Pàgines

diumenge, 30 d’agost del 2015

Carta a Felipe González

Responc la seva carta publicada a El País avui, dia 30 d’agost de 2015.

Comença la seva carta dient que fa dues dècades que és un ciutadà normal. Fa dues dècades va deixar de ser President d’una Espanya de memòria feble i selectiva. Fou vostè el President dels governs que van construir i finançar els GAL; només per això ja me’l miro amb descreença, com també ho fan a Veneçuela, d’on va sortir per cames, fa dos dies, en postular-se defensor de drets humans.

Tampoc l’acabo de veure de ciutadà normal. Els ciutadans normals i els empresaris paguem els sobresous de les portes giratòries a les empreses energètiques, el seu sou i massa altres sous.

No parli d’Espanya com un espai comú compartit quan sembla que hi ha un important nombre de catalans que volem abandonar, quan sembla que hi ha una majoria important que no vol monarquia, quan sembla que hi ha unes desigualtats territorials insalvables per molt espoli català que facin... Espanya és un espai aguantat amb pinces, amb un deute d'1 bilió d’Euros (12 zeros), que no podrà pagar mai, perquè una gran part del seu territori és improductiu i viu del subsidi. I per una incompetència secular dels seus governants, i per una incapacitat de fer front a la corrupció.


Espanya ja no és d’Espanya, és dels mercats.


La gratitud socialista cap a Catalunya, que ha sustentat totes les majories socialistes espanyoles, l’hem notada sempre en els seus grans dirigents: Guerra, Ibarra, Leguina, Bono … Tots ells insultadors professionals d’aquella Catalunya mesella i d’aquesta que aspira a fer una construcció nacional.

Vostè parla d'enfrontament. És quan estem junts que estem enfrontats; qualsevol partit que vulgui arribar a la Moncloa ha d’atiar la catalanofòbia per totes les terres d’Espanya. Tots aquests partits es despatxen a gust contra Catalunya i quan hi ha reacció nostra, per dignitat, parlen de victimisme i enfrontament. Vostè senyor González, mai no ha sortit en defensa de Catalunya quan Catalunya ha patit vexació. La seva carta no ens atorga dignitat, només ens demana silenci. El mateix silenci secular de sempre.

En una cosa té raó, Espanya deixaria de ser-ho sense Catalunya, i això és un plantejament necessari en negociar les relacions internacionals. Si Catalunya perd drets per no ser Espanya, la resta d’Espanya també els perdrà perquè sense Catalunya tampoc és Espanya.

Parla d’aïllament, però Catalunya té ports, aeroports carreteres i autopistes (amb peatges, això sí). Tenim més turisme i exportem més que la resta d’Espanya. Som un eix importador i distribuïdor de productes per a tot l'estat espanyol i resta d'Europa. Catalunya és on es parlen més idiomes estrangers i on es parlen millor. Vingui qualsevol dia de l’any, a qualsevol hora, passegi per la Rambla i prengui'n nota.


El que sí que ens aïlla, de veritat, és el boicot a l’Aeroport del Prat. Ens aïlla que el corredor del Mediterrani no estigui fet. Ens aïlla el boicot de les ambaixades espanyoles a la promoció dels productes catalans. Ens aïlla el control del Banc d’Espanya a les inversions estrangers a Catalunya. Ens aïlla ser la comunitat amb més inspeccions fiscals i més expedients sancionadors. Ens aïlla la competència deslleial del Madrid que aprofita el sobreingrés de la capitalitat per fer de paradís fiscal xuclar totes les empreses lligades al BOE. Ens aïlla no tenir eines d’Estat per protegir els nostres ciutadans. Ens aïlla el no reconeixement del Català a Europa... Fixi’s bé, tots aquests aïllaments es resolen amb la independència, que ens connectarà en igualtat de condicions amb la resta del món.

Ara hi ha una part de la societat catalana que ja està desconnectada de la realitat espanyola, que se sent injustament tractada per un estat incompetent i incapaç de generar ni riquesa ni il·lusió. Fer callar una part dels catalans perquè l’altra no es trobi fracturada és un insult a la intel·ligència i a la democràcia; conculca la igualtat en atorgar supremacia dels uns sobre els altres. 


La nostra és una proposta d’independència inclusiva, de cohesió social, en la línia integradora de Catalunya dels darrers 300 anys.


És curiós que parli de la Constitució, d’aquesta Constitució castrada per la FAES i amb un Constitucional presidit per un militant i cotitzant d’aquell PP que la va votar en contra. Perdoni, senyor González, però l’entorn constitucional és indefensable. El que havia de ser una sortida del franquisme i garantia de drets ara serveix per imposar la dictadura de la majoria i anul·lar la minoria, sigui catalana, religiosa o tingui una manera personal d’interpretar la sexualitat, o, senzillament tingui una manera de pensar diferent.

I torna a parlar-nos de desconnexió. No, no desconnectarem d’Europa. Hi som, i seguirem sent-hi; ho deia quan es comentava que Espanya, sense Catalunya, deixaria de ser Espanya... No existeix cap llei europea que ens pugui fer fora, i a Europa la llei preval, no hi ha la inseguretat jurídica espanyola. Es negociarà, es farà política i pactarem el millor encaix possible per seguir dins d’Europa, exactament igual que ara. I, al final, ho acabarem preguntant a la gent perquè hi digui la seva. Igual que faran el Britànics un dia d'aquests.

Catalunya independent pot articular un espai de progrés al sud d’Europa, i amb uns estats tan brutalment endeutats, això és imprescindible per al futur. Per cert, en aquest escenari hi ha una gran oportunitat per a per d'aprofitar la inèrcia econòmica i fer un canvi en profunditat d'unes estructures d’estat obsoletes i unes maneres de fer absurdes.

Quina amenaça més grotesca, dir que Europa no tindrà mai 150 estats. Els estats europeus respecten els pobles. Tots ells estan al·lucinant amb la manera com Espanya tracta Catalunya. La relació entre pobles no es fa imposant constitucions postfranquistes, sinó des del consens i el benefici mutu. Espanya, i vosté amb ella, no en té ni idea de com es fa. Porten 40 anys i no han pogut construir una realitat comuna i un objectiu comú. I no posi excuses de nacionalismes perquè Catalunya ha estat de llarg la Comunitat autònoma que més esforços ha fet per la governabilitat d'Espanya.

Pel que fa a l’aïllament amb Iberoamèrica, fa dos dies parlàvem amb el Parlament d’Uruguai per explicar-los la independència i no va anar gens malament tot i el boicot dels ambaixadors. Espanya tampoc és que se’n surti gaire bé amb Argentina que els exigeix jutjar els crims del franquisme. Encara raja el fer callar al President de Veneçuela. Pel que fa a Bolívia, com han acabat aquelles nacionalitzacions. I a Panamà, qui ha acabat de pagar la inoperància de les constructores matusseres. A Catalunya hi viuen centenars de milers de persones procedents d'Iberoamèrica, estan treballant i compartint futur i famílies comunes. Són els nostres millors ambaixadors. És l’avantatge de ser inclusius, és més fàcil fer relacions. No digui més bestieses pel que fa a la llengua, com a trencament, a Catalunya tots som castellanoparlants, i agraïts de ser-ho.

Parlar de “desgarro” des del posicionament democràtic és massa totalitari com per tenir-ho en compte. Millori l’ús de les paraules perquè l’exageració li fa perdre credibilitat.

I per acabar ens llença una mica d’apocalipsi. Potser sí que les coses van fatal. Que els 16 mil milions d’Euros no ens ajuden a gestionar millor. Potser sí que no podem fer front a l’atur, a la pobresa infantil, a la pobresa energètica. Potser sí que no podrem ajudar els nostres dependents i vulnerables... Sap, senyor González, ara tenim totes aquestes polítiques col·lapsades pel govern espanyol, que tan incompetent com sempre, no sap fer, no fa, ni deixa fer. Catalunya és un model d’èxit garantit. Ho diuen els propis, els acadèmics estrangers, i els premis Nobel d’arreu ... només ho callen i ho menteixen els seus, tots els seus, siguin del PSOE, PP, UPyD, C’s... Mentir és l’esport on Espanya té més medalles i troba un magnífic altaveu en una premsa reconeguda internacionalment com vergonyant.

Espanya és molt més important que la seva unitat. No pateixi senyor González, només es tracta d’acabar amb la concepció d’aquella Espanya falangista del “Una, Grande y Libre” perquè no és ni UNA, ja fa molts anys que no és GRANDE i els únics ciutadans LIBRES, de veritat, són els propietaris de l’IBEX 35.


Una última reflexió, senyor González. Catalunya pot aspirar a ser la Dinamarca del Sud. Espanya té algun projecte, alguna aspiració, algun escenari de futur on anar?

Atentament,

Eduard Cabus i Vinyes

27 comentaris:

  1. Magnífic. Aquesta carta s'ha de publicar també en espanyol per fer que arribi més lluny. I estaria molt bé en anglès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He fet la traducció de la carta al castellà. Millor dit, Google ha fet la traducció, jo m'he limitat a corregir alguna cosa, com quan ha traduït el meu segon cognom com a VIñedos.

      http://intentsproses.blogspot.com.es/2015/08/carta-felipe-gonzalez-en-castellano.html

      Elimina
  2. Magnífic. Aquesta carta s'ha de publicar també en espanyol per fer que arribi més lluny. I estaria molt bé en anglès.

    ResponElimina
  3. Aquesta carta ha d'arribar al Parlament Europeu traduïda en tots els idiomes oficials.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. He fet la traducció de la carta al castellà. Millor dit, Google ha fet la traducció, jo m'he limitat a corregir alguna cosa, com quan ha traduït el meu segon cognom com a VIñedos.

      http://intentsproses.blogspot.com.es/2015/08/carta-felipe-gonzalez-en-castellano.html

      Elimina
    2. Magnífica carta Eduard!! Estic d acord que es publiqui en diferents llengües perquè se sàpiga arreu quin tipus de personatges tenen un poble segrestat.

      Elimina
  5. Una resposta molt clara a les paraules de qui mai li va importar Catalunya, quan va arribar el poder, ni quan es pensa que la seva veu encara se l'escolten.

    ResponElimina
  6. Una resposta molt clara a les paraules de qui mai li va importar Catalunya, quan va arribar el poder, ni quan es pensa que la seva veu encara se l'escolten.

    ResponElimina
  7. Una resposta molt clara a les paraules de qui mai li va importar Catalunya, quan va arribar el poder, ni quan es pensa que la seva veu encara se l'escolten.

    ResponElimina
  8. L'execrable Felipe Gonzalez, a part de ser l'instigador dels GAL, també té en el seu CV les tortures salvatges a patriotes catalans, especialment abans dels JJOO. Tot un digne continuador del règim feixista en el que encara estem atrapats.

    ResponElimina
  9. A mi tampoco me gusta Felipe Gonzalez, pero te digo, con todo el respeto por tus opiniones, que tu respuesta es una muestra más de un victimismo repetitivo que cansa a mucha gente de Catalunya. Si en Catalunya hay peajes en las autopistas es porque la Generalitat de Pujol renovó las concesiones cuando caducaban a la empresa Acesa, propiedad de.... La Caixa, en vez de asumir su coste y mantenimiento como autopistas gratuitas. Y la creencia de que Catalunya podría ir mucho mejor pero resulta que "nos tienen manía" es un poco presuntuosa, te aseguro que fuera de aquí no se pasan el día pensando en cómo fastidiar a Catalunya. En fin, allá cada cual con sus creencias. Te reitero mis respetos por tus opiniones aunque no las comparta. Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kobi, es toda mucho más sencillo, que cada cual siga su camino, así NO tendreis que aguantar más a estos presuntuosos y victimistas catalanes, incluso nosotros NO podremos echar la culpa a Madrid (Castilla) o las EsPPañas de nuestras desgracias. Puede que vosotros No esteis todo el día pensando como fastidiarnos, eso esta claro, pero si lo hacen los distintos gobiernos españoles.

      Elimina
    2. Kobi si no ves el espolio fiscal, los ataques a la lengua catalana i cultura, es que no quieres quitar-te la venda de los ojos. Tenenmos la oportunidad de hacer un país mejor, con una Constitución Catalana i unas leyes justas donde minorizemos al máximo a los delincuentes (ya sean españoles o catalanes), nuestros hijos tengan mejor oportunidad i de mas cualidad. Tu solo me vendes una España unida por un mapa i separada por los políticos de la meseta. Encambio yo te ofrezco una única oportunidad q se llama Independencia como utensilio para llegar a hacer este prospero país (Catalunya)

      Elimina
    3. Simplemente recordarte que las titularidades de las autopistas son mayoritariamente del Estado...
      Repasa los presupuestos del estado y comprueba las inversiones en Catalunya.
      Luego mira el nivel de ejecución y los retrasos de estas inversiones.
      Al menos en las respuestas no te hablo de creencias te hablo de datos y cifras.

      Elimina
    4. La mayoría de la titularidad (73%) sí, las concesiones, o sea, el negocio, no. Por si te interesa adjunto un enlace a un artículo con datos y cifras sobre el tema:

      http://www.elconfidencial.com/espana/2012-09-14/fomento-desmonta-un-mito-nacionalista-destina-el-53-del-presupuesto-de-peajes-a-cataluna_219933/

      Elimina
    5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    7. Kobi Heir No et conformis amb la informació manipulada per l’aparell de l’estat espanyol no és de fiar.

      Com sempre l'estat espanyol, les elits polítiques i funcionarials i la premsa española mentint i manipulant les dades contra Catalunya i altres comunitats autònomes en profit del projecte centralista entorn la “megapolis” madrilenya i espoliant:
      Aquí tenen la manipulació i la trampa:

      1.- Les subvencions vénen determinades per dues variables:
      - Els km d'autopista de peatge
      - Pels vehicles que transiten per ells i els km que recorren: IMD (intensitat mitjana
      diària) o/i el VK/HM nombre de vehicles. Quilòmetres recorreguts)

      1.1.si les autopistes de l'estat a Catalunya fossin totes gratuïtes, com a Madrid, l'estat no pagaria, o sigui zero euros en subvencions.
      En lloc de rebre el 50% de les subvencions rebria el 0%. Els usuaris no pagarien, l'estat s'estalviaria la subvenció però pagaria els costos de construcció i de manteniment. Molt més car.
      L'exemple és a Madrid en les nombrosíssimes autopistes gratuïtes de l'estat , l'estat no paga subvencions (encara que té per a ell un cost molt superior perquè corre amb totes les despeses de construcció i manteniment). Als usuaris de les autopistes els surten baratíssimes, les hi paguem tot entre tots. Però l’estat pot dir que no paga subvencions a Madrid. Llavors surten el números que comenten al article del Confidencial

      1.2. Si per aquestes autopistes amb prou feines circulessin vehicles l'estat pagarien moltes menys subvencions. Evidentment la concessionària farien fallida i pagaria l'estat ( tots els contribuents) o entre els usuaris d'altres autopistes si augmentés el peatge d'aquestes per compensar. Això crec que passa o passarà a Madrid amb les radials de pagament


      2.-El trànsit per les autopistes de peatge:
      Si mirem el IMD (intensitat mitjana diària) veiem que la intensitat de la circulació per les autopistes catalanes és immensa i en canvi a Madrid és molt baixa:

      Els 5 primers trams (de un total de 43) amb major IMD estan a Catalunya
      Montmeló – Papiol 107.211
      Barcelona-Montmeló 69.493
      Barcelona-Tarragona 51.856
      Montgat -Pallafols 49.993
      Montmeló - La Jonquera 41.656
      Altres trams com Castelldefels El Vendrell, ocupa la posició 11 amb un IMD 25.200 o Tarragona-València, posició 21 i IMD d'1.374 o Mediterrani- Zaragoza posició 27 i IMD 11.420

      A la Comunitat de Madrid:
      Posició 10 Villalba- Adanero 28.684
      26 Madrid-Saragossa 12.386
      28 Madrid-Navalcarnero 9.475
      31 Madrid -Guadalajara 7.801
      El motiu principal de la baixa utilització és que la majoria utilitza les autopistes gratuïtes a càrrec 100% de l'estat (això els hi permet dir que no subvencionen el peatge)

      3.- Respecte as km d’autopistes
      La comunitat de Madrid té el doble d'autopistes de l'estat gratuïtes que a Catalunya. Amb l'agreujant que Catalunya té 4 vegades més de superfície i major activitat industrial, exportadora i turística que genera un intens trànsit de vehicles

      3.1.Autopistes de l'estat central gratuïtes/ de peatge / %de gratuïtes respecte el total
      -Madrid 505 / 144 / 77,81%
      -Catalunya 335 / 463 / 41,97%

      3.2.Autopistes de l'estat respecte a la superfície del territori/ %km gratuïts x km2 / % km totals x km2
      -Madrid: 8.028 / 6,29% / 8.08%
      -Catalunya: 32.113 / 1,04% / 2,48%
      Totes les dades que he utilitzat s’han obtingut de documents i bases de dades de l’estat espanyol que es poden consultar a:
      http://www.fomento.gob.es/MFOM.CP.Web/handlers/pdfhandler.ashx?idpub=ICW007
      http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t10/a109/a01/l0/&file=ic10004.px&type=pcaxis

      Elimina
    8. Un aclariment del post anterior: en el punt 3.1. les autopistes expressen en km i en l'apartat 3.2 les superfícies dels territoris s'expressen en km2

      Elimina
    9. İnforma't kobi informa't i sigues més objectiu home! No vius a Catalunya? Doncs això! t interessa estar ben informat. De res! Els consells són gratuïts!!

      Elimina
  10. Felicitats per la carta Eduard, molt complerta.

    ResponElimina
  11. Res a afegir. Una carta impecable! Bravo!

    ResponElimina