dijous, 7 d’agost de 2014

Resposta a l'article del Pere Garriga

T'adones company que ja hem perdut, t'adones que seguirem lligats al feixisme d'Espanya, a l’espoli fiscal, la vexació dels conqueridors, la cultura dels toros, l’anorreament de la llengua i la cultura, ... només perquè cadascú treballa per la seva independència i n’hi ha tantes com independentistes: La de l'Assemblea és tova, la de Convergència covarda, la d'ERC pactista, la de la CUP contundent, la d'Òmnium classista, la del SÚMATE impostada... Fem accions per aconseguir la nostra independència, i critiquem i insultem les que no s'alineen fil per randa a la nostra, la millor, l'única que mereix guanyar.

Tenim uns egos que ens els trepitgem.

T’has fixat contra qui lluitem, és un pack ample, immens, contundent. Tenen els assassins feixistes que perdonen a València, els falangisme que criden “Viva España y mueran los rojos”, el PP del Constitucional amic, el PSOE del “cepillo”, el PSC de la consulta “pactada ara sí, ara no”, tenen la UPyD de la ibèrica Joana d’Arc, els C’s despullats contra Catalunya, el PODEMOS del Villarejo, el GUANYEM solidaris amb els pobres espanyols, el PROCÉS CONSTITUENT encerclant la Caixa... però tots ells es posen d’acord i van rectes com un clau contra Catalunya i el seu procés. Només han de votar SI-NO, NO o prohibir-nos votar. Tenen lleis, constitucions i jutges, tenen exercits d’armes i de periodistes ben pagats, diaris i televisions, institucions i ambaixades. Poden encobrir delictes o airejar-los, a conveniència, per desmoralitzar-nos.

Pots no venir a la manifestació de l’onze de setembre, pots criticar-nos als que hi serem, pots dir que érem molts menys dels que érem, pots dir que molts dels que hi eren estaven manipulats, altres eren federalistes, i uns quants de cartró pedra. Només caldrà mirar els diaris espanyols i catalans del dia 10 o escoltar les dues-centes emissores de ràdio que ens negaran o els quaranta-cinc canals de televisió que ens ridiculitzaran i insultaran. Sereu la majoria silenciosa que es queda a casa i per actius o per passius veureu desinflar el procés.

L’onze de setembre jo seré allà, amb la samarreta que calgui, fent un somni possible, o, com a mínim, fent el possible per un somni. Només sóc un més, anònim, al servei de la independència del meu poble. I potser no guanyarem, però no serà per culpa meva.

En resposta a l'escrit.

1 comentari: