dimecres, 23 d’agost de 2017

Comentaris sobre l'editorial de Vicent Partal

Quan passa alguna cosa difícil d’entendre, comprendre o interpretar sempre miro que en diu Partal i no em decep mai. Només recordo un moment de desacord en què va trigar més que molts de nosaltres a adonar-se que els Coscubieles o Rabells eren pedres a la sabata de la construcció nacional; per contra els errors meus i precipitacions corregits gràcies al seu mestratge han estat infinits. Avui el seu editorial tracta dels atacs de falsa bandera i nega que tinguem prou arguments com per demostrar que els atemptats de Barcelona i de Cambrils ho siguin. La seva proposta diu que «Si volem ser la societat seriosa que aquests dies hem estat, ara no ens podem permetre el ridícul de fer circular pel·lícules barates en compte de fer investigació a fons» i tot seguit afegeix el llistat d'arguments que ens faria malfiar:

1) L’iman no va ser expulsat després d'haver estat a la presó i d'haver estat rebutjat a Bèlgica.

2) El Govern espanyol va trigar 7 hores a comparèixer.  Zoido, 48.

3) Consta que la Soraya volia utilitzar l'atemptat per fer sortir l'exèrcit a Catalunya.

4) Com és que un grup de joves molt normalitzats, sense que ningú no s'adoni, de sobte tenen un pis franc a Alcanar i infraestructura per moure's per tot el país i comprant materials per fer bombes.


5) Com és que tot això passa a 40 dies mal comptats del referèndum.

6) Com és que els serveis secrets del Marroc no en saben res tot i ser un iman.

7) Perquè l'Estat espanyol no va passar informació vital als Mossos.

8) Recordem que la policia nacional ja va avisar a un grup gihadista que estava vigilat pels Mossos, a l'operació Caront, posant en risc la vida d’algun d'ells. Recordem que el jutge no va ni obrir diligències. 

9) Coneixem la instrumentalització que el Govern central va fer del 11M, atemptats d'Atocha, en un moment en què Rajoy n’era vicepresident.


No hi ha proves fefaents que es tracti d'un atac de falsa bandera, per tant és evident que els que ho defensen per les xarxes són xerraires, però cada un dels 15 arguments que recull Partal dóna per a una investigació difícil, lenta, cara... que tots esperem que s'acabi fent i potser, en un futur proper, surt un altre documental com el de “Cloacas de Interior”.

Responia a Partal fent un paral·lelisme entre l'atemptat, llops i ovelles. Si la intenció d'un monàrquic és que el llop es mengi les ovelles republicanes pot fotre el llop dins del corral, pot deixar la porta oberta, pot a
traure l'atenció del llop cap al corral, o pot no avisar el pastor de l'existència del llop. Totes quatre opcions tenen diferent nivell d'implicació i responsabilitat, només la primera seria l'atac de falsa bandera, però les altres tres són molt greus i hem de votar l'1 d'octubre perquè no ens tornin a passar.

Insisteixo: Gràcies Partal per tant.

dimarts, 22 d’agost de 2017

El pitjor enemic és el que no es veu senyor Pradera.

Max Pradera m’ha bloquejat com a conseqüència d'uns comentaris meus a un tuit seu: “Aunque sea por no salir del paraguas del CNI, Puigdemont debe renunciar al referéndum. En tiempos de tribulación...” La notícia rau en un article del Mundo que diu que Espanya sumarà 600 agents més al CNI per l'amenaça yihadista. Tampoc cal fer gaire cas a la notícia. Portem una dotzena llarga de notícies falses, molt falses, algunes de les més cridaneres d'aquest mateix diari.



Aquí no hi ha res casual. Dir que el Govern central contractarà 600 agents per al CNI, és per contrarestar que fa tres mesos el Govern central boicotejava la contractació de 500 mossos, sota ximpleries comptables que Montoro sempre aplica amb zel, contra Catalunya.

Curiós que Pradera parli de paraigua. El CNI, és el que ens està investigant, perseguint, boicotejant comunicacions a tots els susceptibles d’estar a favor de la independència. Les reunions i conferències d’ANC, Òmnium, Sumáte, diaris digitals amics, forums propers... comencen amb la salutació als membres del CNI que els estan escoltant. El CNI és la guerra bruta contra Catalunya, la fabrica de proves falses contra líders catalans, del boicot de les comunicacions, del robatori de dades de l’ANC, també al fet al Banc andorrà... De quin paraigua ens parla Pradera? Que no ho coneix tot això? Que és l'únic periodista "d’esquerres" que no ha vist el documental las cloacas de interior?  Doncs que cliqui i el miri.

Tampoc té gaire sentit que el govern espanyol vulgui "ara" contractar 600 agents del CNI, sota el pretext del jihadisme, com si “ara” fos diferent respecte de fa dues setmanes. Precisament “ara” podem garantir que, gràcies a la magnifica actuació dels mossos, hi ha una cèl·lula jihadista menys que fa dues setmanes. Si es produeix la contractació d’aquests 600 agents del CNI. La major part vindran a Catalunya a vigilar el procés. La vigilància de la radicalització yihadista s’ha de fer en els carrers, els barris, les associacions i pobles. L’ha de fer una policia de proximitat, i aquesta no és una policia castellanoparlant amb seu a Madrid, que no sabrà contextualitzar cap informació rebuda. En l'altre sentit, la coordinació contra el terrorisme és d'abast mundial: Interpol, Europol... només des de la mediocritat, o mala fe, es pot pensar que no hi hagi coordinació antiterrorista entre estats, siguin monarquies atàviques o repúbliques joves.

Diu Pradera que Puigdemont ha de renunciar al Referèndum, perquè hi ha “tribulacions”. Quan precisament és la gestió de les "tribulacions" demana que fem via cap al Referèndum, el guanyem i fem camí de República. Aquests dies, malgrat el boicot espanyol a informació i contractació d'agents, tant en seguretat, en sanitat i tot el teixit social, ens hem demostrat Estat i ens hem sentit orgullosos de ser-ho.

Dir que hem de renunciar al Referèndum per un atemptat terrorista (tribulacions) és fer al joc al terrorisme. El terror guanya quan determina l'agenda política i la normalitat de la gent. Aquesta és una mala peça al teler, que les conseqüències del terrorisme coincideixin amb l'objectiu del Govern central fa massa pudor com per encadenar-ho des de cap tuit senyor Pradera. Pensem que aquest Govern central no només boicoteja mossos, un ministre seu es vanagloriava d'haver-nos destrossat la Sanitat. Sabem que són capaços de tot, perquè ens ho han dit els seus propis agents en compareixences públiques. Ni tribulacions ni terrorisme han de condicionar l'activitat normal del poble català, del seu govern, ni del seu Parlament.

Per acabar un comentari sobre la personalització. Pradera demana que Puigdemont renunciï al Referèndum, com si el President pogués obrir o tancar l'aixeta del procés a voluntat. Aquest procés és de la gent va començar al carrer i acabarà al carrer.


Una abraçada a totes les víctimes, familiars i amics.
Una abraçada més entre milions d'abraçades.
No esteu sols.

divendres, 28 de juliol de 2017

Un accident de tren, un tuit i una reacció massa grollera.


A primera hora d'aquest matí hi ha hagut un accident d’un tren de rodalies, a l'Estació de França, ha estat seriós, atès el gran nombre de ferits, algun dels quals amb especial gravetat.


Dissortadament parlem sovint de rodalies des de les incidències, sobretot pels retards, els trens bloquejats en terra de ningú, trens plens com un ou, passatgers caminant per les vies en pelegrinatge fins a l'estació més propera... Tot plegat no sempre prou explicat i mai prou justificat. El problema és que durant els darrers 20 anys no hi ha hagut cap correlació entre necessitats d'inversió, les promeses d'inversió i la realitat invertida, que no ha passat mai del 5%. El meu twit de l'accident ha estat: El boicot espanyol a les inversions de rodalies fa mal sempre. Avui molt més.


Aquest twit, que diu el que diu, m'ha reportat una ingent quantitat d'insults, suaus i grollers, la major part plens de patriotisme i unionisme molt més contundent que seductor.

Accepto, en part, els comentaris dels que diuen que millor esperar a saber les causa abans de fer la crítica, però Twitter no s’ha fet per esperar. La manca d'inversions de RENFE (95% de les promeses) legitima el comentari. No és un tema de matís ni de criteri, és una realitat pesada com el ciment, tenim els pitjors trens, les pitjors i més insuficients vies, les pitjors estacions, les pitjors catenàries... i tot plegat afecta la seguretat. També seria raonable demanar als insultadors que esperin a tenir el resultat de la investigació abans de tractar-me de pocavergonya, mamarracho, miserable, fill de puta...

Un grup de crítics diuen que instrumentalitzo el dolor de les víctimes, i per aquí no passo. El twit és un crit pel dolor de les víctimes, a aquest crítics els demano tornin a llegir el twit, que diu el que diu i que no es deixin portar pel tòpic. Davant d'un accident cal pensar si s'hagués pogut evitar, i cal que el dolor de les víctimes serveixi perquè no torni a ocórrer.

Acabo demanant disculpes a tots els perfils bloquejats a causa dels insults. És un costum que tinc des que he entrat a Twitter: Contundència amb les idees, respectuós amb les persones. Segurament no sempre me'n surto.

dijous, 29 de juny de 2017

Victoria Camps

Era el 19 d'cotubre de 2014, ANC i Omnium ens havien convocat a la plaça Catalunya perquè diguéssim SÍ a la independència. Era un d'aquells dies emocionants perquè des de la sortida de casa a Nou Barris veia gent amb estelades agafant el metro cap a la manifestació. Vaig seguir la línia blava per arribar a la Rambla de Catalunya, baixar-la i entrar a la manifestació. A cada parada del metro s'anava omplint de gent i a Diagonal tot eren estelades i samarretes grogues, vam sortir al carrer per fer a peu el trajecte de baixada fins a Plaça Catalunya, érem molts, era una festa, que recordava les sensacions dels onzes de setembre de cada any.



Crec que era a l'alçada del carrer Diputació que vaig veure la Victòria Camps, asseguda en un dels seients del passeig central de la Rambla, amb un diari a la mà. Coneixia la senyora Camps no tant per la imatge pública de debats televisius o de quan fou senadora socialista, sinó perquè ens havia fet alguna formació a mestres municipals. Jo lluïa estelada i somriure d'èxit, i just davant meu ella es va aixecar, em va fitar la mirada i amb una ganyota de fàstic i odi que recordaré tota la vida, va girar la cara i va marxar en direcció contrària a la gent, en direcció contrària a la història. Puc entendre que cregui en Espanya, el que no vaig entendre és aquell odi.

Avui 100 personatges unionistes de la vida pública catalana han fet un altre manifest, ja en són col·lecció. Ens tornen a tractar d'il·legals per no voler ser espanyols. Un 1% del manifest és la Victòria Camps la mateixa catedràtica d'ètica que aquell 19 d'octubre amb va obsequiar amb aquella mirada de fàstic i odi.

No entenc com des de l'ètica es pot odiar la més gran, cívica, acolorida, creativa, multitudinària, moderna revolució dels somriures. Pots no compartir-la, pots estar-ne en contra, però l'has d'admirar.

Allà ella!!!!


dimarts, 27 de juny de 2017

Una mirada sobre ERC i l'alcaldia de Barcelona

L'altre dia a Twitter llegia critiques àcides contra ERC per haver ajudat Ada Colau a ser Alcaldessa de Barcelona, Veritat a mitges, és a dir mentida. La llei electoral dóna l'alcaldia a la llista més votada, i aquesta no pot ser apartada a menys que la resta de formacions construeixin una majoria absoluta. Aquesta situació es va donar a Badalona, on el racista Albiol, que va treure més vots que al 2011, va veure com quatre forces progressistes el relegaven a l'oposició d'on la cohesió social demana que no hi surti mai més.






Al contrari que a Badalona, a Barcelona la majoria nacional era impossible, com també ho era la majoria unionista, la majoria d'esquerres i la majoria de dretes. Ha quedat un trencaclosques que s'anirà repetint a les properes eleccions.

Barcelona en comú va guanyar, per un regidor, però va guanyar. Que la resta de formacions fes una majoria absoluta alternativa era impossible. El context era un altre, feia pocs mesos del 9N i Ada Colau havia fet campanya de votar i votar SÍ. A les municipals les clavegueres de l'Estat mentien comptes falsos a Trias i l'alcaldessa, en boca pròpia i de Pablo Iglesias ho van saber aprofitar. També és cert que el PDeCAT no existia, era aquella Convergència i Unió, sí la Unió del Duran i Lleida, que no parava d’insultar ERC, amb raons o sense. ERC que només va saber fer quart, gens malament si mirem d’on venia, però a totes llums insuficient per ser alternativa; fins i tot va quedar darrera dels postfranquistes de C’s, que en aquell moment anaven de centre esquerra, i van saber captar electors del PSC i del PP que van veure reduir els vots a la meitat i els regidors a la tercera part.

És cert que ERC va votar a favor d'Ada Colau alcaldessa, però és igual si ho va fer o no, el resultat era el mateix. Aquell suport va intentar decantar els comuns cap al fet nacional, apuntar-los a l'AMI i tenir-los més a favor del procés i la independència. Ada Colau va preferir la coalició amb el PSC i li va regalar els districtes i les regidories més vistoses de la Ciutat. També era un PSC més light que votava el 9N, no el PSC d’ara que prohibeix urnes, democràcies i castiga els Regidors que no són prou PSOE.

Un darrer comentari per a la CUP. Van triar per a regidors uns que ni els propis cupaires no es van creure malgrat tot en van fer tres, una cosa mai no vista a la capital.

Mireu el quadre de regidors de Barcelona i jugueu a fer una majoria alternativa de 21 regidors. Creieu-me, és més fàcil resoldre el Rubik de 4 x 4.

Salut i independència.

dijous, 15 de juny de 2017

Un estado que sólo nos boicotea. Ahora con la educación

Me dicen que en una escuela pública del Maresme han pre-inscrito, a 2º de primaria, 15 niños de origen chino, con demanda expresa de estudiar en español. Como es lógico estos 15 niños no tendrán plaza escolar, ni en catalán, ni en español, y la Generalitat deberá pagar una millonada para que estos niños estén escolarizados, gratis en una escuela clasista y sin concierto y conocida por todos.

Me comentan que todo está dirigido por unos abogados muy lucidos, caros y nada chinos, que se aprovechan de la miserable norma que se inventó el PP para obligar a la Generalitat a garantizar la educación en exclusivo español y que está permiten financiar escuelas fascistas que reniegan de nuestro idioma.
Recuerdo que cuando la Conselleria de Educación intentó explicar en Madrid esta práctica, se la quitaron de encima con el desprecio clásico con que Madrid soluciona los problemas que tiene Cataluña, con demasiada frecuencia generados en Madrid. Que por otra parte retira este dinero de la financiación que tiene obligación de pagar a Cataluña.

Me duele la descapitalización de la Conselleria de Educación, provocada por el estado español.

Me duele ser de un estado donde la picaresca tiene demasiado premio.

Me duele pertenecer a un estado que incumple la protección del catalán.

Me duele que la medida genere animadversión contra la comunidad china.
Me duele ser de la mierda de estado que quiere romper la cohesión social que tenemos en Cataluña.