9 de maig

Ahir 9 de maig de 2019 a les 8 del vespre vam fer cap, amb la meva companya, a l’acte de suport als PRESOS POLÍTICS organitzat per Teatre amb R de República a on Manel Barceló, Toni Albà, Joan Lluís Bozzo i molts altres actors, cantants, músics, rapsodes, voluntaris, activistes... van recordar-nos els fets del 20 de setembre (de 2017), allà on van passar molt, Rambla - Gran Via, a tocar d'aquella Conselleria on el jutjat 13 va materialitzar l'escarni i l'odi per una Catalunya que vol menar el seu futur, pacíficament i democràticament. D'entre tots els participants de l’acte destaco la Susanna Barreda i la Txell Bonet, perquè són les companyes d’aquells primers JORDIS que van entrar a la presó i per uns parlaments plens de fermesa, dignitat, amor i humor. A la panxa de la Txell hi creix un petit o petita que s’anomenarà Cuixart, i Joan Lluís Bozzo ens va proposar de regalar-li la República.

De totes les actuacions destaco la veu de la Mercè Martínez que acompanyada pels seus Dagoll Dagom, va cantar un Abril del 74 de Lluís Llac d’aquells que obren cors, el meu ja fa temps que me’l té robat.

Va ser impossible comprar l’Auca del 20S, les hi van prendre de les mans, però això no treu que puguem fer una donació imprescindible a la https://caixadesolidaritat.cat  per ajudar a fer front a l’espoli del Jutjat 13, que amb una repugnant creativitat i sadisme vol arruïnar 30 càrrecs de la Generalitat imposant-los una multa de 5.800.000 € per demòcrates, un d'aquells maleïts rècords espanyols que patim els catalans.

En acabar l'acte vam sopar per l'Eixample i enfilar Gràcia per descansar del dia. No teníem present que ahir començava la campanya electoral. La primera casualitat ens va menar a un local en cantonada del carrer Llibertat des d'on Jordi Graupera s’adreçava a un molt limitat nombre de gent, la cabuda del local no els donava per gaire. Estava escortat per la Maria Vila i la Diana Coromines, destacades membres de la seva llista electoral. Poc vàrem escoltar, les cames no ens aguantaven i la incomoditat de la situació i la poca complicitat amb el missatge ens va fer recompondre el camí de casa. No havíem avançat ni 100 metres que vam sentir la veu inconfusible de l'Eulàlia Reguant a la Plaça del Poble Romaní participava de l'acte d'inici de campanya de la CUP; asseguts hi havia en Carles Riera i segurament l'Anna Saliente, a qui no vaig saber reconèixer perquè l'efimeritat de càrrecs de la CUP no ens dóna temps per a aprendre-nos-els.

De pujada a casa vaig recordar que ahir l'enquesta del CIS no donava cap esperança de representació a Jordi Graupera i en donava poques a l'Anna Saliente. El nombre de públic de tots dos semblava confirmar aquella previsió. Però això és futur, i tenim uns presents tan carregats que el fan imprevisible.