Pàgines

divendres, 26 de maig del 2017

Y no habrá plasma que lo tape

El PP tendrá que dar explicaciones al resto de España cuando Cataluña se haya marchado, de porque aquella Cataluña que siempre ha hecho lo imposible para construir un estado moderno, haya decidido construir un estado propio.




Desde la Constitución, pasando por gobiernos de Suárez, González, Aznar, Zapatero y el primer Rajoy, una gran parte de la representación catalana ha colaborado, codo a codo, en la construcción del estado. La última reforma del Estatuto fue el esfuerzo titánico para cuadrar la España imposible. Dos parlamentos aprobaron un estatuto "cepillado" y el pueblo catalán lo ratificó en referéndum. En aquel momento el PP (más ladrón que nunca) vio el límite de su tolerancia y explotó su intolerancia. El boicot de productos catalanes, el bloqueo en la composición del Constitucional hasta rellenarlo de falangistas, la recogida de, a saber, cuántas firmas contra Cataluña, el alarde de la catalanofobia en todos los debates públicos y medios de comunicación comprados... el PP no es un partido de estado, lo hemos visto en el saqueo de los bienes públicos y en la utilización del terrorismo para conseguir sus espurios objetivos de gobierno y corrupción. No encontrará muchos acuerdos antiterroristas firmados por el PP cuando el PSOE estaba en el gobierno; todos se firmaron con el PP en el poder porqué los demás partidos sí tenían sentido de estado. El PP no podrá consolidar un estado si cuando gobierna no tiene sentido de Estado, no lo ha tenido de la mayoría absoluta del 2011 ni en la gestión de las dos patéticas elecciones a las Cortes, en 2015 y 2016, esperando la tener una mayoría suficiente para seguir "gobernando".


La agresión sufrida por Cataluña en 2010 por el Constitucional le obligó a hacer un movimiento participativo, cívico y masivo para conseguir su independencia. Se han dado muestras inmensas de que la voluntad popular iba en serio; desde el 10 de junio de 2010, en aquella primera y masiva manifestación, donde la mayoría salimos autonomistas y volvimos a casa independentistas. Previamente en 2009 ya empezaron en Arenys las consultas populares, que terminaron haciéndose en 549 municipios y con cerca de 900.000 votos. Después vinieron las grandes diadas del 2012 en Barcelona, ​​la Vía Catalana de 2013, la V de 2014, la Meridiana de 2015 y la de los 5 puntos del 2016. Todas ellas sumaron millones de personas en la calle, con un modelo de organización y de civismo magníficos. Entre diadas hubo el acto más masivo de todos, la celebración del 9N, donde 2'3 millones de personas votaron, y mayoritariamente por la independencia de Cataluña. Pues bien, todos y cada uno de estos grandes eventos han sido, insultados, perseguidos, negados y boicoteados por el Estado español, sin darse cuenta de que en cada vejación perdía soportes y legitimidad.

Faltaba la prueba de las urnas, y ésta se hizo el 27 de septiembre de 2015, el independentismo tubo la mayoría absoluta de 72 escaños de los 135 del Parlamento de Cataluña, es esa mayoría la que declarará la independencia de Cataluña, en los próximos meses.
Rajoy ha tenido suficientes indicios, y suficientemente mayoría de cámaras como para iniciar una negociación valiente con Cataluña que le hubiera podido dar resultados entre nuestra gente más dudosa, por mucho que des de este lado, se tenga la conciencia de que los acuerdos firmados con España son papel mojado. Rajoy, por el contrario, se ha limitado a hacer la guerra sucia y complots, a estimular la catalanofobia, a negar y a criminalizar el independentismo, a recortar las inversiones, a boicotear la acción comercial de la Generalitat, a manipular a la fiscalía y a la judicatura para deshacerse de sus enemigos políticos y proteger sus ladrones ... Mientras, en paralelo, iba rescatando bancos, abaratando el despido de los trabajadores, cobrando comisiones para su PP, construyendo corredores del Mediterráneo que pasan por Madrid, vaciando el fondo de reserva de las pensiones ...


Rajoy tendrá que dar muchas explicaciones cuando en los próximos meses se encuentre con la independencia de Cataluña, con que Europa le niega un crédito que ya sabe que no recuperará nunca, con una economía centralizada y colapsada incapaz de producir y crecer lo suficiente como para mantener líneas vacías de AVE y pagar las pensiones... Sí. Rajoy tendrá que dar muchas explicaciones y no habrá plasma que lo tape.

dijous, 25 de maig del 2017

I no hi haurà plasma que el tapi


El PP haurà de donar explicacions a la resta d’Espanya del perquè Catalunya ha marxat, del perquè aquella Catalunya que sempre ha fet mans i mànigues per construir un estat modern, ha decidit construir un estat propi.



Des de la Constitució, passant per governs de Suárez, González, Aznar, Zapatero i el primer Rajoy, una gran part de la representació catalana ha tirat colze a colze la construcció de l’estat. La darrera reforma de l’Estatut fou l’esforç titànic per quadrar l’Espanya impossible, dos parlaments van aprovar un estatut “cepillao” i el poble català el va ratificar en referèndum. En aquell moment el PP (més lladre que mai) va veure el límit de la seva tolerància i va explotar la seva intolerància. El boicot de productes catalans, el bloqueig en la composició del Constitucional fins a farcir-lo de falangistes, la recollida de, vés a saber, quantes signatures contra Catalunya, l’ostentació de la catalanofòbia en tots els debats públics i mitjans de comunicació comprats... El PP no és un partit d’estat, ho hem vist en el saqueig dels béns públics i en la utilització del terrorisme per aconseguir els seus espuris objectius de govern i corrupció. No trobareu gaires acords antiterroristes signats pel PP quan el PSOE era al govern; tots es van signar amb el PP al poder perquè els altres partits sí que tenien sentit d’estat. El PP no podconsolidar un estat si quan governa no té sentit d’Estat, no l'ha tingut de la majoria absoluta del 2011 ni en la gestió de les dues patètiques eleccions a les Corts, el 2015 i 2016, esperant la tenir una majoria suficient per seguir “governant”.



L'agressió patida per Catalunya el 2010, l'obligà a fer el moviment més participatiu, cívic i massiu per aconseguir la seva independència. S’han donat mostres immenses de què la voluntat popular anava de debò. Des del 10 de juny en aquella primera i massiva manifestació, on la majoria vam sortir autonomistes i vam tornar independentistes. Prèviament el 2009 ja van començar a Arenys les consultes populars, que va acabar fent-se en 549 municipis i amb prop de 900.000 vots. Després van venir les grans diades del 2012 a Barcelona, la Via Catalana del 2013, la V del 2014, la Meridiana del 2015 i la dels 5 punts del 2016. Totes elles van sumar milions de persones al carrer, amb un model d’organització i civisme magnífics. Entre diades hi va haver l’acte més massiu de tots, la celebració del 9N, on 2’3 milions de persones van votar, i majoritàriament per la independència de Catalunya. Doncs bé, tots i cada un d’aquests grans esdeveniments han estat, insultats, perseguits, negats i boicotejats per l’Estat espanyol, sense adonar-se que a cada vexació perdia llençols i legitimitat.

Faltava la prova de les urnes, i aquesta es va fer el 27 de setembre de 2015, l’independentisme va tenir la majoria absoluta de 72 escons dels 135 del Parlament de Catalunya, és aquesta majoria la que declararà la independència de Catalunya, en els propers mesos.

Rajoy ha tingut prou indicis, i prou majoria de cambres com per iniciar una negociació valenta amb Catalunya que li hagués pogut donar resultats entre la nostra gent més dubtosa, per molt que es tingui consciencia que els acords signats amb Espanya són paper mullat. Per contra s’ha limitat a fer la guerra bruta i complots, estimular la catalanofòbia, a negar i criminalitzar l’independentisme, a retallar les inversions, a boicotejar l'acció comercial de la Generalitat, a manipular la fiscalia i judicatura per desfer-se dels seus enemics polítics i protegir els seus lladres... mentre, en paral·lel, anava rescatant bancs, abaratint l’acomiadament dels treballadors, cobrant comissions per al seu PP, construint corredors del Mediterrani que passen per Madrid, buidant el fons de reserva de les pensions...


Rajoy haurà de donar moltes explicacions quan en els propers mesos es trobi amb la independència de Catalunya, amb què Europa li nega un crèdit que ja sap que no recuperarà mai, amb una economia centralitzada i col·lapsada incapaç de produir i créixer com per mantenir línies buides d’AVE i pagar les pensions... Sí. Rajoy haurà de donar moltes explicacions y no hi haurà plasma que el tapi.



dilluns, 22 de maig del 2017

PSOE i totalitarisme mediàtic de El País

Que el PSOE ho té difícil, no hi ha dubte; però que la victòria de Pedro Sánchez li ho posi pitjor només ho creuen els que defensen l’estabilitat de Rajoy a la Moncloa. Aquest Rajoy de plasma, passiu, que ha duplicat el deute de l’estat, i que és el capo del PP més corrupte d’Europa, amb més d’un centenar d’afers i quasi  un miler d’imputats. El mateix PP que ha manipulat fiscals, jutges i jutjats per carregar-se el procés català o per protegir-se dels que perseguien els seus delictes.


Segons El País, Pedro Sánchez és populista (no popular). L’enrola amb les onades del Brexit, Podemos, Trump o Colombia, li imputa demagògia i les falses veritats (d’això El País en sap un tou) que ha utilitzat en campanya, per gosar destronar la Susana oficial dels pavellons pagats, dels autocars de franc, de la recaptació oficial, de ministres, exministres i corruptes donant-li suport. Una Susana que no ha guanyat res i pràcticament enlloc, i que si comprovem el número de vots guanyats a Andalusia i de funcionaris, entendrem massa coses.

Atenguem a les “mentides” que la sagacitat de EL PAÍS imputa a Sánchez:

1) “Dibuixar una majoria parlamentaria per fer front al PP“ del Rajoy tranquil i corrupció immensa. Perdonin-me senyors de El País, més que una mentida és una urgència, i no és impossible per molt que els disgusti, hi ha una opció.

2) “Redibuixar un PSOE sense estructures intermèdies entre líder i militants”. El País defensa un model de partit amb estructura burocràtica que protegeixi el líder dels militants i que allunyi els militants de la participació política. La nova política és precisament la que respon als desitjos i voluntats de la gent per decidir el seu model de partit, el nom del seu líder, la política a fer... per això serveix la militància, no només per enganxar cartells i recollir cadires.

L’editorial de El País acaba entrant en el problema territorial de Catalunya, amb el determinisme falangista de sempre. Considera que qualsevol negociació o aproximació a la solució del "problema" és afeblir Espanya. Una Espanya que ja fa figa, amb Catalunya o sense.

La victòria de Sánchez és una bona notícia per PSOE, que no té més futur que el de morir amb més dignitat de la que li oferia Susana. No hi ha cap opció amb aquell Sánchez, que intentava pactar govern amb C’s, exigint el silenci de PODEMOS i la rendició de Catalunya. Després d’ell, C’s va pactar amb el PP i Catalunya és més forta que mai. Sánchez no podrà ni voldrà trencar res; Espanya ha quedat sotmesa en un totalitarisme mediàtic que emmerda qualsevol dissidència sigui catalana o de Podemos. I la prova d’aquest totalitarisme mediàtic és El País, aquell diari que fa 8 anys llegíem amb esperança i que ara insulta la democràcia.