No senyor Delgado, Mas no és l'obstacle. L'obstacle és vostè.

Aquest text respon a l'article del senyor Manuel Delgado un més dels que aquests dies preguen que la CUP no investeixi Mas.

Senyor Manel Delgado vagi per endavant que encaro la crítica al seu article des de la decepció; en moments molt propers he admirat les seves maneres d'expressar transparència i de ser solidari. Però defensar en un article que CDC és idèntica a l’Espanya de Rajoy és més fals que un Euro de fusta. No sé si recorda que Rajoy no ens ha fet cap cas, ens ha insultat, ens ha prohibit, ens ha querellat, ens ha impugnat, ens ha menystingut. Mentre que Mas ens ha donat veu per poder expressar la nostra voluntat. Potser no recorda que Rajoy ha fet la guerra bruta i la difamació contra els líders de CDC. No recorda l'excés de gesticulació de fiscals amics i furgons de Guàrdies civils per recollir un posit d'una nevera o un expedient publicat a Internet d'un ajuntament qualsevol. També li recordo que Mas està querellat per la forçada i injusta justícia de Rajoy en el tema del 9N. Jo sé diferenciar el maltractat del maltractador. Per acabar-lo d'ajudar senyor Delgado li aportaré alguns detalls: L'espoli de 16 mil milions d’€, la persecució del català, l'espanyolització dels alumnes, la distribució de beques, el pressupost d'inversions, la utilització del FLA... Li semblen poques diferencies entre CDC i Rajoy? Doncs rectifiqui i no menteixi.

Se n'ha parlat molt del #PressingCup, pobre gent de la CUP que ha estat insultada, ells que no han insultat mai ningú. Miri senyor Delgado això és política, i les maneres de fer la CUP no són les més cíviques; ells, que a mitat de la negociació van pintar les persianes dels locals de CDC amb desqualificacions contra Mas, o van penjar cartells amb la fotografia de Mas cap per avall i li estalvio el text. Els insults i la humiliació d'alguns de la CUP són documentadament més grollers que els que han rebut. Miri senyor Delgado no me’ls defensi com a pobres xais perquè alguna cosa han aportat ells a la crispació general. I vagi per endavant que deploro els comportaments que desconsideren o humilien el contrari, però tots, no només els que no m'agraden.

Cansa que pensin que el futur no pot quedar en mans de Mas, a qui no se li coneix cap corrupció, i, per passiva, el deixem en mans de Rajoy, conegut pel sobresous. Aquesta manera tant nostrada de perdonar-ho tot als espanyols i ser tant contundent contra els nostres. Miri senyor Delgado, de corrupció cap, ni nostre ni seva. I permeti'm que inclogui com a corrupció utilitzar les estructures d'Estat contra els nostres, només perquè volem deixar de ser espanyols. També és molt corrupte un estat que no lluita contra la corrupció, sinó que l'utilitza contra els enemics polítics, i què he de dir de la corrupció de tercers que utilitzen i se n'aprofiten d'aquestes males pràctiques.

Senyor Delgado vostè parla lleugerament de les retallades, no cal ser economista per saber que la causa rau del malbaratament de l'anterior tripartit i d'una espectacular caiguda d'ingressos. Critica com si ningú l'hagués informat que la Generalitat de Catalunya està en fallida tècnica. Com si cregués que a Palau hi ha una màquina de fer euros. Com si no sabés que Mas-Collell només recapta el 5% dels impostos catalans. Com si desconegués els sistema d'espoli espanyol i el migrat retorn de diners en forma de FLA que ens condiciona les pròpies competències i ens empobreix amb uns interessos usurers. En aquestes alçades dels SXXI l'esclavitud no la determinen les cadenes sinó el deute; no poder disposar del teu capital perquè d'altres l'han gastat et fa esclau a tu i als teus. Voler que Catalunya sigui una terra d'esclaus per un deute exagerat és miserable. No vull que ens passi com a Grècia i en menor mesura com a Portugal. I em sento d'esquerres, de veritat, Quan parli de retallades, contextualitzi-les i expliqui-les al complert, i no faci d'activista vacu i populista demagog.

Partir de la puresa de l'esquerra és una bajanada moral digna de principis de segle passat. Parlar de les “meves” esquerres pures i de la impuresa de les altres esquerres, les que pensen diferent, és absurd. Dir que tothom està malament, menys jo, recorda massa el boig que va per l'autopista, que en sentir per la ràdio l'alerta que hi ha un conductor que va contra direcció, respon allò de "Un. Tots, hi van tots". És de molt poca empatia i capacitat d'anàlisi de la realitat. Dir que Romeva, Llach i Sánchez són els equivocats és tant absurd com dir que vostè senyor Manel Delgado té raó. Entre altres coses li prego que compti els vots obtinguts per Romeva i Llach i miri els que van votar Rabell, i permeti que sigui l'aritmètica la que desmenteix les tonteries. Junts pel Sí va ser un projecte transversal, que pretenia donar la veu al poble, perquè es definís sobre la independència. Si vostè, senyor Delgado no està d'acord, molt bé; voti a qui vulgui. Però no desmunti el projecte demanant als que prejutja com a esquerra que votin contra els que prejutja de dreta. És vulgar com a plantejament, i estult des del punt de vista aritmètic.

Confondre la generositat d'ERC amb un error, és un error seu, senyor Delgado. Dir que DiL està acabat i que ERC és la força més fiable a l'hora de confiar-li la independència, només perquè ha tret un diputat més a les generals, és una exageració. Em sembla recordar que va ser el 2004 que Carod Rovira ja va treure més vots que Gabriel Rufian en unes espanyoles, i no per això el projecte d’ERC ha volat molt més que el de CiU i el de DiL. O la independència la fem tots (i tots és tots) o es quedarà per fer. Jo entenc que un esperit revolucionari com el seu no pugui suportar una revolució que no sigui la seva. Que bé ho descrivia Ho chi min en dir 'La revolució és una cosa i els revolucionaris una altra: poden coincidir o no.' ens ho recorda Vicent Partal en un allunyat ja editorial.

Senyor Manel Delgado no entenc que digui que En Comú Podem no és el mateix CSQEP només perquè ha dimitit la Ubasart, o perquè ha canviat la lluita de carrer de Rabell per la de despatx de Domènec. O perquè Ada Colau és va amagar a la campanya al Parlament i ara ha anat per tota Espanya venent-se la capitalitat de Barcelona. Posar com a prova del canvi de PODEM amb què l'Ajuntament de Barcelona ha donat suport a la declaració independentista del Parlament és injust. No ens enganyi senyor Delgado. Ada Colau s’ha abstingut en la declaració d’independència, amb la mateixa abstenció que, a principis de setembre, va abstenir-se quan es demanava la incorporació de Barcelona a l'AMI. La diferència és que en aquell moment, i pel tipus de votació es requeria la majoria absoluta de regidors, que no vam tenir; mentre que pel suport a la declaració d'independència, amb la majoria simple de Regidors n'hi ha hagut prou. És la mateixa Ada Colau de setembre, el mateix PODEMOS de setembre, amb dos resultats diferents per un reglament diferent.

Acabo demanant a la CUP que no el cregui, senyor Delgado, que no caigui en els seus absurds paranys i que permeti que aquest país faci un pas endavant cap a la independència. Una meravellosa, col·lectiva i festiva revolució que ens durà a dretes i esquerres en un nou marc de referència republicà i lliure.

Som-hi! són 18 mesos, auditats per tots i tothom, amb la possibilitat d'aquí a uns mesos a sotmetre's a la confiança del Parlament. Agafeu-vos els pantalons perquè el camí fa vertigen, i Espanya ens farà tan mal com pugui. Però ens en sortirem.