De corrupció n'hi ha arreu, el tema és com la gent l'afronta; la història demostra que Catalunya la rebutja, mentre que Espanya la consent i la utilitza en guerra bruta contra Catalunya. Recordeu les converses de Fernández i de Alfonso, i les declaracions del comissari VIllarejo.
La confessió de Pujol va fer que el Parlament li retirés privilegis i paga; li vam muntar un comissió d'investigació; ens vam avergonyir propis i aliens d'ell i família; i encara ara, aquella Convergència que ho era tot està mirant com es refunda i si se'n surt. A Espanya Pujol no està repudiat per corrupte sinó per independentista.
Recordeu aquell GIL, partit i personatge, que anava guanyant les eleccions, a Marbella i Andalusia, entre judicis i robatoris; o aquell Conde, que en va costar una fortuna bíblica, i que, en sortir de la presó, va tenir temps de fundar un partit, anar de tertulià setciències per teles i ràdios de tot Madrid; fins que l'han tornat a enxampar blanquejant la seva pròpia fortuna.
Que el PP més corrupte d'Europa hagi guanyat dues eleccions, en sis mesos, amb un important increment de vots la segona volta, demostra que els espanyols tenen naturalitzada la corrupció, i la donen per bona. Per a ells el pícar és un l'heroi nacional. Estalvio comentaris sobre monarquia i Palco del Bernabeu.
Una estimació de la contractació pública espanyola deia que aquesta tenia un sobrecost anual de 47.500 milions d'€, dels quals, 12.000 milions eren de corrupció. Amb aquestes xifres és impossible afrontar cap crisi. És un forat a la línia de flotació de qualsevol país. La infinita majoria d'aquesta desviació és de l'Administració central de l'Estat.
Necessitem una República Catalana neta de corrupció i nosaltres sí estem en condicions de fer-la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada