Després de les emocions de l'acord segellat ahir, 9 de gener, per tirar endavant la República Catalana, em faig i em responc la pregunta:
I a Espanya què li queda? La Constitució, és clar.
Una Constitució escrita sota amenaces militars, impossible de modificar, adaptar, alterar.
Una Constitució que imposa la unitat per força i li assigna a l'exercit la funció de vetlla; que amenaça en
comptes de buscar la cooperació entre les diferents nacions de l'Estat espanyol.
Una Constitució aprovada, fa 38 anys, per només
per un 20% dels espanyols que ara tenen dret a vot.
Una Constitució beatificada per un PP que no
la va defensar en el 1978.
Una Constitució custodiada per un Tribunal Constitucional, presidit per un membre del PP, que l'ha encarcarada fins a fer-la insostenible.
Una Constitució que fa inviolable la figura del rei, per corrupte que hagi estat, i
consolida la llei sàlica en la successió reial.
I a Espanya què li queda? Doncs això, la Constitució; poca cosa, ben poca cosa. Catalunya, més aviat que tard, serà una república lliure i envejada.
I a Espanya què li queda? Doncs això, la Constitució; poca cosa, ben poca cosa. Catalunya, més aviat que tard, serà una república lliure i envejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada