dijous, 7 d’abril de 2016

Dues setmanes de la hisenda espanyola contra Catalunya


Aquests dies comença la campanya de la Declaració de la Renda, la llosa anual per als ciutadans ibèrics que per als catalans és la consumació de la gran estafa de l’Estat. No entraré en la dada dels 16.000 milions de dèficit fiscal que ens asfixia, i que per coneguda, naturalitzem com si fos la llei de la gravetat, el fred de l’hivern o la calor de l’agost. Em centraré només en les notícies llegides aquestes dues darreres setmanes sobre el despropòsit fiscal contra Catalunya

16 de març del 2016: La notícia diu que a Catalunya s’han increment el 45% les inspeccions fiscals i hi hagut un augment del 8% dels ingressos, mentre que a la resta de l’Estat espanyol l’increment del 7% de les inspeccions ha permès ingressar un 27% més. Si Hisenda mantingués el zel inspector, que té amb Catalunya, a la resta de l'Estat espanyol aconseguiria un increment del 173% dels ingressos.
Espanya té molt de paradís fiscal a mida. Hisenda no vol recaptar sinó assetjar fiscalment Catalunya.

18 de març del 2016. El Tribunal Suprem avala que el 0,7% de la part social de la Renda dels ciutadans de Catalunya vagi a les entitats socials espanyoles menystenint les catalanes. La sentència va en direcció contrària a les 13 sentències anteriors dictades en els darrers 20 anys. Patètica incongruència fiscal, legal i social.
 
2 d’abril
del 2016. Amb el rerefons de la guerra judicial i Constitucional dels ministres de Rajoy contra l’Acció exterior catalana. Apareix la notícia que les seves sumptuoses ambaixades, no només són il·legals en les tupinades contra els vots dels nostres ciutadans, sinó que també fan transaccions amb diner negre sense cap tipus de vergonya.

2 i 6 d’abril
del 2016. Quan parlem de les inversions compromeses i no fetes parlem de la pèrdua d’oportunitats i les incomoditats. També parlem de les inseguretats que costen massa vides. Els 7 morts pel no desdoblament de la N-II, emparaulat fa 20 anys, o el mort d’ahir en una Montcada impossible de viure per unes vies d’un tren que 9 anys després de la promesa, encara no s’han soterrat.

5 d’abril
del 2016. Arribava la notícia dels números vermells de l’Assemblea Nacional Catalana per una multa inventada per hisenda després d’un assetjament fiscal intensíssim. Contrasta aquest zel amb la pau fiscal de la protofranquista Societat Civil Catalana, amb menys d’un centenar d’afiliats i un pressupost milionari que ningú no sap d’on surt.

6 d’abril
del 2016. Després d’escoltar Montoro, fa un parell de dies, culpar Catalunya i València pel dèficit fiscal de l’Estat, escoltem com l’Autoritat Fiscal (AIREF) el desmenteix sense cap contemplació. Tenir aquesta mena d'inutilitats ministerials és un clàssic del govern espanyol. Demostra que no té cap interès en solucionar el problema del dèficit amb insultar Catalunya ja fa.

Voldria, com a comentari final, fer una reflexió en com ha de ser la hisenda catalana: Justa, legal i col·laboradora; exactament al revés del que és la hisenda espanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada