dilluns, 16 de gener de 2017

Mentides d'estat


Tot rau en un programa de les poques televisions espanyoles que juga a ser plural i conviden Oriol Junqueras perquè els parli de la independència. Durant l'entrevista Daniel Lacalle, que es presenta a Twitter com a doctor en economia, fa un tuit sobre les suposades 3.000 empreses que marxen de Catalunya.


Aquest tuit és rebatut per Sergi Castañe amb dades. No té lògica que, amb tantes empreses defugint-nos, Catalunya tingui un dels creixements econòmics més importants de la Península i sigui la que genera més ocupació

Daniel Lacalle respon amb sornegueria, fent referència a la classificació de "bo escombraria" del bo català de Standard & Poor's, en una sortida de to lletja per a un doctor en economia, no perquè no tingui raó, sinó perquè aquesta raó ve forçada pel mal finançament de l'Estat espanyol i ho sap.


En Sergi li respon amb tres tuits la causa evident de la classificació dels nostres bons escombraries


A la qual cosa el Daniel Lacalle torna sobre el mateix text de S&P, amb més sornegueria que abans perquè hi afegeix una emoticona de riure.

I tot plegat acaba amb un tuit del Sergi que recull el comentari de Moody's, que explica el perquè i deixa al Daniel amb un zasca antològic, i un silenci sagnant.


Aprofito el debat per fer-vos algun comentari.

1) Potser 3.000 empreses han marxat de Catalunya, però també n'hi ha moltes que marxen de totes les comunitats Espanyoles i la major part van a parar a Madrid. Una part és normal, qualsevol capital de país centralitzat com Espanya atrau les empreses al voltant de la Cort (Palco del Bernabeu) pels espais de negoci de capitalitat, d'IBEX35 i de BOE... Però en el cas de Madrid aquesta atracció és molt deslleial, perquè fa de paradís fiscal. Les empreses i persones que tenen seu a Madrid paguen molts menys imposts de societat, patrimonials, de transmissions, de renda... Madrid s'aprofita del sobrefinançament de capitalitat per abaixar o anul·lar aquests tipos impositius. Aquesta deslleialtat afecta a Catalunya, però afecta molt més a la resta de comunitats autònomes, cada vegada més empobrides per la Cort, Votin o no votin el PP de la caixa B.

Madrid pot ser paradís fiscal pel superàvit de finançament, però quan arriba l'hora de rescatar les seves autopistes radials, reparteixen la factura entre tota Espanya.

2) Les empreses de classificació del deute es basen en els ingressos que té la institució avaluada. Si dels ingressos públics de Catalunya, el 90% se'n van a Madrid, la classificació de Madrid serà bona (no per tirar coets) i la classificació de Catalunya serà escombraria. Això ho sap un doctor en economia, i quan ho menteix és perquè fa unionisme i no economia. Tampoc ajuda a millorar la classificació del deute català, que la creació de qualsevol impost pel Parlament s'hagi vist anul·lada pel Constitucional, que ha manllevat la nostra potestat reglamentària en la generació d'impostos. Sense cap més explicació que el boicot.

3) Per acabar, el senyor Daniel Lacalle, quan es fa el sorneguer amb la classificació catalana del S&P, té el tipus de comportament de l'amant que t'ha passat la sífilis i se'n riu de tu perquè tens la sífilis. És un practicant més de les mentides d'Estat, que ompliran Catalunya fins al mes de setembre de 2017 que tindrem opció de llibertat.

PD. En aquest post he fet servir les impressions de pantalla perquè el senyor Daniel Lacalle és probable que esborri els tuits, i això deixaria l'article molt coix. Els podeu seguir a partir del tuit de Sergi Castañe que trobareu en clicar aquest vincle.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada