I ara què? Doncs res! Eleccions el març.

Per Espanya que la CUP hagi boicotejat el procés és una victòria i en una situació normal ho seria. No ha passat gaire vegades que s'hagi hagut de repetir unes eleccions a la península, i menys amb els magnífics resultats del partit guanyador (JxS), que amb 62 escons quasi triplica el segon partit (C's) que només n'ha fet 25. Critico que entre totes les formacions no han estat capaces d'aplegar els 6 vots que faltaven per formar govern i estalviar el tràngol d'unes noves eleccions.

L'escenari per a l'independentisme sembla desolador, però no n'hi ha per tant, semblava que es tractava d'eixamplar la base sobiranista i el que ha fet la CUP és retallar-la; però també és cert que l'escenari unionista tampoc és per fer volar coloms.

El PP governarà Espanya amb les mans lligades, ho farà gràcies a l'abstenció del PSOE que l'ajudarà per salvar el “Una, Grande y Libre” de sempre. No hem d'oblidar que el PP més corrupte de la història ha guanyat a Espanya, sí, però a Catalunya han quedat els últims.

El segon unionista és un PSC que segueix sent el malalt amb salut de ferro. Ha quedat tercer en unes generals gairebé empatat amb ERC. Segurament el pacte PP-PSOE li acabarà de fer mal. No ajuda gens veure que per ser aquella esquerra que ho va començar tot el 2006 amb la reforma de l’Estatut, ara no tingui cap solució diferent a la del PP que el va impugnar de dalt a baix. També sorprèn que, sense complexos, li negui a Catalunya el dret a decidir. Potser aquesta vegada no en tindrà prou amb els balls de l’Iceta.

El tercer unionista és l’emergent C’s, que va passar de ser la gran promesa espanyola del canvi a un desastre significatiu. No va sobreviure a la retirada de les esperpèntiques quotes televisives.  La primera decisió que ha pres a Espanya C's ha estat regalar al PP més corrupte de la democràcia, els seus 40 escons, sense cap contraprestació.

El quart unionista és PODEMOS, també ha baixat en expectatives a Espanya però, a diferència de C’s, a Catalunya han tingut una victòria incontestable. El seu problema és que han defensat un referèndum impossible, que ni ells mateixos creuen. Els resultats de PODEMOS el març dependran de la seva capacitat d'enganyar la gent amb el referèndum pactat per a Catalunya. No oblidem que se'ls donava 30 escons el juny del 2015, i no van saber aguantar la campanya del 27-S, que van acabar amb 11 escons.

A cada elecció el ciutadà respon el que se li pregunta. El març es tornarà a preguntar si vol la independència o prefereix seguir sota el jou d'una Espanya impossible gestionada per un PP corrupte i un PSOE dirigit per una Susana Díaz a l'ombra. Tenim opcions de guanyar, només cal saber moure aquell esperit del 9-N i fer trempar la nostra gent. Només cal explicar perquè volem la independència.

SOM-HI