diumenge, 12 de febrer de 2017

Populisme.

Cansen els maximalismes i maximalistes que s'omplen la boca de “tots”, “ningú”, “sempre” i “mai”. La resposta que s’hi escau sol ser que “tots” és massa gent, i “mai” és molt poca estona. Els maximalistes són els que en parlar de corrupció ho fan amb el "tots els polítics roben" o amb el condescendent “tots són iguals”. Aquesta bestiesa genera massa reaccions adverses: els que roben queden exculpats de delicte, els que no roben queden com imbècils, i vaja merda d’ofici on tots roben. Les primeres fan indefensió: no hi ha res a fer, i la tercera fa que gent moral, preparada i amb voluntat de servei públic fugi d'una activitat política tan desprestigiada. Quan una manera de fer protegeix lladres n’és còmplice, quan aquesta complicitat omple mitjans de comunicació, normalment comprats pels lladres, se'n diu populismes.

Ahir Jordi Évole, en el concert del Sant Jordi fet a benefici dels refugiats,  es va apuntar al maximalisme dels inactius i a la vergonya del populisme, va dir que “totes” les autoritats desatenen la competència d’acollida, com si no fos l’Estat l’únic que la té, i com si Ajuntaments de tot Catalunya i la Generalitat no formessin pressupostos i busquessin edificis i espais per facilitar l'acollida quan arribi. Com si no fos els seu estimat Madrid de tots els NOs, el que bloqueja aquesta arribada, malgrat haver-la acordat amb la Unió Europea.

No tot s’hi val Jordí Évole. Massa premi pels poca vergonyes, massa càstig pels solidaris i massa protagonisme per a tu i el teu populisme, en un escenari on no calies.


Tuit 1

Tuit 2

Tuit 3


divendres, 10 de febrer de 2017

La merda d'estat en què el PP ha convertit Espanya. -10 tuits-

L'Audiència Nacional hereva del feixista "Tribunal de Orden Público", que troba terrorismes en titellaires o en trencar ous. Aquest mateixa Audiència Nacional ens embarga els comptes de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium cultural. Aquests són els lladres entogats que preserven la unitat d'Espanya.

1) Ahir @assemblea va tornar a partir l'arbitrarietat i abús d'autoritat de la merda d'Estat en què el PP ha convertit Espanya.

2) Un estat on criminals confessos campen la seva llibertat amb altivesa i fatxenderia, mentre demòcrates són multats, imputats i embargats.

3) Mentre la banda de falangistes de @societatcivil_ mentia campanyes de enviant cartes a 1 milió de pensionistes amb amenaces d'apocalipsi.

4) Campanya que la Junta Electoral no va parar fins dos dies després d'eleccions i no va implicar cap multa, ni imputació.

5) Mentre en campanyes electorals la seva policia falseja dades contra Mas i Trias i ho intenta imputant un germà de Junqueras per ni saben què.

6) Cap policia imputat, cap diari tancat, cap @societatcivil_ multada.Tots ells segueixen indemnes d'emmaleltir democràcia i justícia.

7) I aquell número 2 de policia vantan-se d'infiltrargent a @assemblea, i dient que vegué pantallassos a Suïssa. Ni democràcia ni professió

8) I que cada acte de @assemblea tingui un ciberatac a ordinadors i telèfons personals dels seus càrrecs electes.

9) I escoltar el penques del Millo mentint que Espanya té la democràcia més sana d'Europa. No sap ni què es la democràcia.

I 10) apreteu fort, tenim dret a un estat ètic, sense reis de putes pagades, sense presidents de sobresous,sense jutges de part.
#VOTARSÍ

Aclarir que no hem de tenir por. Assemblea no ha fet cap mal ús de cap dada personal. No hi ha hagut cap delicte, només excusa de tribunals a dictat de l'Estat espanyol per fer-nos mal.


dilluns, 6 de febrer de 2017

6 de febrer de 2017

Avui és un dia històric, l'estat espanyol jutja el president de la Generalitat per posar urnes i preguntar als catalans què volen ser. El mateix estat incapaç de jutjar assassinats i tortures del franquisme, jutjarà Mas per ser President en mig d'una consulta. El mateix estat incapaç de jutjar la prevaricació de les autopistes radials de Madrid, jutjarà Ortega per coordinar les accions de la consulta. El mateix estat incapaç de jutjar un ministre i un magistrat que tramaven proves falses contra enemics polítics i destruïen la sanitat catalana, jutjarà Rigau per no precintar les escoles i impedir de fer la consulta.

No m'he estat gaire estona escoltant les al·legacions de Mas, Ortega i Rigau, els he percebut amb la fermesa de qui té raó, i se sap acompanyat de 60.000 persones al carrer, algunes arribades amb 
160 autocars des de tot Catalunya, gens malament per a una matinada freda de dilluns.

En aquest context de win-win, no hi ha faltat el foc amic de la hipercrítica. Els que fem el que fem, del color que ho fem, ho fem malament, només perquè no ho fem amb la puresa que voldrien. La seva és una funció de corcó, d'omplir de dubtes les certeses perquè les seves certeses són infalibles. Són els "notes" del procés. Els més processistes de tots. Diuen fer-ho en nom de la pedagogia, però la seva pretesa perfecció no té res a veure amb la pedagogia, és uniformitat.


L'hipercrític d'avui és en Pau Llonc que ha fet una tirallonga de tuits que comparteixo en part des de la ideologia, però gens des de l'oportunitat. Diu: L'estratègia de defensa avui és la clau. Deixa el cul a l'aire en ulteriors procediments a aquells que sí desobeeixin. Ell hagués preferit un Mas desobeint, una Ortega objectant i una Rigau desacatant, i potser, jo també. Però ni ell ni jo representem el perfil polític que representen Mas, Ortega i Rigau. Jo vull sumar per incorporar gent a la independència, per a ell la suma és més aviat resta, i si pot divisió.

L'acte d'avui ha estat genial, una pèrdua immensa de credibilitat dels feixistes, falangistes, populars i sociates, ... S'ha de ser molt, però molt imbècil, per convertir Mas, Ortega i Rigau en revolucionaris i avui són els "Cheguevaras" de la independència catalana. Tots tres eren gent de seny amb pretensió fer política de seny. I el seu públic, que no és gens revolucionari (o potser el més revolucionari de tots), ha omplert autocars i carrers per defensar la democràcia.

Ahir Catalunya va conèixer, per la tele, una iaia entranyable, que ens evoca les iaies que hem tingut, hem volgut tenir, o enyorem tots. La senyora Gavarró, la mare de Mas, que en aquests darrers mesos ha viscut amb el dolor de veure massa morts directes. Avui era ferma, acompanyant el seu fill davant del jutge. Aquesta és la imatge de la nostra victòria. Des del més revolucionari dels Pau Llonchs fins a la més entranyable senyora Gavarró, avui tots sumàvem al carrer, per defensar la nostra democràcia contra la més corrupta de les justícies de la Unió Europea. L'estratègia de defensa seguida per Mas, Ortega i Rigau era un no-res al costat de la grandesa d'haver 
respirat República.

dissabte, 28 de gener de 2017

Parlem de pressupostos (10 tuits encadenats)

1) Avui parlarem del pressupost català, mestres, sanitaris i dependents (alumnes, malalts i cuidadors) esperen que no sigui per plorar-lo.

2) El pressupost que plorarem molt és l’espanyol. La UE s’ha cansat de fer de català (pagar per a no res). Exigeix retallar 16.000 milions.


3) El fons de pensions quedarà buit a l'octubre de 2017. El pressupost haurà de pagar 2 mesades i una extra. 25.000 milions.

4) Algun ministre diu que pagaran les pensions amb deute. Trampes al solitari: Europa retalla el dèficit en 16.000 milions (tuit 2).

5) Amb un deute de 1,2 bilions (12 zeros), cada repunt d’1% d’interessos són 12.000 milions. Grècia va arribar al 7%.

6) Cospedal (corrupte PPera), ja ha dit que pujarà un 2% el pressupost de defensa. Pressupost que any rere any es desvia en 13.000 milions.

7) Per no parlar del Castor, de Radials, el deute elèctric, dels túnels dels AVEs... factures a pagar, en part, amb pressupost del 2017.

8) I el tema català. Rajoy diu que dialogarà de tot, però 

només prometrà inversions que no podrà pagar. Com sempre des que tinc ús de raó.

9) Avui som a un pas del cel amb el pressupost català, o en caiguda lliure amb Rajoy.I sí. Vull una república que cuidi la gent.

i 10) Entenc que @lluis_llach digui de marxar si no s'aproven pressupostos. Jo marxar no, però em dedicaré a la poesia que va bé per plorar.

dilluns, 23 de gener de 2017

Eficàcia a l'espanyola -20 tuits encadenats-

1) La FAES i els seus PPSOE diuen de centralitzar-ho tot al·legant #Eficàcia falsa i indigna com la seva democràcia i transparència.

4) La seva Comissió Nacional de Valores fou incapaç d'aturar sortides en borsa totalment fraudulentes com les de BANKIA.#Eficàcia gens



dilluns, 16 de gener de 2017

Mentides d'estat


Tot rau en un programa de les poques televisions espanyoles que juga a ser plural i conviden Oriol Junqueras perquè els parli de la independència. Durant l'entrevista Daniel Lacalle, que es presenta a Twitter com a doctor en economia, fa un tuit sobre les suposades 3.000 empreses que marxen de Catalunya.


Aquest tuit és rebatut per Sergi Castañe amb dades. No té lògica que, amb tantes empreses defugint-nos, Catalunya tingui un dels creixements econòmics més importants de la Península i sigui la que genera més ocupació

Daniel Lacalle respon amb sornegueria, fent referència a la classificació de "bo escombraria" del bo català de Standard & Poor's, en una sortida de to lletja per a un doctor en economia, no perquè no tingui raó, sinó perquè aquesta raó ve forçada pel mal finançament de l'Estat espanyol i ho sap.


En Sergi li respon amb tres tuits la causa evident de la classificació dels nostres bons escombraries


A la qual cosa el Daniel Lacalle torna sobre el mateix text de S&P, amb més sornegueria que abans perquè hi afegeix una emoticona de riure.

I tot plegat acaba amb un tuit del Sergi que recull el comentari de Moody's, que explica el perquè i deixa al Daniel amb un zasca antològic, i un silenci sagnant.


Aprofito el debat per fer-vos algun comentari.

1) Potser 3.000 empreses han marxat de Catalunya, però també n'hi ha moltes que marxen de totes les comunitats Espanyoles i la major part van a parar a Madrid. Una part és normal, qualsevol capital de país centralitzat com Espanya atrau les empreses al voltant de la Cort (Palco del Bernabeu) pels espais de negoci de capitalitat, d'IBEX35 i de BOE... Però en el cas de Madrid aquesta atracció és molt deslleial, perquè fa de paradís fiscal. Les empreses i persones que tenen seu a Madrid paguen molts menys imposts de societat, patrimonials, de transmissions, de renda... Madrid s'aprofita del sobrefinançament de capitalitat per abaixar o anul·lar aquests tipos impositius. Aquesta deslleialtat afecta a Catalunya, però afecta molt més a la resta de comunitats autònomes, cada vegada més empobrides per la Cort, Votin o no votin el PP de la caixa B.

Madrid pot ser paradís fiscal pel superàvit de finançament, però quan arriba l'hora de rescatar les seves autopistes radials, reparteixen la factura entre tota Espanya.

2) Les empreses de classificació del deute es basen en els ingressos que té la institució avaluada. Si dels ingressos públics de Catalunya, el 90% se'n van a Madrid, la classificació de Madrid serà bona (no per tirar coets) i la classificació de Catalunya serà escombraria. Això ho sap un doctor en economia, i quan ho menteix és perquè fa unionisme i no economia. Tampoc ajuda a millorar la classificació del deute català, que la creació de qualsevol impost pel Parlament s'hagi vist anul·lada pel Constitucional, que ha manllevat la nostra potestat reglamentària en la generació d'impostos. Sense cap més explicació que el boicot.

3) Per acabar, el senyor Daniel Lacalle, quan es fa el sorneguer amb la classificació catalana del S&P, té el tipus de comportament de l'amant que t'ha passat la sífilis i se'n riu de tu perquè tens la sífilis. És un practicant més de les mentides d'Estat, que ompliran Catalunya fins al mes de setembre de 2017 que tindrem opció de llibertat.

PD. En aquest post he fet servir les impressions de pantalla perquè el senyor Daniel Lacalle és probable que esborri els tuits, i això deixaria l'article molt coix. Els podeu seguir a partir del tuit de Sergi Castañe que trobareu en clicar aquest vincle.