Carla

Carla

Primer fou la Clara, setze mesos després la Neus, catorze mesos després la Maragda, i poc més d'un any després va arriba la Mercè, i aquí en Josep i la Núria van parar de mostrar aquella provada fertilitat i la incapacitat del Josep per engendrar mascles, o com es demostraria més endavant, la incapacitat de la Núria per acceptar espermatozous mascles. S’havien casat deu mesos abans que nasqués la Clara a la mateixa parròquia on havien estat casats els pares del Josep i els pares de la Núria, a la mateixa parròquia on havien estat batejats tots els descendents dels pares del Josep i dels pares de la Núria, a on ells van fer la primera comunió, i a la mateixa parròquia on havien estat batejats tots els descendents dels pares del Josep i dels pares de la Núria ia on després van fer la primera comunica, a la mateixa parròquia, on aprofitant la visita anyal de l’arquebisbe es van confirmar tots i cada un dels que , algun anys després esdevingueren matrimonis o cunyats, sí a la mateixa parròquia. El casament fou el normal a les famílies mitjanes catalanes, era la gran festa de la vida dels protagonistes, però el seny feia que ningú no perdés el nord i les coses no sortissin de mare, doncs, llevat dels nuvis, la resta havien de tornar a treballa al dia següent. Algun any abans havia aparegut aquell rector, tenia la saviesa i l’empenta dels homes que fan país, estava en aquesta segona joventut que s’allarga en el temps. Era calb de solemnitat i aixecava ben poc de terra, no hi havia dubte que la part més interessant del senyor rector era amagada sota la seva calvície (com a mínim de capellà).

La Núria era infermera i treballava en el gran hospital del barri, feia el torn de tarda, per la qual cosa la feina de recollir les nenes de l’escola, fer el sopar, banyar-les, donar-los el sopar i allitar-les l’havia feta sempre el Josep, a qui una feina administrativa no gaire ben pagada li deixava les tardes lliures.

El rector, a més de per capellà, havia estudiat pedagogia i teniu inquietud per solucionar el problema de manca d’escola a la zona. Primer es van aprofitar uns locals parroquials que poca feina feien, amb els anys i la col·laboració dels pares es van permetre de comprar un solar ben a prop i edificar-hi una de les escoles més anomenades de l’entorn. Era com una capsa de sabates vertical, sense pati. La densitat urbana no donava per privilegis.

Aquell fou el rector que va preparar la Núria i en Josep per al matrimoni, qui els va casar i que els va anar batejant totes i cada una de les filles a mesura les hi anaven posant al davant. Després va veure com totes aquelles filles entraven a l’escola a on feia de director, i fins a la Maragda, tots i cada una d’elles van rebre la primera comunió del rector. A la Mercè no hi va ser a temps per donar-li la comunió perquè uns mesos abans va penjar la sotana en un dels escàndols del barri, i a més, en mantenir-se de director de l’escola costava molt d’oblidar que havia repartit sagraments entre una gran nombre de pares i fills d’aquella escola.

Una vegada va deixar de ser capellà no va trigar a casar-se amb la Beatriu, una dona de la seva edat, treballadora fins a la medul·la, però a qui una malaltia de petita va deixar estèril, cosa que tot el barri sabia, i més el seu actual marit de quan li feia de confessor. Les coses no van anar prou bé, i el matrimoni no va trigar a separar-se, i fins i tot el Tribunal de la Rota, més sensible als diners que a les proves, els va anul·lar el matrimoni amb el pretext de la famosa esterilitat de la Beatriu, aquella que tothom coneixia abans del matrimoni.

La Núria admirava l’ex-rector, després es va embadalir, i s’hi va acabar enamorant bojament en un interval de temps que ningú no gosa delimitar en la història. El que va passar per la seva ment entre la penjada de sotana, el primer casament del ex-mossèn, la posterior anul·lació d’aquell matrimoni fallit i el començament de l’amor impur quedarà en la seva memòria i els ho respectarem. El cas és que les visites de l’ex-rector al domicili familiar van començar a ser prou seguides com per fer pujar la mosca al nas prominent del Josep, i si els sopars ja eren prou incòmodes, els acomiadaments posteriors van començar a allargar-se, els moments en què la Núria acompanyava l’ex-mossèn a la portaria i quan van començar a entretenir-se prou com perquè el Josep els hagués de demanar que marxessin d’allà per discreció.

A partir d’aquí hi ha moltes versions de la mateixa història. L’ex-mossèn, ho desitges o no, va acabar instal·lant-se dins d’aquell nucli familiar; ho va facilitar que el Josep marxés primer de casa, després del país i per últim, del continent. A més no va trigar a aparèixer la Carla, la cinquena germana, la ventafocs de les altres quatre. La Núria va acomplir el somni de substituir la mediocritat terrenal del Josep per la solemne espiritualitat de l’ex-rector. La Clara, la Neus i la Maragda van al·lucinar en colors quan es van trobar el director malcarat de l’escola fent-los de pare i dormint al costat de la seva mare. Obvio els comentaris amb què es van trobar les tres germanes a cada una de les seves classes, o com es van aprofitar de la superioritat que els donava aquella estranya relació amb la jerarquia escolar. La Mercè, massa petita encara, es va limitar a enyorar la mediocritat terrenal del Josep que tan bé l’havia cuidada fins llavors.

En Josep enamorat de tota la vida de la Núria va veure com l’ex-mossèn li arrabassava cinc dones i una casa d’una tacada. Va caure en la depressió que haguéssim caigut tots en la seva situació, i com dèiem, va marxar de la casa, de la ciutat, del País. Potser es va plantejar marxar del món però, per sort, es va limitar a marxar del Continent. No sé quan temps va estar vagarejant per les amèriques fins que algun any després va decidir retornar per mirar de recuperar el que quedés de les seves filles. I sí, les va anar recuperant totes, una darrera l’altra, va aconseguir que aquella casona enmig d’aquella vila de mar, a pocs quilometres de la capital, esdevingués un espai de trobada i llibertat per a les seves filles i les seves parelles. Totes elles van anar recuperant el record d’aquell pare atent i amable que tants sopars i banyeres els havia fet. Ell no va recuperar mai de les filles aquella rialla franca i càndida amb què les va deixar i les trobava amb una ganyota greu que les acompanyaria sempre. Potser més per l’adolescència que per la història.

Un dia, sense cap perquè, la germana petita es trobar acompanyant les seves germanes a casa del Josep, i es va trobar fent el mateix petó que feien les seves germanes a la galta d’aquell adult a qui en dret i llei no li era ni padrastre. Va quedar abduïda per aquell entorn lliure, alegre i desvergonyit; li va córrer un calfred per tot el cos, estava experimentant una sensació fraternal que mai no havia viscut a casa. Es va arraconar de la cridòria i de la festa, tanta llibertat li quedava massa gran, i quan la primera llàgrima li va aparèixer per la galta se li va atansar la Neus, que n’era d’intuïtiva la Neus, la va abraçar i li va prometre que sempre tindria el mateix de pare que compartien totes les seves germanes. És probable que no entengués un borrall del que li deia la Neus però ho va sentir fons, i més quan en Josep, des de l'altra punta de l'estança li va picar l'ullet. Des d'aquell moment va esdevenir la Carla.



Barcelona 26 de gener de 2009

Un vespre amb en Junqueras

Un vespre amb en Junqueras a Premià de Mar, 23 d'octubre de 2024

Des del minut zero demostra un vigor i confiança que no quadren amb la situació del partit i el desànim dels militants. D’entrada no explica res, ens demana preguntes ràpides perquè pugui fer respostes curtes i se'n surt, on esperàvem el Junqueras de retòrica i evasives el trobem amb respostes directes i contundents, tant contundents que a voltes es disculpa amb l’interlocutor i li guarneix la resposta amb alguna reflexió, més per cortesia que per necessitat.

Li fem moltes preguntes i això li permet anar desenvolupant el relat, punt a punt, per acabar dient-nos tot el que volia explicar-nos. Té el control i es nota.

Sobre la immigració ens explica sobre aquells dos germans de Mali. Un va anar a Isona i l’altre a Sant Adrià amb poc temps el d’Isona parlava un català perfecte i no sabia castellà i el de Sant Adrià parlava castellà i no sabia català. Són les accions les que determinen què som i no l’origen. Tenim una taxa de natalitat de 1,1 fills per dona això vol dir que en 25 anys la Catalunya dels 8 milions quedarà en 4 i que 25 anys després quedaran 2. Aquest és el pitjor de la drama de la història. Cap guerra, cap plaga, cap pandèmia ha provocat mai un grau de devastació tan fort.

Sobre la necessitat de coalició nacional, ens pregunta quants regidors tenen JUNTS i la CUP en algunes de les grans ciutats de Catalunya: L’Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma, Cornellà... Zero. Només ERC (i l’Albiol a Badalona) ha estat capaç de fer fora els socialistes de grans ajuntaments.

Una pregunta diu que sí som el carril central de la política catalana deixaríem de ser d’esquerres. Respon que quan era alcalde de Sant Vicenç li van dir que una fàbrica es tancava, va preguntar als treballadors què calia fer, li van respondre que no es podien endur les màquines. Va fer venir una excavadora per fer una rasa llarga i fonda. Quan van arribar els directius amb els camions no hi van poder accedir, li van preguntar el perquè i respongué que havien detectat una fuita d’aigua. El terra era sec i li van dir que tornarien, que no quedaria així. Va fer venir una cisterna i va omplir la rasa d’aigua. Quan els directius i camions van tornar, els va dir que ja havien trobat la fuita i que anaven a arreglar-la. Creieu que això és de dretes o d’esquerres?

Sobre la pagesia, ens explica els 1300 tractors que baixaven cap a Barcelona i els va dir que quan passessin per Sant Vicenç del Horts els saludaria i li van respondre que era mal lloc perquè anirien de passada, li deien trobar-se a la benzinera del Bruc, on s’hi estarien una estona i tindrien temps per parlar. Llavors va trucar al partit i li van dir que no hi anés, que estaven molt enfadats, que farien moltes preguntes. Els va respondre que és llavors quan hi hem de ser. Va agafar el seu tremolós “dacia sandero” i es va arribar a la trobada. Impressionat pel volum de la mobilització i dubtós per les pors que li havien transmès des del partit, va arribar i van ser 1300 abraçades. La gent ens demana que hi siguem, que els escoltem.

Els coneixia del canal d’Urgell, fou l’obra civil més important del S XIX i necessitava una millor gestió, els deia que havíem de guanyar i em deien que els vots no anaven per propietaris sinó per hectàrees i que els grans terratinents sempre guanyaven. Calia fer una estratègia guanyadora sumant petits propietaris, les propietats de les cooperatives, i es van presentar als ajuntaments per guanyar alcaldies i sumar les hectàrees municipals. Al final van guanyar i van fer-ho per majories immenses. Aquells pagesos que havíem fet nostres, anys després han preguntat a la Generalitat si modernitzarien el canal i no els van respondre. A la fira de Sant Miquel de Lleida un ministre del PSOE els va dir que sí, i no ens han tornat a votar.

Gentilesa de la Silvia Saiz

Sobre les negociacions. Em fa sortir (a mi), em dona un bolígraf i ell pren una ampolla d’aigua i m’escenifica una negociació on ell necessita el meu bolígraf i jo la seva aigua. Tots és molt fàcil, li dono el meu bolígraf, el pren i se m’allunya dos metres i em diu “gràcies”; em quedo perplex i amb les mans buides. Llavors pregunta a la gent que què farà jo quan tornem a negociar? Jo li aixeco el dit mig de la mà dreta i l’auditori riu. A vegades no cal arribar a un acord.

S’atansa a un parell de joves de samarretes verdes i els atorga la categoria de banquers, els demana un préstec dient-los que té 36 mil milions de deute però que no pateixin que ja els el tornarà. Els joves li ho neguen per considerar-lo insolvent. Llavors ens pregunta què passaria si la promesa dels PSOE de rebaixa del FLA de 15 mil milions s’hagués fet, amb la meitat del deute hagués estat diferent. Quantes infraestructures podríem finançar amb 7’5 milions de la meitat de la rebaixa?

En una de les respostes diu que “junts” ho aconseguirem, una militant li respon “plegats” i ràpid rectifica “plegats” i dos segons després tothom esclata a riure.

No s’entreté gaire sobre les campanyes “que diuen de contrast”. Resumeix que totes aquestes accions es van pagar amb diners vostres, de les vostres quotes de militant, i quan arribi el moment d'aixecar les vostres candidatures a les municipals demanareu recursos a l’organització i en Pau us haurà de dir que no en tenim. Hosti, on és en Pau? Ja hem tingut la primera baixa de la candidatura (en Pau havia sortit un moment una trucada). Tots riem i ens ho agraeix, ens diu que aquesta candidatura ha de ser seriosa, però ha de saber riure.

I ens fa preguntes que ell no respon perquè no sigui dit que ho ha dit ell. Quan Pujol no va aconseguir aprovar pressupostos, va convocar eleccions? Quan Mas no va aconseguir aprovar pressupostos, va convocar eleccions? Quan Pedro Sánchez no va aconseguir aprovar pressupostos va convocar eleccions?... i en l’aire quedava la pregunta de perquè s’havien convocat les darreres eleccions al Parlament. Ell no la va respondre, ho vam fer tots nosaltres. I ens va recalcar que ell no ho havia dit.

I cap al final arriba el Junqueras més emotiu. Què els dec haver fet perquè em vulguin malament? Els he acompanyat a tots els actes que m'han demanat, he recorregut totes les geografies que he pogut, he estat en totes les converses on m'han interpel·lat. Per què em veten l’accés a la presidència? Sabeu qui serà el proper president de JUNTS?. He compartit presó amb en Rull, els que no volen que em presenti l’han fet President del Parlament. Per què l’únic polític del 2017 que no pot ser-hi és el d’ERC? La pregunta queda a l’aire, precisament la majoria de l’auditori sí que el vol a ell de President. Segurament la política no és tan fàcil com ens l’explica, però els que l’hem escoltat tenim clar que sense ell tot serà molt més difícil.

Espero que arribés a temps a casa i pogués celebrar amb el seu fill la sorprenent victòria del Barça sobre el Bayern per 4 a 1, en el que segur seria el moment més feliç del seu dia.

Eduard Cabús Vinyes 24/10/2024

Sobre el Front Republicà

Permeteu-me que us parli de la meva por amb el Front Republicà

Tot rau en les eleccions del 27S2015, quan Artur Mas va forçar una negociació “in extremis” per formar “Junts pel Sí” amb ERC i guanyar les eleccions, només amb 62 dels 135 diputats del Parlament. Majoria absoluta = 68.

Ningú no va forçar a la unitat la CUP, a ells sempre se’ls ha perdonat que no siguin unitaris, la CUP ho va aprofitar i amb l’esquerrà raonable de l’Antonio Baños van passar de 3 diputats el 2012 a 10 el 2015.

El 27S2015 també es plantejava com un plebiscit, aquell referèndum que no ens deixen fer, i es va perdre, vam quedar en el 47,8% dels vots, mentre que els del Junts pel No van quedar amb un 48,05% Albano Dante Fachin, d'aquell moment, inclòs.

Els 10 diputats de la CUP amb els 62 de JxS feien una majoria indepe que havia de permetre govern i estabilitat; tanmateix, la CUP no va investir Mas (amb un més que sospitós empat assembleari) i va forçar l’elecció de Puigdemont a qui no després no li van aprovar els pressupostos.

Desesperat Antonio Baños ja va dimitir, al quart mes de diputat.

Amb la perspectiva del temps veiem que “Junts pel Sí” fou el gran fracàs de l’independentisme. Vam perdre el plebiscit i La majoria parlament fou inoperant. És normal que ERC decidís anar en solitari sempre més.

Les eleccions del 21D2017 van donar la raó a ERC i l’independentisme va mantenir el resultat malgrat, la brutal repressió de l’Estat espanyol i una excitació històrica del nacionalisme espanyol que va aconseguir una participació mai no vista del 80%.

En resum:

1) Entenc que ERC vagi pel seu compte sense unir-se a PDCAT, i en tot cas que condicioni la unitat a què la resta de forces independentistes s’hi afegeixin. El babau ja el van fer el 27S2015.

2) No confio en el Front republicà, si canvies l’Antonio Baños per l’Albano Dante són en el mateix escenari que el 27S2015. S’ha demostrat més capaços d’empatar assemblees que de fer majories independentistes.

3) Per implementar la independència calen partits forts. Si el fracàs del 27S fou de Mas i PDECAT, ara li toca una oportunitat a ERC per veure fins a on arriba eixamplant bases o compartint lluites.

4) Potser no m’agraden aspectes de l’estratègia d’ERC, però no cal que m’agradin a mi, jo ja sóc independentista, cal que agradin als que encara no ho són, i pel que sembla a les enquestes se’n surten… Sí ja sé que les enquestes les carrega el CNI...

Salut i Repúblicà


Aquest contingut es va publicar, més o menys, en una llista de twits el 22 d'abril del 2019.

9 de maig

Ahir 9 de maig de 2019 a les 8 del vespre vam fer cap, amb la meva companya, a l’acte de suport als PRESOS POLÍTICS organitzat per Teatre amb R de República a on Manel Barceló, Toni Albà, Joan Lluís Bozzo i molts altres actors, cantants, músics, rapsodes, voluntaris, activistes... van recordar-nos els fets del 20 de setembre (de 2017), allà on van passar molt, Rambla - Gran Via, a tocar d'aquella Conselleria on el jutjat 13 va materialitzar l'escarni i l'odi per una Catalunya que vol menar el seu futur, pacíficament i democràticament. D'entre tots els participants de l’acte destaco la Susanna Barreda i la Txell Bonet, perquè són les companyes d’aquells primers JORDIS que van entrar a la presó i per uns parlaments plens de fermesa, dignitat, amor i humor. A la panxa de la Txell hi creix un petit o petita que s’anomenarà Cuixart, i Joan Lluís Bozzo ens va proposar de regalar-li la República.

De totes les actuacions destaco la veu de la Mercè Martínez que acompanyada pels seus Dagoll Dagom, va cantar un Abril del 74 de Lluís Llac d’aquells que obren cors, el meu ja fa temps que me’l té robat.

Va ser impossible comprar l’Auca del 20S, les hi van prendre de les mans, però això no treu que puguem fer una donació imprescindible a la https://caixadesolidaritat.cat  per ajudar a fer front a l’espoli del Jutjat 13, que amb una repugnant creativitat i sadisme vol arruïnar 30 càrrecs de la Generalitat imposant-los una multa de 5.800.000 € per demòcrates, un d'aquells maleïts rècords espanyols que patim els catalans.

En acabar l'acte vam sopar per l'Eixample i enfilar Gràcia per descansar del dia. No teníem present que ahir començava la campanya electoral. La primera casualitat ens va menar a un local en cantonada del carrer Llibertat des d'on Jordi Graupera s’adreçava a un molt limitat nombre de gent, la cabuda del local no els donava per gaire. Estava escortat per la Maria Vila i la Diana Coromines, destacades membres de la seva llista electoral. Poc vàrem escoltar, les cames no ens aguantaven i la incomoditat de la situació i la poca complicitat amb el missatge ens va fer recompondre el camí de casa. No havíem avançat ni 100 metres que vam sentir la veu inconfusible de l'Eulàlia Reguant a la Plaça del Poble Romaní participava de l'acte d'inici de campanya de la CUP; asseguts hi havia en Carles Riera i segurament l'Anna Saliente, a qui no vaig saber reconèixer perquè l'efimeritat de càrrecs de la CUP no ens dóna temps per a aprendre-nos-els.

De pujada a casa vaig recordar que ahir l'enquesta del CIS no donava cap esperança de representació a Jordi Graupera i en donava poques a l'Anna Saliente. El nombre de públic de tots dos semblava confirmar aquella previsió. Però això és futur, i tenim uns presents tan carregats que el fan imprevisible.

Vam acceptar

Vam acceptar la massacre de Vitòria, amb 5 obrers assassinats i 150 ferits de bala. El seus assassins foren el Fraga de la transició cap al Partit Popular i el Martín Villa que encara fa girar portes rotatòries, per seguir robant-nos a tots.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar que la seva cloaca d’Estat cremés la SCALA, assassinant 4 treballadors, (militants de la CNT) i van imputar els seus companys de la CNT que van acabar a la preso.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar una Constitució signada a punta de pistola, vam acceptar que fos irreformable i per tant inservible, i amb ella una figura de cap d’estat inviolable; pensàvem que era de paper, però resulta que era cap de les forces armades.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar el silenci del 23F, i vam acceptar que servís d’excusa per a la recentralització de l’estat més podrit i corrupte d’Europa.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar un rei lladre, molt, molt lladre, presumpte colpista, assassí d’elefants i rinoceronts, que ha posat en perill seguretats de l’estat amb faldilleries subvencionades amb fons reservats.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar que l’hereu es digués Felip, en homenatge a Felip V el genocida de catalans. O potser us penseu que no fou Franco qui li va posar el nom al Borbó sàdic? I tan bé que el porta.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar la impunitat dels seus feixistes agredint i assassinant els activistes demòcrates, per tota la geografia de l'escarni. Aquests sí, perdonats pels Suprems i emparats pels Constitucionals.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar els 24 assassinats del Gal i cal, i el seu senyor X provinents de les cloaques de l’Estat i el malbaratament criminal dels fons reservants. Vam acceptar Felipe González abraçant Vera i Barrionuevo en entrar a la presó, i després li vam concedir totes les portes giratòries cares i possibles.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar les tortures d'Intxaurrondo, la dispersió dels presos etarres o propers, el tancament d’Egunkaria, l’empresonament i tortura dels seus periodistes, l’empresonament de @otegi, la il·legalització dels partits bascos que no els agradava.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar el seu pudent Aznar entre els golfos de la Guerra del Golf, mentint armes destrucció massiva i generant el pitjor caos de guerra, destrucció i genocidi d’aquest tombant de Segle XXI. No el vam imputar per cap delicte de tots els delictes i encara acceptem aquest pocavergonya donant lliçons de feixisme i intolerància.
#EspanyaFranquista

Vam acceptar els seus 1000 imputats de corrupció, sense el soroll que demana tanta putrefacció i vam acceptar no saber qui era el seu M.Rajoy
#EspanyaFranquista

Vam acceptar l'Estatut del 2006, el vam aprovar al Parlament, ens el van aprovar a les Corts, el vam aprovar en referèndum per ample majoria, i el seu Constitucional, més preconstitucional que mai, se'l van passar per l'engonal.
#EspanyaFranquista

Perquè Macron i Europa donen suport a la màfia espanyola?

En llegir l'article de l'Antoine Gasquez l'he trobat interessant pel contingut i pel públic a qui s'adreça, així és que he passat el traductor de Google i ha sortit això. Vagin per endavant les disculpes de les formes.

Per què Macron i Europa donen suport a la màfia espanyola?

Aquesta és una pregunta que s'ha de fer i s'ha de preguntar, i per a això la resposta és eminentment important. De fet, induirà el futur o no futur d'Europa. Podem imaginar una Europa forta i duradora basada en la corrupció de països i partits polítics? Aquest és el cas d'Espanya i del Partit Popular de Mariano Rajoy, designat pels mitjans espanyols com el partit més corrupte d'Europa.

Primer: Per què parlem de màfia espanyola sobre el Partit Popular. La definició utilitzada habitualment per referir-se al terme màfia sovint és: "una organització criminal". El terme "organització criminal" és utilitzat per molts jutges i magistrats espanyols per referir-se al Partit Popular (PP). Ignacio González, antic president del PP de la comunitat madrilenya, acusat i processat per ser responsable d'una "organització criminal" al cas de la corrupció "Lezo". El jutge del fiscal nacional, José de la Mata, va obrir una investigació en el cas "Barcénas Papers", nomenat després de l'ex-tresorer del PP i amic de Mariano Rajoy per crims contra ell. "Organització penal, associació il·legal, venda d'efectes d'influència, blanqueig de diners ..." El cap de la brigada antifrau espanyol, Manuel Morocho, va dir el 7 de novembre, abans que els membres de la comissió per investigar el finançament del Partit Popular que les estructures del partit "respon al perfil d'una organització criminal Per les seves accions en el cas del cas Gürtel. En les seves presentacions, Concepción Sabadell, la fiscal de la Fiscalia Anticorrupció espanyola, va dir que els funcionaris del partit havien establert els "mecanismes de corrupció en la contractació pública (que) s'ha consolidat és un problema sistèmic." Així mateix, ha assenyalat que "la naturalesa dels crims comesos i el mal als fons públics s'estenen i es va arrelar durant un gran període de temps en múltiples jurisdiccions governades pel Partit Popular".

El darrer 3 de novembre el fiscal espanyol anticorrupció va fer empresonar José Manuel Villarejo, un ex comissari de policia, proper al Partit Popular. El motiu de la  detenció fou desmantellar "una organització delictiva" de la que l'antic policia en va ser un dels responsables. Una organització criminal dedicada, d'acord amb les investigacions, a "reintroduir a Espanya i en altres països de la Unió Europea fons procedents d'activitats il·lícites relacionades amb el suborn internacional en els negocis."

En aquest cas, Martin Blas, el cap dels Assumptes Interns, l'equivalent de la francesa IGS, la policia de la policia, diu: "El moment més seriós de tota la xarxa de corrupció policial fou amb el ministre Fernández Díaz (Ministre de l'Interior del Govern del Partit Popular de Rajoy). El Ministeri de l'Interior i el Ministeri Públic han fet de tot per evitar la investigació. Els nivells més alts de l'executiu han intentat descaradament, gairebé de manera pública, impedir l'acció de la justícia.

El primer jutge a Espanya en tancar un banquer a la presó, fou José Elpidio Silva, un dels especialistes de corrupció a  l'Estat, ja va dir el  21 d'octubre que el "Partit Popular es presenta com una organització criminal pels jutges que instrueixen casos de corrupció." Aquesta "organització criminal" del governamental Partit Popular ha utilitzat els seus poders a la justícia per frenar els assumptes actuals. A més de la pressió sobre els jutges, sobre la policia, el Partit Popular va intentar destruir proves de les seves corrupcions.

El 14 de novembre de 2017, el diari Público proporciona evidència que el Comissionat José Luis Oliveira, cap dels serveis d'informació espanyols i ex cap de la Unitat de Lluita contra el Frau, van mentir durant la seva audiència al Congrés dels Diputats. "Oliveira ha intentat reduir o eliminar les proves de corrupció del Partit Popular (...) Va jugar un paper en l'Operació Catalunya, que tenia com a objectiu imputar els líders catalans dels negocis bruts. Una manipulació realitzada amb el comissari Villarejo ", avui a la presó, per altres afers de corrupció i escolta il·legal, indica Público.

El mateix José Luis Oliveira va bloquejar la transmissió d'informació sobre el gihadisme a la policia catalana Mossos d'Esquadra, incloses les alertes de la CIA i altres agències d'intel·ligència internacionals havien informat que Barcelona era un dels objectius previstos per la grups terroristes.

El Partit Popular també va intentar destruir 35 vegades, abans de fer-ho finalment, el disc dur de l'ordinador de Barcenas, l'ex-tresorer del PP, abans que la policia ho agafés. Barcénas va mantenir la comptabilitat paral·lela del PP, la Caja B, l'existència del qual va ser provada al judici Gürtel. Aquestes operacions de destrucció valen per al Partit Popular, que es persegueix, primer a Espanya i potser a Europa, per destrucció de proves.

La cort de València es va incendiar a principis de desembre  passat, la setmana que s'havia de començar el cas Taula, un altre cas de corrupció del PP a la Comunitat Valenciana.

Al juliol de 2017, es van destruir diversos dossiers de la Púnica, un altre cas de corrupció del Partit Popular. Els dossiers eren sobre contractes i adjudicacions de la comunitat madrilenya liderada per la Crisina Cifuetes (PP). La destrucció d'aquests documents es va anar fent durant diverses setmanes.

Els documents o discs durs, no són els únics que desapareixen en el context dels 75 casos de corrupció en què esquitxen el Partit Popular espanyol. Les persones relacionades amb els plets també desapareixen...

Els morts de la corrupció són dotze a principis de novembre inclosos dos des del juliol de 2017.

Miguel Blesa hauria disparat un tret al pit, abans d'ensorrar, va concloure l'autòpsia feta pública el 20 de juliol. Miguel Blesa, expresident del banc regional de Caja Madrid, va ser condemnat a sis anys de presó com a part de la targeta black, que es van oferir a més de 60 líders de l'entitat bancària per cobrir les seves despeses personals. Caja Madrid, ara Bankia, es va haver de rescatar el 2012 amb més de 20 mil milions d'euros de diners públics per part del govern dirigit pel Partit Popular, mentre que molts petits inversors es van arruïnar.

Francisco José Yánez Román, un membre del PP, amic personal de Luis Barcenas, extresorer del PP, i el pare de l'home de palla que ha permès a Bárcenas obrir comptes a Suïssa, va morir per una raó desconeguda, uns dies abans de ser escoltats pels jutges sobre els compte de 10 milions de euros desapareguts per Bárcenas.

El 2015, l'esposa del senador Tomás Burgos PP i portaveu del PP al Senat, Maria del Mar Rodríguez Alonso, acusat per mal acompliment de la contractació pública, es va suïcidar en un hotel.

Un any més tard, Rita Barbera es troba morta al seu hotel, per un atac al cor. Era PP alcalde de la ciutat de València, en l'epicentre d'un escàndol de corrupció en la contractació pública, que havia lliurat el seu testimoni en la cort.

La mort també, Francisco Sanchez Arranz, regidor d'Iberia, elegit PP municipal, va morir de "causes naturals" a la setmana abans de ser escoltat pels tribunals.

La mort, també, però als 86 anys a l'agost de 2015, l'empresari José Martinez Nuñez, esquitxat en el cas Gürtel.

El cos del periodista i cap del Partit Popular, amic de l'exministre de Treball Javier Arenas, Isidre Cuberos, de 58 anys, va ser trobat mort en una rasa prop de la seva motocicleta a l'octubre de 2015. Membre del PP d'Andalusia, va ser acusat en el cas Gürtel.

També va morir l'arquitecte Léopoldo Gomez, home de confiança de Jesús Sepúlveda, exmarit de la ministre PP Ana Mato, un dels millors informats dels mercats públics de la comunitat de Madrid, estava investigat pel cas Gürtel, va morir abans de ser escoltat pel jutge.

Suïcidi de l'increïble Juan Pérez Mora, que es va fer passar per un fals jutge per enganyar el cervell de la trana Gürtel, Fernando Correa. Se'l va trobar mort després de descobrir el seu engany.

El segon jutge del cas Gürtel, Antonio Pedreira, autor dels principals càrrecs en aquest tema explosiu, va morir després de trenta-sis mesos de convalescència per un episodi cardiovascular. Ell havia reprès l'assumpte després que el seu predecessor, el famós jutge Baltasar Garzón, hagués estat desviat per raons curioses.

Álvaro Lapuerta, extresorer del PP, va entrar en un coma irreversible després de caure accidentalment a casa a l'abril de 2013. Era una peça fonamental per a la investigació del cas Gürtel, cas en el qual va ser acusat. No podrà comparèixer pel seu estat de salut.

Tomás Villanueva, expresident del PP de la comunitat de Castella i Lleó, va morir el 2 d'octubre de 2017. Tomás Villanueva, que participa en el cas del suborn de parcs eòlics, va morir a casa seva. El 18 d'octubre fou sentenciat com acusat de comissió il·legal. També estava esquitxat en el cas de La Perla Negra per presumptes acomiadaments fraudulents a Valladolid que havia de ser jutjat el novembre.

La corrupció política a Espanya, 45 mil milions l'any, 900 polítics PP processats...

L'any passat, Espanya va experimentar un dels majors casos de corrupció a Europa, el primer en el cas Gürtel, amb no menys de 74 persones, incloent una antiga Ministre de Rajoy, dos ex-tresorers del Partit Popular, multitud de càrrecs electes del PP ... El cost estimat d'aquest cas per a l'Estat espanyol s'estima en uns 120 M € entre 2000 i 2008.

El 17 de novembre va acabar la primera part d'aquest assumpte Gürtel, per la qual cosa Mariano Rajoy va ser convocat com a testimoni el passat mes de juliol. Aquest judici, que va durar més d'un any, després de set d'investigació, va confirmar el pagament del 3 a 4% del volum de contractació pública al Partit Popular per les empreses beneficiàries dels mercats en qüestió. També va confirmar l'existència de la Caixa B del Partit Popular, alimentat per aquests privilegiats que van finançar les campanyes del partit i alguns dels seus líders, inclòs Mariano Rajoy. El seu nom apareix al quadern de Barcenas, l'antic tresorer del PP que va tenir una comptabilitat paral·lela.

Però aquest gran plet és només un dels més de 75 casos de corrupció en què s'investiga el Partit Popular pel poder judicial, obstaculitzat també des del governt. Prop de 900 líders polítics del Partit Popular són imputats per casos de corrupció.

El cost anual de la corrupció es calcula en 45.000 milions d'euros per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), volums confirmats per l'ONG Transparency International que ara situa Espanya com el país més corrupte de Europa després d'Itàlia. El cost de la corrupció política, principalment pel PP, s'estima en un 4,5% del PIB espanyol. El cost de la màfia a Itàlia s'estima entre l'1% i el 16% del PIB italià, segons com ho comptem. Els volums desviats a Espanya per la "organització criminal" esmentada es troben perfectament dins d'aquest rang.

Una part de la corrupció espanyola està relacionada amb l'assignació i l'apropiació indeguda dels fons europeus. El que explica per què Brussel·les ha requerit l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), per demanar informació a la Audiència Nacional sobre possibles apropiacions indegudes dels fons europeus (El Pais, 3 de novembre). La sol·licitud es refereix als contractes públics de la Comunitat de Madrid que són objecte d'investigació en el cas Punica. La sol·licitud de la OLAF investiga l'adjudicació de contractes públics l'any 2006 per part de l'Institut Imade de la Comunitat de Madrid, sospitosa de fer aportacions a través d'una companyia intermediària, la famosa Caixa B del Partit Popular.

Però aquest no és l'únic cas de malversació europea a Espanya que sospita l'OLAF. També va fer peticions sobre l'ús de fons europeus en el cas Acuamed. Aquesta empresa pública especialitzada en la gestió i distribució de l'aigua i vinculada al govern del Partit Popular va executar molts projectes d'obres públiques. Obres finançades amb més de 821 milions d'euros per Europa entre 2000 i 2013. Un d'aquests projectes tracta del projecte de dessalinització del Bajo Almanzora a Andalusia, que hauria generat, segons el jutge d'instrucció, una "indemnització indeguda" de 40 milions d'euros, que inclouen alts funcionaris del Ministeri d'Agricultura espanyol. Aquest projecte va rebre 22,7 milions d'euros dels fons del FEDER.

Tota aquesta informació es troba en el debat públic espanyol. El baròmetre sobre les preocupacions espanyoles també va indicar al setembre que la corrupció era el segon rang de preocupacions després de l'atur. La independència de Catalunya només tenia cinquena importància. Com era lògic, la contribució de Catalunya a l'estat central s'estima en 16.000 milions d'euros nets l'any, tres vegades menys que el cost de la corrupció.

Què fa Europa?

Per tant, la pregunta és per què Europa dóna suport al règim corrupte de Madrid i al seu presidents Mariano Rajoy. Es pot comprendre l'ansietat relacionada amb la demanda d'independència de Catalunya i la negativa d'admetre aquest desig d'independència dels catalans. Però no podem comprendre el suport incondicional d'un partit corrupte a aquest nivell.

La idea donada fins ara per Europa, amb la seva lògica de no intervenció, és que l'objectiu d'Europa és donar suport a règims corruptes i així construir una Europa de corrupció. Aquesta no és la idea que els ciutadans europeus haurien de tenir. Intentar construir una Europa sense els seus ciutadans és la utopia. Això suggereix que Europa, la pròpia idea d'Europa, s'està morint lentament entre Madrid i Barcelona.

Aquí hi ha alguns enllaços a articles recents en diaris espanyols que donen a conèixer els casos i nivell de la corrupció a Espanya, temes estranyament amagats pels mitjans francesos. Alguns d'aquests articles es poden trobar resumits a La Semaine du Roussillon.

http://www.huffingtonpost.es/2016/12/09/coste-corrupcion-espana_n_13532158.html
http://www.eldiario.es/zonacritica/corrupcion-endemica-Partido-Popular-desalojen_6_634896541.html
http://www.casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP
https://elpais.com/economia/2017/11/01/actualidad/1509564700_977317.html
http://cadenaser.com/ser/2017/11/07/tribunales/1510069965_410843.html
https://politica.elpais.com/politica/2017/10/30/actualidad/1509383749_882560.html
http://www.eleconomista.es/politica-eleconomista/noticias/8723683/11/17/La-juez-Lamela-toma-declaracion-este-domingo-al-excomisario-Villarejo-y-otros-detenidos-en-la-operacion-Tandem.html
http://www.lasexta.com/noticias/nacional/marisa-gallero-asegura-que-barcenas-tiene-copias-de-los-discos-duros-del-pp-me-dijo-que-eran-su-seguro-de-vida_201711215a1442790cf2547f66ab2545.html
http://www.elperiodico.com/es/politica/20171116/concluye-juicio-gurtel-mayor-trama-corrupta-pp-6429101
http://www.publico.es/politica/corrupcion-pp-lezo-marido-cospedal-pujol.html
http://www.publico.es/politica/olivera-miente-congreso-siete-dias-gobierno-nombre-cupula-policial.html
http://www.publico.es/politica/atentados-yihadistas-director-inteligencia-antiterrorista-dirigio-boicot-informativo-mossos.html

Sobre el 155

Plana la intervenció total sobre Catalunya, amb el 155, no saben ni com s'ha de fer, ni com se'n sortiran quan es faci però ells segueixen amb els somnis humits d’aplicar un article que els permeti tenir el control de tot i tothom. Com si no estiguéssim ja intervinguts de fa mesos, molts mesos i com si aquesta intervenció no servís perquè els catalans seguim ferms en el camí cap a la República.

Tenim intervingut el Parlament amb els membres de la Mesa querellats per permetre debats que no agraden a segons qui. 36 de les lleis socials socials, no nacionals, aprovades pel Parlament han estat impugnades per un Constitucional, que en el colmo del paroxisme anul·la un plenari que no s'ha convocat, ni té ordre del dia.

Tenim unes finances intervingudes, on per pagar qualsevol cosa has de demanar permís al senyor Montoro, no per estabilitat pressupostària, sinó perquè li dóna la gana que sigui així, i així és; sense cap llei l'empari. En el capítol d'economia, el decret de l'Estat perquè els empreses puguin marxar de Catalunya, que serveix, sobretot per assenyalar aquelles empreses que no marxen i fer-les susceptibles de boicot. És política de terra cremada.

Tenim els Mossos assetjats. A la manifestació d'ahir van ser increpats i vexats pels feixistes que s'hi encaraven, acusant-los de desobediència, només per no haver rebentat caps l'1 d’octubre entre la gent que pacíficament anava a votar. Trapero és citat per l'Audiència Nacional tot i que la magistrada no té l'informe que motiva la citació ni el seu tribunal és competent per jutjar sedició.

Tenim una Justícia aliena i embogida contra nosaltres. El Constitucional, que pot multar o inhabilitar a qui li doni la gana sense cap dret a defensa. El TSJC, de la mà d’un fiscal feixista, reprovat pel Congrés.  Dèiem abans l’Audiència Nacional citant per sedició a Cuixart, Sánchez i Trapero. El seu Tribunal de Comptes que ha fet l'ull viu contra centenars de milers de milions d’euros de la corrupció del PP i PSOE i, en tràmit sense precedents, imposa unes multes bíbliques per arruïnar Mas, Ortgega, Rigau i Homs, sense judici, per un 9N que ja havia estat jutjat. Baixant amb l'escala judicial hi ha centenars de causes amb denúncies contra els catalans, només perquè parlen i voten diferent i fan valer la veu i el vot. Només pel referèndum tenim 16 jutges mirant amb lupa la “inacció” de mossos o l’“assetjament” de iaies que trenquen porres a cops de cap de la "pobre" policia espanyola. Només un jutge investiga la criminal actuació d'aquella, amb 893 ferits que només volien votar l’1 d’octubre. Els catalans ja tenim la justícia intervinguda, una justícia arbitrària, absurda, il·legal... i sempre en contra.

També tenim intervingut el nostre Estat, perquè el seu ja ha renunciat a ser nostre. Com a prova la patètica intervenció del seu rei amb cara de ventre i punys premuts d'odi, fent de portaveu del pitjor PP de la història.

De moment ens queda sense intervenir TV3 i Catalunya Ràdio. Això sí amb alguna periodista investigada i obligats a fer la retransmissió de la manifestació espanyolista, innecessària com qualsevol escombraria televisiva de les seves cadenes. Mentre TV3 reetranmetia en directe Borrell els insultava de manipuladors. Mai no dirà res de les televisions o ràdios espanyoles on no hi entra cap català si no és per insultar Catalunya.

Ja estem intervinguts, amb 155 o sense, per això ja no ens poden fer gaire més sense rebentar-ho tot. És aquest el punt on som, a punt de guanyar, perquè hi som, perquè quan ens han obligat hem estat herois, hem defensat la seu de la CUP i milers de punts de votació del referèndum; hem sabut paralitzar el País i omplir totes les capitals de totes les comarques amb manifestacions mai no vistes, contra la seva repressió policial i per la República. Només els queda la violència embogida contra la raó democràtica, i això no els porta enlloc, perquè la violència sí que ha estat criticada al Parlament Europeu i per totes les cancelleries. Hem guanyat perquè els resultats de l’1 d’octubre són demolidors a favor del SÍ i perquè tenim una unitat i cohesió de país, mai no vistes, que ens farà republicans.