Catalunya: Un Guantànamo al cor d’Europa?

I els que tenen tot el poder per guanyar. Com pensen gestionar la victòria? La història demostra que fins ara ho han pogut fer amb genocidis i bombardejos; però ara, què passarà? Tindran el President alguns mesos a la presó. Arruïnaran uns quants líders polítics i associatius amb unes multes indecents. Prohibiran TV3 i la immersió lingüística a les escoles. Tancaran Òmnium, Assemblea i AMI. Trinxaran el Parlament. Ompliran les nostres escoles de mestres castellans fervorosos de missa en llatí. Destrossaran la nostra sanitat pública. Reforçaran la seva justícia esperpèntica que tot ens ho falla en contra. S'inventaran comptes falsos a Suïssa per als catalans que no demanin perdó per ser-ho. Buidaran els nostres museus per farcir el Prado. Prohibiran els partits polítics que no jurin la seva tronada Constitució, o els que no ho facin en el seu espanyol etern. Tancaran diaris i revistes de mirada local. Col·locaran a l’Arrimadas de presidenta de la Generalitat amb unes eleccions amb el 75% d'abstenció. Tancaran a la presó tots els que xiulin el Rei al Camp Nou, o al carrer. Tancaran Twitter, Facebook i Telegram. Ens endossaran imams subversius que ens escampin alguna bomba de tant en tant. Desmuntaran el cos dels Mossos d'Esquadra. Donaran la Conselleria de la família a Miquel Iceta, i la de la Vivenda a l’Ada Colau... I, sobretot, Bartomeu seguirà sent president del Barça.

De veritat que els impossibles guanyadors de l’Espanya unida pensen que podran sostenir un Guantànamo a Catalunya? Quanta, quanta miopia política a l’Espanya atàvica.

La rassa entre Catalunya i Espanya feta pel PP, amb la complicitat del PSOE i el silenci calculat del PODEMOS és tan irreversible com tornar a composar un ou trencat. Mai més Catalunya serà Espanya, si és que mai ho ha estat. El Pedro del PSOE no té ni el carisma ni la credibilitat de Maragall per iniciar un debat estatutari, i el Monedero de PODEMOS és només una caricatura patètica d'aquell Alfonso Guerra malalt de catalanofòbia. Catalunya i Espanya ara són dues realitats independents i impossible de conjugar. La seva relació ha de ser per força independent, lliure i entre iguals. I llarga vida als divorciats!

El referèndum es farà i només té 3 alternatives: Guanyar, guanyar i guanyar. Qualsevol altra alternativa es allargar el problema fins a podrir el País, i amb ell la resta d’una Espanya massa corrupta, endeutada i immoral per ser alternativa de res.

Versió castellana

No Enric Hernández aquello no era un aviso.

Un aviso entre cientos de avisos, que hace referencia a una ciudad entre miles de ciudades, hablando de una calle entre decenas de miles de calles, llenos de gente como cientos de miles de espectáculos, conciertos, eventos deportivos, comerciales, colas de museo, transportes públicos, entradas o salidas de fábrica, grandes almacenes... El atentado ocurre a tres meses de aquel aviso sin fecha, ni hora; sin seguridad ni fiabilidad. La fuente era la CIA, u otra central, tampoco era una nota, bueno sí, pero encriptada y con faltas de ortografía, o tal vez era una transcripción oral de fuentes protegidas. Resulta que el aviso también lo tiene el ministerio español y que también lo dio por inverosímil, porque era inverosímil. Si aprovechan el aviso, es por la casualidad del macabro plan B ante el PLAN que les explotó en las narices de los terroristas, llevándose ideólogo y cofrade. ¿Sabéis qué es el aviso? Una mentira idéntica a la cuenta corriente suizo de Trias. ¿Sabéis qué es El Periódico? Una mierda de periódico idéntico a El Mundo que presumía de haber ganado unas elecciones catalanas. ¿Sabéis qué es todo esto? La cloaca del Estado contra Cataluña.

Sólo la España de la casta puede mercadear con la sangre y el terrorismo. Lo hizo el PSOE con el GAL, lo hizo el PP creando y manteniendo, a precio de jabugo, asociaciones de víctimas de ETA, convertidas en máquinas de odio contra todo el que llorara diferente a ellos, incluida la Pilar Majón madre de víctima del 11 M y víctima de comentaristas y periodistas para los que sólo cabía odio contra ETA. Fue aquel PP de Acebes que mintió el 11 de marzo para colocar Rajoy y los 40 ladrones en la MONCLOaca. Allí fracasaron, las tecnologías de la comunicación se le echaron en contra, y por unos días pareció que en España había decencia.

Aquel PP ahora lo vuelve a hacer, las víctimas del terrorismo están en Barcelona y en Cambrils. Pero no basta con estas víctimas. El PP, con sus sucursales constructoras, bancarias, televisivas y de periódicos comprados, necesita víctimas colaterales para imponer su relato. Al igual que contra la Pilar Manjón, ahora comentaristas, periodistas y políticos calumnian los Mossos. Los auténticos héroes del 17A por cómo lo hicieron y por cómo lo comunicamos. No pueden soportar que sean héroes, los necesitan mezquinos como aquella Guardia Civil que entraba en el Parlamento, a cara tapada. Los necesitaba viles como la Policía incapaz de gestionar las colas apocalípticas del Aeropuerto de Barcelona.

Les oiremos chillar "Trapero dimisión", llenarán el relato con la mentira del Periódico y de Enric Hernández, quien hace unas semanas los Mossos debían proteger porque sus trabajadores le querían explicar porqué hacían huelga. A nosotros nos toca convertir en héroes a los que nos protegen y en miserables los que sólo saben boicotear y calumniar. Estamos haciendo una República, no es fácil, pero es imprescindible.

No te amedrantes Josep Lluís Trapero, un abrazo para una policia que ha sabido estar al lado del pueblo y para un pueblo que se lo agradecerá siempre.

16 muertos, demasiados heridos y muchas famílias rotas y consternadas no merecen vuesta vejación. Cerdos!!!! 

Un tuit

Versión catalana

No Enric Hernández allò no era un avís.

Un avís entre centenars d’avisos, que fa referència a una ciutat entre milers de ciutats, parlant d’un carrer entre desenes de milers de carrers, plens de gent com centenars de milers d'espectacles, concerts, actes esportius, comercials, cues de museu, transports públics, entrades o sortides de fàbrica, grans magatzems... L’atemptat passa a tres mesos d'aquell avís sense data, ni hora; sense seguretat ni fiabilitat. La font és la CIA, o una altra central, tampoc no era una nota, bé sí, però encriptada i amb faltes d’ortografia, o potser era una transcripció oral de fonts protegides. Resulta que l’avís també el té el ministeri espanyol i que també el va donar per inversemblant, perquè era inversemblant. Si aprofiten l'avís, és per la casualitat del macabre pla B davant del PLA que els va explotar als morros dels terroristes, enduent-se ideòleg i confrare. Sabeu què és l’avís? una mentida idèntica al compte corrent suïs de Trias. Sabeu què és El Periódico? Una merda de diari idèntic a aquell El Mundo que presumia d’haver guanyat unes eleccions catalanes. Sabeu què és tot plegat? La claveguera de l'Estat contra Catalunya.

Només l’Espanya de la casta pot mercadejar amb la sang i el terrorisme. Ho va fer el PSOE amb el GAL, ho va fer el PP creant i mantenint, a preu de jabugo, associacions de víctimes d’ETA, convertides en màquines d’odi contra tothom que plorés diferent a ells, inclosa la Pilar Majón mare de víctima de l’11 M i víctima de comentaristes i periodistes pels que només cabia odi contra ETA. Fou aquell PP de l’Acebes que va mentir l'11 de març per col·locar Rajoy i els 40 lladres a la MONCLOaca. Allà van fracassar, les tecnologies de la comunicació se li van tirar en contra, i per uns dies va semblar que a Espanya hi havia decència.

Aquell PP ara ho torna a fer, les víctimes del terrorisme són a Barcelona i a Cambrils. Però no n’hi ha prou amb aquestes víctimes. El PP, amb les seves sucursals constructores, bancàries, televisives i de diaris comprats, necessita víctimes col·laterals per imposar el seu relat. Igual que contra la Pilar Manjón, ara comentaristes, periodistes i polítics calumnien els Mossos. Els autèntics herois del 17A per com ho van fer i per com ho vam comunicar. No poden suportar que siguin herois, els necessiten mesquins com aquella Guàrdia Civil que entrava al Parlament, a cara tapada. Els necessitava vils com la Policia incapaç de gestionar les cues apocalíptiques l’Aeroport de Barcelona.

Els sentirem bramar “Trapero dimissió”, ompliran el relat amb la mentida del Periódico i d'Enric Hernández, qui fa unes setmanes els Mossos havien de protegir perquè els seus treballadors li volien explicar perquè feien vaga. A nosaltres ens toca convertir en herois els que ens protegeixen i en miserables els que només saben boicotejar i calumniar. Estem fent una República, no és fàcil, però és imprescindible.

No t’arronsis Josep Lluís Trapero, una abraçada per a tot un cos que ha sabut estar al costat del poble i per a un poble que us ho agraïrà sempre.


Un tuit

Versió castellana 

Comentaris sobre l'editorial de Vicent Partal

Quan passa alguna cosa difícil d’entendre, comprendre o interpretar sempre miro que en diu Partal i no em decep mai. Només recordo un moment de desacord en què va trigar més que molts de nosaltres a adonar-se que els Coscubieles o Rabells eren pedres a la sabata de la construcció nacional; per contra els errors meus i precipitacions corregits gràcies al seu mestratge han estat infinits. Avui el seu editorial tracta dels atacs de falsa bandera i nega que tinguem prou arguments com per demostrar que els atemptats de Barcelona i de Cambrils ho siguin. La seva proposta diu que «Si volem ser la societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a fons» i tot seguit afegeix el llistat d'arguments que ens faria malfiar:

1) L’iman no va ser expulsat després d'haver estat a la presó i d'haver estat rebutjat a Bèlgica.

2) El Govern espanyol va trigar 7 hores a comparèixer.  Zoido, 48.

3) Consta que la Soraya volia utilitzar l'atemptat per fer sortir l'exèrcit a Catalunya.

4) Com és que un grup de joves molt normalitzats, sense que ningú no s'adoni, de sobte tenen un pis franc a Alcanar i infraestructura per moure's per tot el país i comprant materials per fer bombes.

5) Com és que tot això passa a 40 dies mal comptats del referèndum.

6) Com és que els serveis secrets del Marroc no en saben res tot i ser un iman.

7) Perquè l'Estat espanyol no va passar informació vital als Mossos.

8) Recordem que la policia nacional ja va avisar a un grup gihadista que estava vigilat pels Mossos, a l'operació Caront, posant en risc la vida d’algun d'ells. Recordem que el jutge no va ni obrir diligències. 

9) Coneixem la instrumentalització que el Govern central va fer del 11M, atemptats d'Atocha, en un moment en què Rajoy n’era vicepresident.

10) El Govern espanyol fou titular dels GAL amb un total de 27 morts, segrestaments, tortures, malversació del fons públics, obstrucció a la justícia, organització per delinquir...

11) Tots els elements de la Operació Catalunya.

12) Les declaracions de Margallo “D’un atemptat te'n pots refer però de la independència no”.

13) Els Mossos no són a l’Europol perquè Espanya no vol, per molt que la Soraya menteixi. L'ertzaintza sí que hi pot ser.

14) El Govern espanyol va vetar la contractació de 500 mossos.

15) El Govern espanyol s'ha negat, durant anys i panys, a convocar la Junta de Seguretat de Catalunya, que només es va convocar quan Puigdemont ho va fer unilateralment...

No hi ha proves fefaents que es tracti d'un atac de falsa bandera, per tant és evident que els que ho defensen per les xarxes són xerraires, però cada un dels 15 arguments que recull Partal dóna per a una investigació difícil, lenta, cara... que tots esperem que s'acabi fent i potser, en un futur proper, surt un altre documental com el de “Cloacas de Interior”.

Responia a Partal fent un paral·lelisme entre l'atemptat, llops i ovelles. Si la intenció d'un monàrquic és que el llop es mengi les ovelles republicanes pot fotre el llop dins del corral, pot deixar la porta oberta, pot atraure l'atenció del llop cap al corral, o pot no avisar el pastor de l'existència del llop. Totes quatre opcions tenen diferent nivell d'implicació i responsabilitat, només la primera seria l'atac de falsa bandera, però les altres tres són molt greus i hem de votar l'1 d'octubre perquè no ens tornin a passar.

Insisteixo: Gràcies Partal per tant.

El pitjor enemic és el que no es veu senyor Pradera.

Max Pradera m’ha bloquejat com a conseqüència d'uns comentaris meus a un tuit seu: “Aunque sea por no salir del paraguas del CNI, Puigdemont debe renunciar al referéndum. En tiempos de tribulación...” La notícia rau en un article del Mundo que diu que Espanya sumarà 600 agents més al CNI per l'amenaça yihadista. Tampoc cal fer gaire cas a la notícia. Portem una dotzena llarga de notícies falses, molt falses, algunes de les més cridaneres d'aquest mateix diari.

Aquí no hi ha res casual. Dir que el Govern central contractarà 600 agents per al CNI, és per contrarestar que fa tres mesos el Govern central boicotejava la contractació de 500 mossos, sota ximpleries comptables que Montoro sempre aplica amb zel, contra Catalunya.

Curiós que Pradera parli de paraigua. El CNI, és el que ens està investigant, perseguint, boicotejant comunicacions a tots els susceptibles d’estar a favor de la independència. Les reunions i conferències d’ANC, Òmnium, Sumáte, diaris digitals amics, forums propers... comencen amb la salutació als membres del CNI que els estan escoltant. El CNI és la guerra bruta contra Catalunya, la fabrica de proves falses contra líders catalans, del boicot de les comunicacions, del robatori de dades de l’ANC, també al fet al Banc andorrà... De quin paraigua ens parla Pradera? Que no ho coneix tot això? Que és l'únic periodista "d’esquerres" que no ha vist el documental las cloacas de interior?  Doncs que cliqui i el miri.

Tampoc té gaire sentit que el govern espanyol vulgui "ara" contractar 600 agents del CNI, sota el pretext del jihadisme, com si “ara” fos diferent respecte de fa dues setmanes. Precisament “ara” podem garantir que, gràcies a la magnifica actuació dels mossos, hi ha una cèl·lula jihadista menys que fa dues setmanes. Si es produeix la contractació d’aquests 600 agents del CNI. La major part vindran a Catalunya a vigilar el procés. La vigilància de la radicalització yihadista s’ha de fer en els carrers, els barris, les associacions i pobles. L’ha de fer una policia de proximitat, i aquesta no és una policia castellanoparlant amb seu a Madrid, que no sabrà contextualitzar cap informació rebuda. En l'altre sentit, la coordinació contra el terrorisme és d'abast mundial: Interpol, Europol... només des de la mediocritat, o mala fe, es pot pensar que no hi hagi coordinació antiterrorista entre estats, siguin monarquies atàviques o repúbliques joves.

Diu Pradera que Puigdemont ha de renunciar al Referèndum, perquè hi ha “tribulacions”. Quan precisament és la gestió de les "tribulacions" demana que fem via cap al Referèndum, el guanyem i fem camí de República. Aquests dies, malgrat el boicot espanyol a informació i contractació d'agents, tant en seguretat, en sanitat i tot el teixit social, ens hem demostrat Estat i ens hem sentit orgullosos de ser-ho.

Dir que hem de renunciar al Referèndum per un atemptat terrorista (tribulacions) és fer al joc al terrorisme. El terror guanya quan determina l'agenda política i la normalitat de la gent. Aquesta és una mala peça al teler, que les conseqüències del terrorisme coincideixin amb l'objectiu del Govern central fa massa pudor com per encadenar-ho des de cap tuit senyor Pradera. Pensem que aquest Govern central no només boicoteja mossos, un ministre seu es vanagloriava d'haver-nos destrossat la Sanitat. Sabem que són capaços de tot, perquè ens ho han dit els seus propis agents en compareixences públiques. Ni tribulacions ni terrorisme han de condicionar l'activitat normal del poble català, del seu govern, ni del seu Parlament.

Per acabar un comentari sobre la personalització. Pradera demana que Puigdemont renunciï al Referèndum, com si el President pogués obrir o tancar l'aixeta del procés a voluntat. Aquest procés és de la gent va començar al carrer i acabarà al carrer.

Una abraçada a totes les víctimes, familiars i amics.

Una abraçada més entre milions d'abraçades.

No esteu sols.

Un accident de tren, un tuit i una reacció massa grollera.

A primera hora d'aquest matí hi ha hagut un accident d’un tren de rodalies, a l'Estació de França, ha estat seriós, atès el gran nombre de ferits, algun dels quals amb especial gravetat.

Dissortadament parlem sovint de rodalies des de les incidències, sobretot pels retards, els trens bloquejats en terra de ningú, trens plens com un ou, passatgers caminant per les vies en pelegrinatge fins a l'estació més propera... Tot plegat no sempre prou explicat i mai prou justificat. El problema és que durant els darrers 20 anys no hi ha hagut cap correlació entre necessitats d'inversió, les promeses d'inversió i la realitat invertida, que no ha passat mai del 5%. El meu twit de l'accident ha estat: El boicot espanyol a les inversions de rodalies fa mal sempre. Avui molt més.

Aquest twit, que diu el que diu, m'ha reportat una ingent quantitat d'insults, suaus i grollers, la major part plens de patriotisme i unionisme molt més contundent que seductor.

Accepto, en part, els comentaris dels que diuen que millor esperar a saber les causa abans de fer la crítica, però Twitter no s’ha fet per esperar. La manca d'inversions de RENFE (95% de les promeses) legitima el comentari. No és un tema de matís ni de criteri, és una realitat pesada com el ciment, tenim els pitjors trens, les pitjors i més insuficients vies, les pitjors estacions, les pitjors catenàries... i tot plegat afecta la seguretat. També seria raonable demanar als insultadors que esperin a tenir el resultat de la investigació abans de tractar-me de pocavergonya, mamarracho, miserable, fill de puta...

Un grup de crítics diuen que instrumentalitzo el dolor de les víctimes, i per aquí no passo. El twit és un crit pel dolor de les víctimes, a aquest crítics els demano tornin a llegir el twit, que diu el que diu i que no es deixin portar pel tòpic. Davant d'un accident cal pensar si s'hagués pogut evitar, i cal que el dolor de les víctimes serveixi perquè no torni a ocórrer.

Acabo demanant disculpes a tots els perfils bloquejats a causa dels insults. És un costum que tinc des que he entrat a Twitter: Contundència amb les idees, respectuós amb les persones. Segurament no sempre me'n surto.

Ser independentista en España es legal

1) No te lo vas a creer, pero ser independentista en España es legal.

2) Ser independentista es legal pero usar recursos públicos para perseguir independentistas ya no es legal. Por la guerra sucia y eso.

3) La guerra sucia es ilegal, conculca derechos personales y sociales de los catalanes. Estáis perdonando mucho; pero esto sería otro hilo.

4) Si el independentismoes legal, trabajar para la independencia es legal. Decir o defender lo contrario es una gilipollez.

5) Que tu Constitución no permita trabajar para la independencia, que es legal, es más contradicción que Constitución. Toca canviarla.

6) Si el independentismo no te GUSTA, no lo votes. Se debate y se rebate, pero no se juzga ni se criminaliza; se hace política.

7) A nosotros no nos GUSTA que vuestro Rey condecore un ministro franquista acusado de asesinatos y perseguido por la justicia internacional.

i 8) De todo corazón espero que tampoco te GUSTE; si te gusta tienes un problema y no es Cataluña que tiene una solución y es republicana.