1) Avui parlarem del pressupost català, mestres, sanitaris i dependents (alumnes, malalts i cuidadors) esperen que no sigui per plorar-lo.
2) El pressupost que plorarem molt és l’espanyol. La UE s’ha cansat de fer de català (pagar per a no res). Exigeix retallar 16.000 milions.
3) El fons de pensions quedarà buit a l'octubre de 2017. El pressupost haurà de pagar 2 mesades i una extra. 25.000 milions.
4) Algun ministre diu que pagaran les pensions amb deute. Trampes al solitari: Europa retalla el dèficit en 16.000 milions (tuit 2).
5) Amb un deute de 1,2 bilions (12 zeros), cada repunt d’1% d’interessos són 12.000 milions. Grècia va arribar al 7%.
6) Cospedal (corrupte PPera), ja ha dit que pujarà un 2% el pressupost de defensa. Pressupost que any rere any es desvia en 13.000 milions.
7) Per no parlar del Castor, de Radials, el deute elèctric, dels túnels dels AVEs... factures a pagar, en part, amb pressupost del 2017.
8) I el tema català. Rajoy diu que dialogarà de tot, però
només prometrà inversions que no podrà pagar. Com sempre des que tinc ús de raó.
9) Avui som a un pas del cel amb el pressupost català, o en caiguda lliure amb Rajoy.I sí. Vull una república que cuidi la gent.
i 10) Entenc que @lluis_llach digui de marxar si no s'aproven pressupostos. Jo marxar no, però em dedicaré a la poesia que va bé per plorar.
dissabte, 28 de gener del 2017
dilluns, 23 de gener del 2017
Eficàcia a l'espanyola -20 tuits encadenats-
1) La FAES i els seus PPSOE diuen de centralitzar-ho tot al·legant #Eficàcia falsa i indigna com la seva democràcia i transparència.
2) El 2013 l’exèrcit feia un submarí que no surava, cost de 1.000 M.Passa quan l’enginyer és el "cuñao”.#Eficàcia ridícula
3) El seu Banc d’Espanya va deixar inflar la bombolla immobiliària fins a rebentar-nos i empobrir-nos a tots#Eficàcia cap ni una.
4) La seva Comissió Nacional de Valores fou incapaç d'aturar sortides en borsa totalment fraudulentes com les de BANKIA.#Eficàcia gens
2) El 2013 l’exèrcit feia un submarí que no surava, cost de 1.000 M.Passa quan l’enginyer és el "cuñao”.#Eficàcia ridícula
3) El seu Banc d’Espanya va deixar inflar la bombolla immobiliària fins a rebentar-nos i empobrir-nos a tots#Eficàcia cap ni una.
4) La seva Comissió Nacional de Valores fou incapaç d'aturar sortides en borsa totalment fraudulentes com les de BANKIA.#Eficàcia gens
7) El sobrecost de les radials rau en indemnitzacions brutals per terrenys erms a terratinents castellans i a algun Franco #eficàcia falsa
8) Catalunya no va consentir el dipòsit de gas del Castor, per risc sísmic. El van dur a Castelló 1.800 M d'#Eficàcia per a Florentino Pérez
8) Catalunya no va consentir el dipòsit de gas del Castor, per risc sísmic. El van dur a Castelló 1.800 M d'#Eficàcia per a Florentino Pérez
9) Diuen que devem a les elèctriques mils de milions #Eficàcia porta giratòriaFem l’energia més barata amb la factura més cara d’Europa
10) Rodalies és la prova de la seva #eficàcia mesquina, amb centenars de milers de damnificats a diari.Els FGC funcionen
11) Cada any llencen 1.500 milions en unes ambaixades sumptuoses, que només ens serveixen per boicotejar-nos.#Eficàcia #MarcaEspaÑa
10) Rodalies és la prova de la seva #eficàcia mesquina, amb centenars de milers de damnificats a diari.Els FGC funcionen
11) Cada any llencen 1.500 milions en unes ambaixades sumptuoses, que només ens serveixen per boicotejar-nos.#Eficàcia #MarcaEspaÑa
dilluns, 16 de gener del 2017
Mentides d'estat
Tot rau en un programa de les poques televisions espanyoles que juga a ser plural i conviden Oriol Junqueras perquè els parli de la independència. Durant l'entrevista Daniel Lacalle, que es presenta a Twitter com a doctor en economia, fa un tuit sobre les suposades 3.000 empreses que marxen de Catalunya.
Aquest tuit és rebatut per Sergi Castañe amb dades. No té lògica que, amb tantes empreses defugint-nos, Catalunya tingui un dels creixements econòmics més importants de la Península i sigui la que genera més ocupació
Daniel Lacalle respon amb sornegueria, fent referència a la classificació de "bo escombraria" del bo català de Standard & Poor's, en una sortida de to lletja per a un doctor en economia, no perquè no tingui raó, sinó perquè aquesta raó ve forçada pel mal finançament de l'Estat espanyol i ho sap.
En Sergi li respon amb tres tuits la causa evident de la classificació dels nostres bons escombraries
A la qual cosa el Daniel Lacalle torna sobre el mateix text de S&P, amb més sornegueria que abans perquè hi afegeix una emoticona de riure.
I tot plegat acaba amb un tuit del Sergi que recull el comentari de Moody's, que explica el perquè i deixa al Daniel amb un zasca antològic, i un silenci sagnant.
Aprofito el debat per fer-vos algun comentari.
1) Potser 3.000 empreses han marxat de Catalunya, però també n'hi ha moltes que marxen de totes les comunitats Espanyoles i la major part van a parar a Madrid. Una part és normal, qualsevol capital de país centralitzat com Espanya atrau les empreses al voltant de la Cort (Palco del Bernabeu) pels espais de negoci de capitalitat, d'IBEX35 i de BOE... Però en el cas de Madrid aquesta atracció és molt deslleial, perquè fa de paradís fiscal. Les empreses i persones que tenen seu a Madrid paguen molts menys imposts de societat, patrimonials, de transmissions, de renda... Madrid s'aprofita del sobrefinançament de capitalitat per abaixar o anul·lar aquests tipos impositius. Aquesta deslleialtat afecta a Catalunya, però afecta molt més a la resta de comunitats autònomes, cada vegada més empobrides per la Cort, Votin o no votin el PP de la caixa B.
Madrid pot ser paradís fiscal pel superàvit de finançament, però quan arriba l'hora de rescatar les seves autopistes radials, reparteixen la factura entre tota Espanya.
2) Les empreses de classificació del deute es basen en els ingressos que té la institució avaluada. Si dels ingressos públics de Catalunya, el 90% se'n van a Madrid, la classificació de Madrid serà bona (no per tirar coets) i la classificació de Catalunya serà escombraria. Això ho sap un doctor en economia, i quan ho menteix és perquè fa unionisme i no economia. Tampoc ajuda a millorar la classificació del deute català, que la creació de qualsevol impost pel Parlament s'hagi vist anul·lada pel Constitucional, que ha manllevat la nostra potestat reglamentària en la generació d'impostos. Sense cap més explicació que el boicot.
3) Per acabar, el senyor Daniel Lacalle, quan es fa el sorneguer amb la classificació catalana del S&P, té el tipus de comportament de l'amant que t'ha passat la sífilis i se'n riu de tu perquè tens la sífilis. És un practicant més de les mentides d'Estat, que ompliran Catalunya fins al mes de setembre de 2017 que tindrem opció de llibertat.
PD. En aquest post he fet servir les impressions de pantalla perquè el senyor Daniel Lacalle és probable que esborri els tuits, i això deixaria l'article molt coix. Els podeu seguir a partir del tuit de Sergi Castañe que trobareu en clicar aquest vincle.
dijous, 12 de gener del 2017
Reflexions obre el cost de l'energia i la independència de Catalunya.
Tenir l'energia més cara i bruta d'Europa fereix la salut, treu competitivitat a empreses, incrementa l'atur i ens fa pobres, a alguns massa.
1) Que tinguem l'energia més cara d'Europa és per les portes giratòries i el pagament de serveis prestats dels diferents governs espanyols. PPSOE
2) Que tinguem l'energia més cara d'Europa genera un sobreesforç per a les famílies i moltes no poden pagar els rebuts.
3) Que tinguem l'energia més cara d'Europa produeix un sobrecost per a les empreses que els fa més difícil competir amb empreses de fora.
4) Que tinguem l'energia més cara d'Europa produeix un sobrecost per a les empreses que empobreix els treballadors i provoca més atur.
dilluns, 9 de gener del 2017
O tot plegat ens troba republicans o ens farà pobres no, miserables.
1) L’economia espanyola està a punt del col·lapse per la pèssima gestió de lleis, inversions i despeses dirigida per Madrid, des d'Aznar.
2) Espanya deu el 102% del PIB, 1’2 bilions (12 zeros). El Banc Central Europeu financia Espanya, només per salvar l'euro.
3) L’octubre del 2017 buidarà la guardiola de les pensions. No s’han fet reformes de la Seguretat Social ni buscat noves formes de finançament.
4) La reforma laboral del PP va provocar que els pensionistes cobrin més que els seus néts amb feina fixa de 40 hores. Del tot insostenible.
5) Madrid és paradís fiscal gràcies als ingressos de capitalitat. Competeix amb la resta d’Espanya absorbint empreses i patrimonis.
6) Madrid és un paradís fiscal, però quan s’han de rescatar les radials, es paga 5.000 milions amb els diners de tots.
7) No seria greu que en comptes de rescatar les radials de Madrid s’apliquessin peatges a totes les autopistes, igual que a Catalunya
8) El 2015 a Catalunya és fan un 45% més d’inspeccions fiscals, s’aixeca un 8% de frau. A Espanya un 7% més d’inspeccions aixequen un 27%
9) No fan més inspeccions fiscals per tenir més ingressos i pagar pensions o benestar social; es fan per castigar Catalunya.
10) Les inversions espanyoles no busquen rendibilitat. AVEs buits, mentre l’Eix Mediterrani que generaria ingressos, no està ni se l’espera.
i 11) O tot plegat ens troba republicans o ens farà pobres no, miserables.
2) Espanya deu el 102% del PIB, 1’2 bilions (12 zeros). El Banc Central Europeu financia Espanya, només per salvar l'euro.
3) L’octubre del 2017 buidarà la guardiola de les pensions. No s’han fet reformes de la Seguretat Social ni buscat noves formes de finançament.
4) La reforma laboral del PP va provocar que els pensionistes cobrin més que els seus néts amb feina fixa de 40 hores. Del tot insostenible.
5) Madrid és paradís fiscal gràcies als ingressos de capitalitat. Competeix amb la resta d’Espanya absorbint empreses i patrimonis.
6) Madrid és un paradís fiscal, però quan s’han de rescatar les radials, es paga 5.000 milions amb els diners de tots.
7) No seria greu que en comptes de rescatar les radials de Madrid s’apliquessin peatges a totes les autopistes, igual que a Catalunya
8) El 2015 a Catalunya és fan un 45% més d’inspeccions fiscals, s’aixeca un 8% de frau. A Espanya un 7% més d’inspeccions aixequen un 27%
9) No fan més inspeccions fiscals per tenir més ingressos i pagar pensions o benestar social; es fan per castigar Catalunya.
10) Les inversions espanyoles no busquen rendibilitat. AVEs buits, mentre l’Eix Mediterrani que generaria ingressos, no està ni se l’espera.
i 11) O tot plegat ens troba republicans o ens farà pobres no, miserables.
Independència per sobreviure. Sèrie de tuits del 16 de novembre del 2016
1) L’economia espanyola fa figa. La pèssima gestió d’inversions i despeses,dirigida per Madrid, des d'Aznar, està a punt de col·lapse.
2) Avui 16/11 és el dia que Espanya deixa de viure dels recursos propis ihaurà de viure de crèdit el que queda d’any.
3) Espanya deu el 102% del PIB, 1’1 bilions (12 zeros). Europa li deixadiners, a condició de dràstiques retallades 8.000 milions. Salvar l'€
4) El Nadal del 17 buidarà la guardiola de les pensions. Cal reformar laSeguretat social. Corre que es pagaran les viudetats amb impostos.
5) Als 8.000 milions de retallada europea afegirem 21.000 milions deviudetats, I anar sumant, pràcticament 30.000 milions més de dèficit.
6) Trump va prometre de no pagar els 80.000 milions de l’OTAN. Espanyan'hauria de pagar 11.000 més. El dèficit arriba a 40.000 milions.
7) Retirar 40.000 milions de l’economia espanyola, desaccelerà larecuperació. Aprofundirà la recessió i Espanya acabarà com està Grècia ara
8) Les promeses financeres o d’inversions d’Espanya a Catalunya, són papermullat, No podran executar-les. No tenen ni cinc, ni quatre, ni..
i 9) O Catalunya s'espavila, o s'ensorra amb Espanya. O fem República o serem femer borbònic; sense moral, ni nord, ni futur, ni projecte.
2) Avui 16/11 és el dia que Espanya deixa de viure dels recursos propis ihaurà de viure de crèdit el que queda d’any.
3) Espanya deu el 102% del PIB, 1’1 bilions (12 zeros). Europa li deixadiners, a condició de dràstiques retallades 8.000 milions. Salvar l'€
4) El Nadal del 17 buidarà la guardiola de les pensions. Cal reformar laSeguretat social. Corre que es pagaran les viudetats amb impostos.
5) Als 8.000 milions de retallada europea afegirem 21.000 milions deviudetats, I anar sumant, pràcticament 30.000 milions més de dèficit.
6) Trump va prometre de no pagar els 80.000 milions de l’OTAN. Espanyan'hauria de pagar 11.000 més. El dèficit arriba a 40.000 milions.
7) Retirar 40.000 milions de l’economia espanyola, desaccelerà larecuperació. Aprofundirà la recessió i Espanya acabarà com està Grècia ara
8) Les promeses financeres o d’inversions d’Espanya a Catalunya, són papermullat, No podran executar-les. No tenen ni cinc, ni quatre, ni..
i 9) O Catalunya s'espavila, o s'ensorra amb Espanya. O fem República o serem femer borbònic; sense moral, ni nord, ni futur, ni projecte.
dissabte, 24 de desembre del 2016
Barcelona (versión castellana)
Que Barcelona no sea capital de Estado ha hecho muy difícil su crecimiento y progreso. El Estado español nunca le ha sido favorable, en los buenos momentos no nos ha bombardeado y en los momentos óptimos no nos ha molestado. Que Barcelona sea la ciudad del mundo más bombardeada por el ejército español es prueba de cuáles son las maneras. En este escenario de hostilidad, el crecimiento de Barcelona se ha construido con grandes metas de impacto internacional. Las Exposiciones universales de 1888 y 1929, la Olimpiada de 1992 y el Foro de las Culturas de 2004 han sido los grandes acontecimientos que han reinventado la Ciudad y le han recuperado grandes espacios para devolverlos a los ciudadanos. Es gracias a estas intervenciones que Barcelona no es la urbe mediocre y provinciana que querría Madrid y es uno de los grandes polos de turismo, negocios, investigación... de Europa.
En este 2016 ha hecho 12 años del Fórum de las Culturas, el último gran evento de la Ciudad. No tuvo el éxito esperado; el "buenismo" de su diseño chocó con la realidad de la caída de las Torres Gemelas de Nueva York y todo se perfilar mucho más duro, mucho más intransigente. A los efectos de este escrito pero, el Foro fue otro éxito, porque puso luz en un pedazo de la Ciudad gris y oscurecida.
En este 2016 ha hecho 12 años del Fórum de las Culturas, el último gran evento de la Ciudad. No tuvo el éxito esperado; el "buenismo" de su diseño chocó con la realidad de la caída de las Torres Gemelas de Nueva York y todo se perfilar mucho más duro, mucho más intransigente. A los efectos de este escrito pero, el Foro fue otro éxito, porque puso luz en un pedazo de la Ciudad gris y oscurecida.
Por el motivo que sea, en estos últimos 12 años hemos pasado de la Ciudad segura a la Ciudad incierta. Las grandes mayorías municipales se han desvanecido y la fragmentación derecha-izquierda de siempre, se ha matizado por la española-catalana, hasta el punto de que las mayorías municipales se aguantan más por la ingeniería legal que por la realidad democrática. En las próximas semanas se aprobarán los presupuestos municipales por 15 votos a favor y 26 en contra. Y no, no es un error matemático, es un artilugio legal que permite alcaldías a martillazos.
El problema es que en el intervalo de las incertidumbres se ha perdido el proyecto. Es cierto que a grandes rasgos la Ciudad funciona bien, o porque es de funcionamiento fácil, o porque la inercia nos ha llevado hasta aquí aunque el motor esté parado. No hay que engañarse, Barcelona es una gran bicicleta, en el momento que pare, caerá. Y no quisiera volver a aquella Barcelona rota principios de los 80.
La segunda parte del análisis son los retos con que se enfrenta la Barcelona de hoy: la pobreza, el desempleo, la carestía de la vivienda, los salarios bajos, los manteros, el turismo ... Temas que no puede abordar con la limitación geográfica de sus cien kilómetros cuadrados, ni con la migrado espectro competencial, y de recursos, con el que el Estado español castiga sus niveles inferiores de la gestión pública. Barcelona no puede abordar políticas de empleo; no sabe cómo gestionar un turismo tan imprescindible como molesto; no puede pagar ni una ínfima parte de los alquileres sociales necesarios; no puede intervenir sobre la pobreza energética, ni alimentaria; no puede actuar en pro de los refugiados; o
controlar, mínimamente, los cientos de top manta que fluyen por los rincones turísticos, y cada vez más, por la Ciudad entera...
Esta Barcelona, que ha crecido con los impulsos de los grandes eventos, necesita uno nuevo que la haga vibrar, que cohesione su tejido social para construir la ciudad con un objetivo común, con un nuevo escenario mejorado. Sólo se me ocurre un gran acontecimiento posible, construir la capital de la nueva república de esta orilla del mediterráneo, no será la solución de todos los problemas mencionados, pero dará los recursos económicos y legales imprescindibles para hacer abordajes creativos. Y cuando se nos ha dejado hacer, lo hemos hecho muy bien.
PIÉNSALO
El problema es que en el intervalo de las incertidumbres se ha perdido el proyecto. Es cierto que a grandes rasgos la Ciudad funciona bien, o porque es de funcionamiento fácil, o porque la inercia nos ha llevado hasta aquí aunque el motor esté parado. No hay que engañarse, Barcelona es una gran bicicleta, en el momento que pare, caerá. Y no quisiera volver a aquella Barcelona rota principios de los 80.
La segunda parte del análisis son los retos con que se enfrenta la Barcelona de hoy: la pobreza, el desempleo, la carestía de la vivienda, los salarios bajos, los manteros, el turismo ... Temas que no puede abordar con la limitación geográfica de sus cien kilómetros cuadrados, ni con la migrado espectro competencial, y de recursos, con el que el Estado español castiga sus niveles inferiores de la gestión pública. Barcelona no puede abordar políticas de empleo; no sabe cómo gestionar un turismo tan imprescindible como molesto; no puede pagar ni una ínfima parte de los alquileres sociales necesarios; no puede intervenir sobre la pobreza energética, ni alimentaria; no puede actuar en pro de los refugiados; o
Esta Barcelona, que ha crecido con los impulsos de los grandes eventos, necesita uno nuevo que la haga vibrar, que cohesione su tejido social para construir la ciudad con un objetivo común, con un nuevo escenario mejorado. Sólo se me ocurre un gran acontecimiento posible, construir la capital de la nueva república de esta orilla del mediterráneo, no será la solución de todos los problemas mencionados, pero dará los recursos económicos y legales imprescindibles para hacer abordajes creativos. Y cuando se nos ha dejado hacer, lo hemos hecho muy bien.
PIÉNSALO
Subscriure's a:
Missatges (Atom)