia; conculca la igualdad en otorgar supremacía de unos sobre otros.

La nuestra es una propuesta de independencia inclusiva, de cohesión social, en la línea integradora de Cataluña de los últimos 300 años.

Curioso que hable de la Constitución, de esta Constitución castrada por la FAES y con un Constitucional presidido por un militante cotizante de aquel PP que la votó en contra. Perdone señor González, pero el entorno constitucional es indefendible, lo que debía ser una salida del franquismo y garantía de derechos, ahora sirve para imponer la dictadura de la mayoría y anular las minorías, sean catalana, religiosa o tenga una forma personal de interpretar la sexualidad, o, sencillamente tengan una forma de pensar diferente.

Y vuelve a hablarnos de desconexión. No, no desconectaremos de Europa, estamos, y seguiremos estando, lo decía cuando se hablaba de que España, sin Cataluña, dejaría de ser España ... no existe ninguna ley europea que nos pueda echar, y en Europa la ley sirve, no existe la inseguridad jurídica española. Se negociará, se hará política y pactaremos el mejor encaje posible para seguir dentro de Europa, exactamente igual que ahora. Y al final lo acabaremos preguntando a la gente para que diga lo que piensa. Al igual que harán el Británicos un día de estos.

Cataluña independiente puede articular un espacio de progreso en el sur de Europa, y con unos estados tanto brutalmente endeudados, esto es imprescindible para el futuro. Por cierto en este escenario hay una gran oportunidad de España para aprovechar la inercia económica y hacer un cambio en profundidad de las estructuras de estado obsoletas y las maneras de hacer absurdas.

Qué amenaza más grotesca, Europa no tendrá nunca 150 estados. Los estados europeos respetan los pueblos. Todos ellos están alucinando con la forma en que España trata Cataluña. La relación entre pueblos no se hace imponiendo constituciones post-franquistas, sino desde el consenso y el beneficio mutuo. España, y usted con ella, no tienen ni idea de cómo se hace, llevan 40 años y no han podido construir una realidad común y un objetivo común, y no ponga excusas de nacionalismos porque Cataluña ha sido de largo la Comunidad Autónoma que más esfuerzos ha hecho para la gobernabilidad española.

En cuanto al aislamiento con Iberoamérica. Hace dos días hablábamos con el Parlamento de Uruguay para explicarles la independencia y no fue nada mal a pesar del boicot de los embajadores. A España tampoco es que se salga muy bien con Argentina que les exige juzgar los crímenes del franquismo. Aún arde el acallar al Presidente de Venezuela. En cuanto a Bolivia, como han acabado aquellas nacionalizaciones. Y en Panamá, quien ha terminado de pagar la inoperancia de las constructoras torpes. En Cataluña viven cientos de miles de personas procedentes de Iberoamérica, están trabajando y compartiendo futuro y familias comunes. Son nuestros mejores embajadores. Es la ventaja de ser inclusivos, es más fácil hacer relaciones. No diga más tonterías en cuanto a la lengua, como rotura, en Cataluña todos somos castellanohablantes, y agradecidos de serlo.

Hablar de "desgarro" desde el posicionamiento democrático es demasiado totalitario como para tenerlo en cuenta. Mejore el uso de las palabras, la exageración le hace perder credibilidad.

Y para terminar nos tira un poco de apocalipsis. Puede que las cosas nos vaya fatal. Que los 16 mil millones de euros no nos ayudan a gestionar mejor, quizá sí que no podemos hacer frente al paro, a la pobreza infantil, a la pobreza energética, quizás sí que no podremos ayudar a nuestros dependientes y vulnerables, ... Sabe señor González, ahora tenemos todas estas políticas colapsadas por el gobierno español, tant incompetente como siempre, no sabe hacer, no hace, ni deja hacer. Cataluña es un modelo de éxito garantizado lo dicen los propios, los académicos extranjeros, y los premios Nobel de todo el mundo, ... sólo lo callan y lo mienten los suyos, todos los suyos, sean del PSOE, PP, UPyD, C 's ... Mentir es el deporte donde España tiene más medallas y encuentra un magnífico altavoz en una prensa reconocida internacionalmente como vergonzosa.

España es mucho más importante que su unidad, no sufra señor González, sólo se trata de acabar con la concepción de aquella España falangista del "Una, Grande y Libre" porque no es ni UNA, hace ya muchos años que no es GRANDE y los únicos ciudadanos LIBRES, de verdad, son los propietarios del IBEX 35.

Una última reflexión señor González. Cataluña puede aspirar a ser la Dinamarca del Sur. España tiene algún proyecto, alguna aspiración, algún escenario de futuro donde ir?

Atentamente

Eduard Cabus y Vinyes

Carta a Felipe González

Responc la seva carta publicada a El País avui, dia 30 d’agost de 2015.

Comença la seva carta dient que fa dues dècades que és un ciutadà normal. Fa dues dècades va deixar de ser President d’una Espanya de memòria feble i selectiva. Fou vostè el President dels governs que van construir i finançar els GAL; només per això ja me’l miro amb descreença, com també ho fan a Veneçuela, d’on va sortir per cames, fa dos dies, en postular-se defensor de drets humans.

Tampoc l’acabo de veure de ciutadà normal. Els ciutadans normals i els empresaris paguem els sobresous de les portes giratòries a les empreses energètiques, el seu sou i massa altres sous.

No parli d’Espanya com un espai comú compartit quan sembla que hi ha un important nombre de catalans que volem abandonar, quan sembla que hi ha una majoria important que no vol monarquia, quan sembla que hi ha unes desigualtats territorials insalvables per molt espoli català que facin... Espanya és un espai aguantat amb pinces, amb un deute d'1 bilió d’Euros (12 zeros), que no podrà pagar mai, perquè una gran part del seu territori és improductiu i viu del subsidi. I per una incompetència secular dels seus governants, i per una incapacitat de fer front a la corrupció.

Espanya ja no és d’Espanya, és dels mercats.

La gratitud socialista cap a Catalunya, que ha sustentat totes les majories socialistes espanyoles, l’hem notada sempre en els seus grans dirigents: Guerra, Ibarra, Leguina, Bono … Tots ells insultadors professionals d’aquella Catalunya mesella i d’aquesta que aspira a fer una construcció nacional.

Vostè parla d'enfrontament. És quan estem junts que estem enfrontats; qualsevol partit que vulgui arribar a la Moncloa ha d’atiar la catalanofòbia per totes les terres d’Espanya. Tots aquests partits es despatxen a gust contra Catalunya i quan hi ha reacció nostra, per dignitat, parlen de victimisme i enfrontament. Vostè senyor González, mai no ha sortit en defensa de Catalunya quan Catalunya ha patit vexació. La seva carta no ens atorga dignitat, només ens demana silenci. El mateix silenci secular de sempre.

En una cosa té raó, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i això és un plantejament necessari en negociar les relacions internacionals. Si Catalunya perd drets per no ser Espanya, la resta d’Espanya també els perdrà perquè sense Catalunya tampoc és Espanya.

Parla d’aïllament, però Catalunya té ports, aeroports carreteres i autopistes (amb peatges, això sí). Tenim més turisme i exportem més que la resta d’Espanya. Som un eix importador i distribuïdor de productes per a tot l'estat espanyol i resta d'Europa. Catalunya és on es parlen més idiomes estrangers i on es parlen millor. Vingui qualsevol dia de l’any, a qualsevol hora, passegi per la Rambla i prengui'n nota.

El que sí que ens aïlla, de veritat, és el boicot a l’Aeroport del Prat. Ens aïlla que el corredor del Mediterrani no estigui fet. Ens aïlla el boicot de les ambaixades espanyoles a la promoció dels productes catalans. Ens aïlla el control del Banc d’Espanya a les inversions estrangers a Catalunya. Ens aïlla ser la comunitat amb més inspeccions fiscals i més expedients sancionadors. Ens aïlla la competència deslleial del Madrid que aprofita el sobreingrés de la capitalitat per fer de paradís fiscal xuclar totes les empreses lligades al BOE. Ens aïlla no tenir eines d’Estat per protegir els nostres ciutadans. Ens aïlla el no reconeixement del Català a Europa... Fixi’s bé, tots aquests aïllaments es resolen amb la independència, que ens connectarà en igualtat de condicions amb la resta del món.

Ara hi ha una part de la societat catalana que ja està desconnectada de la realitat espanyola, que se sent injustament tractada per un estat incompetent i incapaç de generar ni riquesa ni il·lusió. Fer callar una part dels catalans perquè l’altra no es trobi fracturada és un insult a la intel·ligència i a la democràcia; conculca la igualtat en atorgar supremacia dels uns sobre els altres. 

La nostra és una proposta d’independència inclusiva, de cohesió social, en la línia integradora de Catalunya dels darrers 300 anys.

És curiós que parli de la Constitució, d’aquesta Constitució castrada per la FAES i amb un Constitucional presidit per un militant i cotitzant d’aquell PP que la va votar en contra. Perdoni, senyor González, però l’entorn constitucional és indefensable. El que havia de ser una sortida del franquisme i garantia de drets ara serveix per imposar la dictadura de la majoria i anul·lar la minoria, sigui catalana, religiosa o tingui una manera personal d’interpretar la sexualitat, o, senzillament tingui una manera de pensar diferent.

I torna a parlar-nos de desconnexió. No, no desconnectarem d’Europa. Hi som, i seguirem sent-hi; ho deia quan es comentava que Espanya, sense Catalunya, deixaria de ser Espanya... No existeix cap llei europea que ens pugui fer fora, i a Europa la llei preval, no hi ha la inseguretat jurídica espanyola. Es negociarà, es farà política i pactarem el millor encaix possible per seguir dins d’Europa, exactament igual que ara. I, al final, ho acabarem preguntant a la gent perquè hi digui la seva. Igual que faran el Britànics un dia d'aquests.

Catalunya independent pot articular un espai de progrés al sud d’Europa, i amb uns estats tan brutalment endeutats, això és imprescindible per al futur. Per cert, en aquest escenari hi ha una gran oportunitat per a per d'aprofitar la inèrcia econòmica i fer un canvi en profunditat d'unes estructures d’estat obsoletes i unes maneres de fer absurdes.

Quina amenaça més grotesca, dir que Europa no tindrà mai 150 estats. Els estats europeus respecten els pobles. Tots ells estan al·lucinant amb la manera com Espanya tracta Catalunya. La relació entre pobles no es fa imposant constitucions postfranquistes, sinó des del consens i el benefici mutu. Espanya, i vosté amb ella, no en té ni idea de com es fa. Porten 40 anys i no han pogut construir una realitat comuna i un objectiu comú. I no posi excuses de nacionalismes perquè Catalunya ha estat de llarg la Comunitat autònoma que més esforços ha fet per la governabilitat d'Espanya.

Pel que fa a l’aïllament amb Iberoamèrica, fa dos dies parlàvem amb el Parlament d’Uruguai per explicar-los la independència i no va anar gens malament tot i el boicot dels ambaixadors. Espanya tampoc és que se’n surti gaire bé amb Argentina que els exigeix jutjar els crims del franquisme. Encara raja el fer callar al President de Veneçuela. Pel que fa a Bolívia, com han acabat aquelles nacionalitzacions. I a Panamà, qui ha acabat de pagar la inoperància de les constructores matusseres. A Catalunya hi viuen centenars de milers de persones procedents d'Iberoamèrica, estan treballant i compartint futur i famílies comunes. Són els nostres millors ambaixadors. És l’avantatge de ser inclusius, és més fàcil fer relacions. No digui més bestieses pel que fa a la llengua, com a trencament, a Catalunya tots som castellanoparlants, i agraïts de ser-ho.

Parlar de “desgarro” des del posicionament democràtic és massa totalitari com per tenir-ho en compte. Millori l’ús de les paraules perquè l’exageració li fa perdre credibilitat.

I per acabar ens llença una mica d’apocalipsi. Potser sí que les coses van fatal. Que els 16 mil milions d’Euros no ens ajuden a gestionar millor. Potser sí que no podem fer front a l’atur, a la pobresa infantil, a la pobresa energètica. Potser sí que no podrem ajudar els nostres dependents i vulnerables... Sap, senyor González, ara tenim totes aquestes polítiques col·lapsades pel govern espanyol, que tan incompetent com sempre, no sap fer, no fa, ni deixa fer. Catalunya és un model d’èxit garantit. Ho diuen els propis, els acadèmics estrangers, i els premis Nobel d’arreu ... només ho callen i ho menteixen els seus, tots els seus, siguin del PSOE, PP, UPyD, C’s... Mentir és l’esport on Espanya té més medalles i troba un magnífic altaveu en una premsa reconeguda internacionalment com vergonyant.

Espanya és molt més important que la seva unitat. No pateixi senyor González, només es tracta d’acabar amb la concepció d’aquella Espanya falangista del “Una, Grande y Libre” perquè no és ni UNA, ja fa molts anys que no és GRANDE i els únics ciutadans LIBRES, de veritat, són els propietaris de l’IBEX 35.

Una última reflexió, senyor González. Catalunya pot aspirar a ser la Dinamarca del Sud. Espanya té algun projecte, alguna aspiració, algun escenari de futur on anar?

Atentament,

Eduard Cabus i Vinyes

Guanyarà el NO

Pretenc, sense gaire pretensions, explicar perquè guanyarà el NO, amb contundència, la pregunta presentada per UDC, per acompanyar o fotre el camp del procés independentista de Catalunya.

1) La militància d’UDC és gent compromesa i documentada, llegeixen diaris, miren internet, ... l'opinió dominant en els mitjans és de consternació per l'absurda pregunta. La resta de mitjans miren cap al nord i feliciten el bé que es mou Felip VI a la República francesa, repeteixo República.

2) Diuen tenir 4.000 militants, dels quals, més de 1.000 han signat la proposta independentista que la cúpula s’ha menjat amb patates. Qualsevol procés participatiu dels partits, amb prou feines aconsegueix mobilitzar un 40% de militants. Fa quatre dies Esquerra mobilitzava un 35% per escollir president, i era una molt bona dada. Vull dir que només demanant que els signants independentistes es mobilitzin, com ja han fet, la derrota de la pregunta és absoluta i escandalosa.

3) Una UDC aprovant una resposta del SÍ queda en l’espectre ideològic del PSC. El mapa de les eleccions municipals situa la l'espai PSC en el cinturó industrial, no són aquests els barris i pobles amb implantació democratacristiana. La massa social d’UDC es mou ens espais diametralment oposats a on els intenta posar el Duran.

4) UDC té un molts càrrecs en relació als pocs militants que tenen. Es podria pensar que els militants amb càrrec votarien com la cúpula. El tema que si guanya el SÍ la ruptura amb CDC serà total i UDC es trobarà que amb prou feines supera el 5% que dóna dret a representativitat, i sense cap poder.

5) La solidesa argumental de la campanya serà clau i ja ha començat. Escoltar en Joan Rigol explicar, amb una pedagogia clarivident, el per què votarà NO i confrontar-ho amb les explicacions de l’Espadaler defensant el SÍ d’una pregunta que enfarfega, no admet dubtes. L’entrevista del Toni Castellà al diari Ara fou molt ben trenada i contundent. És difícil defensar una pèssima pregunta amb pèssims arguments i per mediocres polítics.

6) Tampoc s’amaga que hi ha una majoria de militants que estan fins a la pipa de les excentricitats del senyor Duran, recordem que són aquests militants els que paguen la factura de la suite del Palace, i no és ni barata ni exemplar. El propi Duran reconeix sense embuts l’error de les fotografies de fa més dos anys, però ell segueix, a cos de rei, al Palace.

7) El temps estan canviant, es demana a la política que faci la feina des de baix, que sigui participativa, que sumi sensibilitats diferents, que miri les formes, es demana que els partits tinguin parets de vidre ... i aquesta no ha estat mai la manera de fer de Duran, que ens ha maltractat a tots cada divendres des del seu blog (puntual com el Consell de Ministres) defensant unes postures personals que l’han fet deslleial a tot i a tothom, en especial al President Mas i al procés sobiranista.

8) Un últim argument dels que defensen del SÍ és que UDC no quedi absorbida per CDC, el fumut és que aquest argument s’ha de fer amb la boca petita, perquè ja l’utilitza la gent de la Colau i de la CUP que no defensaran mai cap procés participat per la dreta extractiva catalana.

I una vegada ha guanyat el NO, què?... Això un altre dia.

Una abraçada.

Pepita

 Twitter és una caixa de sorpreses, una font de debats i coneixements inesgotables, d'aprenentatges concrets, sincrètics, d'informacions, de somriures. He pogut materialitzar moltes de les relacions tuitejades, d'altres no, però a vegades han tingut, i tenen, més franquesa de la que tinc amb gent que veig a diari. Un exemple:

 
Posem que es diu Pepita. M'encadena set tuits per explicar una història. Ho fa d'una manera espontània, com si ho necessités. No reprodueixo les meves respostes. No cal.

1) Ahir a la nit vaig recordar perquè penso i parlo en castellà.

2) És molt fort, vaig recordar les baralles amb el meu pare perquè parléssim català. Vaig odiar el meu pare.

3) Anava en un col·legi franquista i cantàvem el "cara al sol" i resàvem.

4) Clar, però com ho feia amb tanta ràbia jo no ho entenia. També hi havia amor.

5) És com si hagués estat segrestada.
 
6) Recupero el meu pare perquè ja no hi és.
 
7) I de moment no puc parlar més. Gràcies per contestar

I aquí acaba. Repasso els tuits i em commoc representant-me la història i els personatges, com en són de víctimes dels odis aliens, amorals, immensos, absurds.

A Franco no li perdonarem mai la guerra, els morts, la destrucció. Tampoc els vuitanta anys de foscors repartides en tres generacions.

Canviem-ho per sempre, ara que podem.