PSOE i totalitarisme mediàtic de El País

Que el PSOE ho té difícil, no hi ha dubte; però que la victòria de Pedro Sánchez li ho posi pitjor només ho creuen els que defensen l’estabilitat de Rajoy a la Moncloa. Aquest Rajoy de plasma, passiu, que ha duplicat el deute de l’estat, i que és el capo del PP més corrupte d’Europa, amb més d’un centenar d’afers i quasi  un miler d’imputats. El mateix PP que ha manipulat fiscals, jutges i jutjats per carregar-se el procés català o per protegir-se dels que perseguien els seus delictes.

Segons El País, Pedro Sánchez és populista (no popular). L’enrola amb les onades del Brexit, Podemos, Trump o Colombia, li imputa demagògia i les falses veritats (d’això El País en sap un tou) que ha utilitzat en campanya, per gosar destronar la Susana oficial dels pavellons pagats, dels autocars de franc, de la recaptació oficial, de ministres, exministres i corruptes donant-li suport. Una Susana que no ha guanyat res i pràcticament enlloc, i que si comprovem el número de vots guanyats a Andalusia i de funcionaris, entendrem massa coses.

Atenguem a les “mentides” que la sagacitat de EL PAÍS imputa a Sánchez:

1) “Dibuixar una majoria parlamentaria per fer front al PP“ del Rajoy tranquil i corrupció immensa. Perdonin-me senyors de El País, més que una mentida és una urgència, i no és impossible per molt que els disgusti, hi ha una opció.

2) “Redibuixar un PSOE sense estructures intermèdies entre líder i militants”. El País defensa un model de partit amb estructura burocràtica que protegeixi el líder dels militants i que allunyi els militants de la participació política. La nova política és precisament la que respon als desitjos i voluntats de la gent per decidir el seu model de partit, el nom del seu líder, la política a fer... per això serveix la militància, no només per enganxar cartells i recollir cadires.

L’editorial de El País acaba entrant en el problema territorial de Catalunya, amb el determinisme falangista de sempre. Considera que qualsevol negociació o aproximació a la solució del "problema" és afeblir Espanya. Una Espanya que ja fa figa, amb Catalunya o sense.

La victòria de Sánchez és una bona notícia per PSOE, que no té més futur que el de morir amb més dignitat de la que li oferia Susana. No hi ha cap opció amb aquell Sánchez, que intentava pactar govern amb C’s, exigint el silenci de PODEMOS i la rendició de Catalunya. Després d’ell, C’s va pactar amb el PP i Catalunya és més forta que mai. Sánchez no podrà ni voldrà trencar res; Espanya ha quedat sotmesa en un totalitarisme mediàtic que emmerda qualsevol dissidència sigui catalana o de Podemos. I la prova d’aquest totalitarisme mediàtic és El País, aquell diari que fa 8 anys llegíem amb esperança i que ara insulta la democràcia.