Espanya ens ho ha mentit tot i no negocia, conquereix

1) Una cosa que ha canviat a Madrid és la denúnciade @DretsCat, per prevaricació, contra membres del TC

2) La solidesa de la denúncia es brutal, unprivat acusa d’inconstitucionalitat, amb un fonament molt sòlid, tot un Constitucional.

3) Aquest abús del Constitucional deslegitimaels dictamens contra Catalunya. Aquest divendres el darrer. El TC ja no és mésque paròdia.

4) Això desmunta la parafernàlia judicialcontra la Mesa del Parlament, inhabilitacions i multes contra el 9N, la querellade les urnes...

5) Porten massa denúncies de metàfores d'ous iurnes, amb absència de fets i de proves. Cap jutge no ho pot passar, perfalangista que sigui.

6) Fa massa estelades que imputen Ajuntaments,fent prevaldre els seus símbols imposats per sobre de la SAGRADA llibertat d’expressió.

7) L’estratègia de Rajoy contra Catalunya fotaigües, ara s’avé a negociar, però Espanya ens ho ha mentit tot i no negocia,només conquereix

El dret a decidir (català) 8 tuits encadenats

1) El dret a decidir dels pobles eldecideixen els pobles que decideixen, no els pobles que no volen que altrespobles decideixin.

2) Espanya diu que Catalunya no és unpoble, i no pot decidir. També diuen que el PP no és corrupte o que la justícia és independent.

3) Espanya no pot decidir que Catalunyano és un poble, això ho decideix Catalunya. Perquè Catalunya té el dret adecidir si és poble o no.

4) Dir que Catalunya no és un poble ésde gilipolles. Tenim frontera, cultura, llengua, policia, parlament, educació.Tenim dret civil propi.

5) I això serveix per a Catalunya i pera tots els pobles del món. Si no hi ha més secessions és perquè no els convé, perquè es tracten bé.

6) Els pobles formats per poblesdiferents, es respecten, es tracten bé, es cuiden, mimen, protegeixen... Comles parelles amb projecte ferm

7) Que s'ho faci mirar el PPSOE i la sucursal falangista de C’s. Què estan fent malament perquè Catalunya faci referèndum per anar-se'n?

i 8) I tant que votarem, a principis de tardor. Ho vam guanyar al carrer i a lesurnes. No hi haurà feixisme judicial que pari la democràcia.

Posa'm una Schweppes. O no.

"Ja està, vinga... Un aaaaaltre article de dona queixant-se dels temes dels que sempre es queixen les dones....". Si, si, remuga el que vulguis. Però potser el problema és que ja t'està bé com estan les coses. Potser ens hem acostumat tant a veure les hostesses amb faldilla curta i camises entalladíssimes oferir-nos uns caramels mentre repeteixen mecànicament "Gràcies!", que s'han convertit en hologrames, invisibles, les hem deshumanitzat, al cap de pocs segons no els recordem ni la cara. Però són persones, principalment dones, a qui es paga per assistir amablement a qui se'ls apropi. Una feina que hauria de ser com qualsevol altra de servei al client, però es veu que no és ben bé així. Aquesta setmana hem sabut que durant el torneig Conde de Godó, les hostesses de Schweppes van haver d'estar hores a 3 graus congelant-se en minifaldilla i maniga curta, negant-los la possibilitat d'abrigar-se ja que això "tapava la marca". Com a gran resposta, la comunicació de crisi ha estat brillant: s'han espolsat qualsevol responsabilitat, aixecant les mans amb l'excusa que ells encara no han rebut cap denúncia, i llançant tota la culpa a l'agència d'hostesses i a elles mateixes (té nassos la cosa), que s'haurien d'haver posat roba tèrmica a sota. Vaaaaaja.... Com si per sota d'una faldilla de dos pams o de sabatetes estiuenques hi hagués massa roba tèrmica capaç de fer-te passar fred. 

Recordo una vegada, durant un acte al Palau de la Generalitat. Anava amb el cabell recollit i vestit negre, discreta, com qualsevol tècnic a qui ens toca anar amunt i avall en un acte treballant, l'objectiu és anar còmode i no cridar l'atenció, sinó ser visible només per aquells a qui has de facilitar la feina en una nit estressant. De sobte una mà em va agafar pel braç descobert. 

-"Nena, em poses més endavant? Mira, sóc el xxxx (biiiip! No direm noms per si de cas llegeix l'article), i si em poseu aquí, doncs no veig res". 

En aquell moment no vaig saber si presentar-me jo també, amb el càrrec inclòs, i explicar-li que m'estaven esperant uns periodistes al costat de l'escenari per poder entrevistar algú a qui encara havia d'anar a recollir tot repassant titulars de l'entrevista. Però vaig preferir dibuixar el més gran dels somriures, i indicar-li que segurament hi hauria un tècnic de protocol encantat d'ajudar-lo, mentre amb la mà vaig fer signes a un company que s'acostés. 

-"Ah, però no et paguen per fer això? Total, és per seure més endavant, hi ha llocs. Pensa nena, no ho veus?". 

I aquí sí que em vaig haver d'esforçar per mantenir el somriure, cinc segons més, el temps just que arribés el relleu que podria assistir a aquell senyor encorbatat sense que una servidora hagués de deixar-li anar algun aclariment respecte de com es guanyava el sou i què li importava com ho fes, ni què pensava.

En tot cas, aquella experiència em va ensenyar que per algunes persones, tant és què facis, com ho facis, com et diguis ni qui siguis. Ets la "nena" que ha de portar caramels i somriure. La "nena" a qui segur que un es pot imposar perquè t'avanci sis files per poder veure un lliurament de premis de més a prop. La "nena" a qui un es pot prendre la llicència de subjectar pel braç tot deixant anar comentaris que ningú ha demanat. I la "nena" a qui tampoc cal donar les gràcies, perquè total, segur que li han dit d'enfundar-se en un vestit estiuenc i somriure tota la nit sense fer més ús del cervell que per indicar "dreta" o "esquerra" per quatre duros. "Encara sort com tens feina, nena", falta afegir, probablement només siguis una cara bonica a qui sempre contractaran per treballar algunes nits així, o en congressos... o si tens sort en una companyia aèria, on fins i tot podràs servir cafès després d'haver fer veure que inflaves una armilla salvavides.

Més enllà de les anècdotes, el que ens hem de preguntar és fins a quin punt les cames d'una hostessa, per molt esveltes que siguin, faran que l'endemà un espectador de tennis canviï de sobte els seus hàbits i comenci a demanar Schweppes cada cop que segui al bar. Diré més: qui recorda les marques que porten les hostesses que figuren al costat dels vencedors del propi torneig? O amb qui es fan les fotos dels premiats ciclistes, corredors de fórmula 1, golfistes, i tants altres esports on qui rep els premis són homes? No s'adonen que la dona es presenta com un trofeu més? 

Quin benefici aporta aquesta imatge a la marca, en ple segle XXI, on tota empresa presumeix de ser moderna, d'apostar per la igualtat, i de bolcar-se en la responsabilitat social corporativa? Quina estratègia de màrqueting o comunicació es pot permetre, avui en dia, seguir tractant a la dona com un tros de carn? Hi posarien a les seves dones i filles, aquests responsables de màrqueting o directius d'empresa, a somriure dretes durant hores a 3º tot fingint que gaudeixen d'un partit tot ensenyant la cuixa i amb samarreta entallada? M'hi jugo un pèsol a que no. O dos. 

La reflexió sobre el paper de la dona a la publicitat, com a eina de màrqueting, o com a maniquí-florer, és necessària a tots els nivells, des dels professionals que ens dediquem a pensar aquestes campanyes, com des de les empreses. No es pot seguir repetint esquemes de fa 50 anys, sense pensar en l'evolució de la societat. La dona no és un objecte, o no ho hauria de ser. Les empreses que s'estanquin en aquesta idea de seguir usant el cos de dona de manera sexista, com si fos carn de supermercat exposada ben empaquetada, acabaran pagant-ne les conseqüències, perquè les noves generacions són cada vegada més crítiques amb aquestes qüestions i és totalment incoherent defensar uns valors organitzacionals d'una banda, i pecar del contrari a l'hora de la veritat. Esperem que el cas serveixi perquè aquesta i altres empreses es decideixin a canviar aquest tipus d'accions per altres més modernes, originals i creatives. En sortirien clarament beneficiades.

MIREIA

El Bonvehí... 5 tuits encadenats

1) No sóc qui per donar consells, vagi per endavant la meva disculpa. L’error de Bonvehí és de primer de comunicació, és a dir, de política

2) En aquest moment de construcció del PDeCat no es pot permetre errors, i menys errors de definició de partit. No pot generar dubtes.

3) Conec molts militants de base del PDeCAT implicats en la independència, que no mereixen que líders erràtics. #Petons i #abraçades

4) També cal dir que en aquest moment del procés, Catalunya necessita un PDeCat ferm, que lideri la gent que no liderarà la CUP ni ERC.

5) I acabo... Tenint @JordiTurull, no sé perquè el número 2 és Bonvehí. No sé perquè la nº 1 és Pascal...
#AlguHoHaviaDeDir
#PerdonaMTurull

De verdad te crees? 6 tuits encadenats

1 ¿De verdad crees que en democracia manda la ley por encima de la voluntad de un pueblo? ¿Qué es para ti fascismo? ¿Y democracia?

2 ¿De verdad crees que hay pueblos con derecho a decidir y pueblos que no? ¿Y quién decide que un pueblo tiene derecho a decidir?

3 ¿De verdad crees que la unidad del estado es sagrada? ¿Lo era cuando se perdió Cuba, Guinea o el Sahara? ¿Y ahora si es sagrada?

4 ¿De verdad crees que con una Constitución aprobada hace 40 años, a punta de cañón, pararéis el derecho de los catalanes a decidir futuro?

5 ¿De verdad crees que tu estado tiene derecho a gastarse fortunas en perseguir ideas legales y partidos legítimos? ¿Crees que es legal?

i 6 ¿De verdad te crees lo del imperio de la ley? ¿De verdad que no te están colando la ley del imperio? ¿Y Gibraltar? ¿Y Ceuta? ¿Y Melilla?

Rajoy, l'il·legal que vol fer acomplir la llei als catalans.- 12 tuits

1) Ell, que nombra ministres que s’inventen proves per imputar enemics polítics

2) Ell, que dóna suport a magistrats que es carreguen la sanitat pública catalana

3) Ell, que nomena President del Constitucional un militant del PP tot i estar prohibit per llei

4) Ell, que reparteix favors d’Espanya a tots els països del món per intentar callar Catalunya

5) Ell, que merita milers de milions en corrupció dels casos més greus d’Espanya

6) Ell, que trenca a cops de martell els discs durs d’ordinadors per evitar que imputin el seu partit

7) Ell, que obliga a fiscals a prevaricar contra Catalunya per imputar càrrecs electes del 9N

8) Ell, que s’ha saltat 26 sentències del Constitucional que afavorien Catalunya

9) Ell, que ha incomplert totes les lleis pressupostàries per boicotejar les inversions a Catalunya

10) Ell, que té a son pare dependent a la Moncloa a costa de l’erari públic.

11) Ell, que només paga el 8% de les despeses dels dependents de Catalunya contra el 50% que la llei l’obliga a pagar.

12) Ell, que no paga les beques dels alumnes catalans perquè no li passa per l’arc del triomf

Els falsos plurals.

Si hi ha mil persones en una manifestació diràs que n’hi ha 1 miler; si n’hi ha 4.000, pluralitzaràs el “miler” i diràs que hi ha 4 milers. Però vigilem que la llengua fa trampes amb els falsos plurals. Si en una manifestació hi ha entre 400 o 500 persones, i vols seguir parlant en milers perquè mola; mantindràs la paraula “milers” pluralitzada i diràs que hi havia entre 0,4 i 0,5 milers de persones.

Enteneu perquè el titular de El País: “Miles de personas se manifiestan en Barcelona contra la independencia”... Y viva el vino