divendres, 28 de juliol de 2017

Un accident de tren, un tuit i una reacció massa grollera.


A primera hora d'aquest matí hi ha hagut un accident d’un tren de rodalies, a l'Estació de França, ha estat seriós, atès el gran nombre de ferits, algun dels quals amb especial gravetat.


Dissortadament parlem sovint de rodalies des de les incidències, sobretot pels retards, els trens bloquejats en terra de ningú, trens plens com un ou, passatgers caminant per les vies en pelegrinatge fins a l'estació més propera... Tot plegat no sempre prou explicat i mai prou justificat. El problema és que durant els darrers 20 anys no hi ha hagut cap correlació entre necessitats d'inversió, les promeses d'inversió i la realitat invertida, que no ha passat mai del 5%. El meu twit de l'accident ha estat: El boicot espanyol a les inversions de rodalies fa mal sempre. Avui molt més.


Aquest twit, que diu el que diu, m'ha reportat una ingent quantitat d'insults, suaus i grollers, la major part plens de patriotisme i unionisme molt més contundent que seductor.

Accepto, en part, els comentaris dels que diuen que millor esperar a saber les causa abans de fer la crítica, però Twitter no s’ha fet per esperar. La manca d'inversions de RENFE (95% de les promeses) legitima el comentari. No és un tema de matís ni de criteri, és una realitat pesada com el ciment, tenim els pitjors trens, les pitjors i més insuficients vies, les pitjors estacions, les pitjors catenàries... i tot plegat afecta la seguretat. També seria raonable demanar als insultadors que esperin a tenir el resultat de la investigació abans de tractar-me de pocavergonya, mamarracho, miserable, fill de puta...

Un grup de crítics diuen que instrumentalitzo el dolor de les víctimes, i per aquí no passo. El twit és un crit pel dolor de les víctimes, a aquest crítics els demano tornin a llegir el twit, que diu el que diu i que no es deixin portar pel tòpic. Davant d'un accident cal pensar si s'hagués pogut evitar, i cal que el dolor de les víctimes serveixi perquè no torni a ocórrer.

Acabo demanant disculpes a tots els perfils bloquejats a causa dels insults. És un costum que tinc des que he entrat a Twitter: Contundència amb les idees, respectuós amb les persones. Segurament no sempre me'n surto.