diumenge, 19 de març de 2017

Els falsos plurals.

Si hi ha mil persones en una manifestació diràs que n’hi ha 1 miler; si n’hi ha 4.000, pluralitzaràs el “miler” i diràs que hi ha 4 milers. Però vigilem que la llengua fa trampes amb els falsos plurals. Si en una manifestació hi ha entre 400 o 500 persones, i vols seguir parlant en milers perquè mola; mantindràs la paraula “milers” pluralitzada i diràs que hi havia entre 0,4 i 0,5 milers de persones.

Enteneu perquè el titular de El País: “Miles de personas se manifiestan en Barcelona contra la independencia”... Y viva el vino


diumenge, 5 de març de 2017

El deute públic espanyol.











diumenge, 12 de febrer de 2017

Populisme.

Cansen els maximalismes i maximalistes que s'omplen la boca de “tots”, “ningú”, “sempre” i “mai”. La resposta que s’hi escau sol ser que “tots” és massa gent, i “mai” és molt poca estona. Els maximalistes són els que en parlar de corrupció ho fan amb el "tots els polítics roben" o amb el condescendent “tots són iguals”. Aquesta bestiesa genera massa reaccions adverses: els que roben queden exculpats de delicte, els que no roben queden com imbècils, i vaja merda d’ofici on tots roben. Les primeres fan indefensió: no hi ha res a fer, i la tercera fa que gent moral, preparada i amb voluntat de servei públic fugi d'una activitat política tan desprestigiada. Quan una manera de fer protegeix lladres n’és còmplice, quan aquesta complicitat omple mitjans de comunicació, normalment comprats pels lladres, se'n diu populismes.

Ahir Jordi Évole, en el concert del Sant Jordi fet a benefici dels refugiats,  es va apuntar al maximalisme dels inactius i a la vergonya del populisme, va dir que “totes” les autoritats desatenen la competència d’acollida, com si no fos l’Estat l’únic que la té, i com si Ajuntaments de tot Catalunya i la Generalitat no formessin pressupostos i busquessin edificis i espais per facilitar l'acollida quan arribi. Com si no fos els seu estimat Madrid de tots els NOs, el que bloqueja aquesta arribada, malgrat haver-la acordat amb la Unió Europea.

No tot s’hi val Jordí Évole. Massa premi pels poca vergonyes, massa càstig pels solidaris i massa protagonisme per a tu i el teu populisme, en un escenari on no calies.


Tuit 1

Tuit 2

Tuit 3


divendres, 10 de febrer de 2017

La merda d'estat en què el PP ha convertit Espanya. -10 tuits-

L'Audiència Nacional hereva del feixista "Tribunal de Orden Público", que troba terrorismes en titellaires o en trencar ous. Aquest mateixa Audiència Nacional ens embarga els comptes de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium cultural. Aquests són els lladres entogats que preserven la unitat d'Espanya.

1) Ahir @assemblea va tornar a partir l'arbitrarietat i abús d'autoritat de la merda d'Estat en què el PP ha convertit Espanya.

2) Un estat on criminals confessos campen la seva llibertat amb altivesa i fatxenderia, mentre demòcrates són multats, imputats i embargats.

3) Mentre la banda de falangistes de @societatcivil_ mentia campanyes de enviant cartes a 1 milió de pensionistes amb amenaces d'apocalipsi.

4) Campanya que la Junta Electoral no va parar fins dos dies després d'eleccions i no va implicar cap multa, ni imputació.

5) Mentre en campanyes electorals la seva policia falseja dades contra Mas i Trias i ho intenta imputant un germà de Junqueras per ni saben què.

6) Cap policia imputat, cap diari tancat, cap @societatcivil_ multada.Tots ells segueixen indemnes d'emmaleltir democràcia i justícia.

7) I aquell número 2 de policia vantan-se d'infiltrargent a @assemblea, i dient que vegué pantallassos a Suïssa. Ni democràcia ni professió

8) I que cada acte de @assemblea tingui un ciberatac a ordinadors i telèfons personals dels seus càrrecs electes.

9) I escoltar el penques del Millo mentint que Espanya té la democràcia més sana d'Europa. No sap ni què es la democràcia.

I 10) apreteu fort, tenim dret a un estat ètic, sense reis de putes pagades, sense presidents de sobresous,sense jutges de part.
#VOTARSÍ

Aclarir que no hem de tenir por. Assemblea no ha fet cap mal ús de cap dada personal. No hi ha hagut cap delicte, només excusa de tribunals a dictat de l'Estat espanyol per fer-nos mal.


dilluns, 6 de febrer de 2017

6 de febrer de 2017

Avui és un dia històric, l'estat espanyol jutja el president de la Generalitat per posar urnes i preguntar als catalans què volen ser. El mateix estat incapaç de jutjar assassinats i tortures del franquisme, jutjarà Mas per ser President en mig d'una consulta. El mateix estat incapaç de jutjar la prevaricació de les autopistes radials de Madrid, jutjarà Ortega per coordinar les accions de la consulta. El mateix estat incapaç de jutjar un ministre i un magistrat que tramaven proves falses contra enemics polítics i destruïen la sanitat catalana, jutjarà Rigau per no precintar les escoles i impedir de fer la consulta.

No m'he estat gaire estona escoltant les al·legacions de Mas, Ortega i Rigau, els he percebut amb la fermesa de qui té raó, i se sap acompanyat de 60.000 persones al carrer, algunes arribades amb 
160 autocars des de tot Catalunya, gens malament per a una matinada freda de dilluns.

En aquest context de win-win, no hi ha faltat el foc amic de la hipercrítica. Els que fem el que fem, del color que ho fem, ho fem malament, només perquè no ho fem amb la puresa que voldrien. La seva és una funció de corcó, d'omplir de dubtes les certeses perquè les seves certeses són infalibles. Són els "notes" del procés. Els més processistes de tots. Diuen fer-ho en nom de la pedagogia, però la seva pretesa perfecció no té res a veure amb la pedagogia, és uniformitat.


L'hipercrític d'avui és en Pau Llonc que ha fet una tirallonga de tuits que comparteixo en part des de la ideologia, però gens des de l'oportunitat. Diu: L'estratègia de defensa avui és la clau. Deixa el cul a l'aire en ulteriors procediments a aquells que sí desobeeixin. Ell hagués preferit un Mas desobeint, una Ortega objectant i una Rigau desacatant, i potser, jo també. Però ni ell ni jo representem el perfil polític que representen Mas, Ortega i Rigau. Jo vull sumar per incorporar gent a la independència, per a ell la suma és més aviat resta, i si pot divisió.

L'acte d'avui ha estat genial, una pèrdua immensa de credibilitat dels feixistes, falangistes, populars i sociates, ... S'ha de ser molt, però molt imbècil, per convertir Mas, Ortega i Rigau en revolucionaris i avui són els "Cheguevaras" de la independència catalana. Tots tres eren gent de seny amb pretensió fer política de seny. I el seu públic, que no és gens revolucionari (o potser el més revolucionari de tots), ha omplert autocars i carrers per defensar la democràcia.

Ahir Catalunya va conèixer, per la tele, una iaia entranyable, que ens evoca les iaies que hem tingut, hem volgut tenir, o enyorem tots. La senyora Gavarró, la mare de Mas, que en aquests darrers mesos ha viscut amb el dolor de veure massa morts directes. Avui era ferma, acompanyant el seu fill davant del jutge. Aquesta és la imatge de la nostra victòria. Des del més revolucionari dels Pau Llonchs fins a la més entranyable senyora Gavarró, avui tots sumàvem al carrer, per defensar la nostra democràcia contra la més corrupta de les justícies de la Unió Europea. L'estratègia de defensa seguida per Mas, Ortega i Rigau era un no-res al costat de la grandesa d'haver 
respirat República.

dissabte, 28 de gener de 2017

Parlem de pressupostos (10 tuits encadenats)

1) Avui parlarem del pressupost català, mestres, sanitaris i dependents (alumnes, malalts i cuidadors) esperen que no sigui per plorar-lo.

2) El pressupost que plorarem molt és l’espanyol. La UE s’ha cansat de fer de català (pagar per a no res). Exigeix retallar 16.000 milions.


3) El fons de pensions quedarà buit a l'octubre de 2017. El pressupost haurà de pagar 2 mesades i una extra. 25.000 milions.

4) Algun ministre diu que pagaran les pensions amb deute. Trampes al solitari: Europa retalla el dèficit en 16.000 milions (tuit 2).

5) Amb un deute de 1,2 bilions (12 zeros), cada repunt d’1% d’interessos són 12.000 milions. Grècia va arribar al 7%.

6) Cospedal (corrupte PPera), ja ha dit que pujarà un 2% el pressupost de defensa. Pressupost que any rere any es desvia en 13.000 milions.

7) Per no parlar del Castor, de Radials, el deute elèctric, dels túnels dels AVEs... factures a pagar, en part, amb pressupost del 2017.

8) I el tema català. Rajoy diu que dialogarà de tot, però 

només prometrà inversions que no podrà pagar. Com sempre des que tinc ús de raó.

9) Avui som a un pas del cel amb el pressupost català, o en caiguda lliure amb Rajoy.I sí. Vull una república que cuidi la gent.

i 10) Entenc que @lluis_llach digui de marxar si no s'aproven pressupostos. Jo marxar no, però em dedicaré a la poesia que va bé per plorar.