Pàgines

dissabte, 30 de gener del 2016

Nova política o la nova manera de fer política de sempre

Per sort les tecnologies de la informació han irromput a la vida quotidiana fins a uns extrems insospitats fa només 10 anys. Una de les conseqüències més positives és que potencien la participació social a la vida pública. Ens donen, a tots, un poder insospitat i reforcen la democràcia. La informació flueix a la velocitat de la llum i en totes les direccions possibles.

Encara cauen les darreres teules del campanar de Rosselló que tots tenim en els nostres mòbils la filmació del col·lapse, no triguem ni 3 minuts a comprovar que aquesta església tenia adossat al campanar una vivenda que ara no hi és i en 10 minuts ja corren les hipòtesis sobre si l'enderrocament d'aquest habitatge és causa del col·lapse de la torre. No voldria ser a la pell del tècnic municipal que va autoritzar aquell enderrocament... Tot plegat vertiginós.


Mentre la cigonya que escapà de l'esfondrament del campanar, encara vola sense saber on fer peu, la notícia és a no gaires comarques més enllà: “Lleida mantindrà els carrers franquistes, amb el NO del PSC i l’abstenció de CiU”. No cal fer-se ressò de la dimensió escandalosa del titular; el pacte entre el PSC i C’s a la Paeria els fa a tots dos sospitosos de franquisme. El que desconcerta és que la coalició de CiU (encara viva en massa ajuntaments) s'abstingui de retirar noms i honors d'aquell atàvic franquisme. Encara recordem, amb orgull, la frase de Puigdemont a la investidura: “La grapa del feixisme no la volem mai”, amb que ridiculitzava la sempre desconcertada Arrimadas.

Òbviament la lletra petita de l’article diu que les coses no són tan directes, ni el PSC s’ha tornat franquista, ni Convergència s'inhibeix en aquesta deriva. En un altre moment, jo (i milions de jos com jo) no ens haguéssim assabentat de la notícia d’un punt de l’ordre del dia. d’un plenari municipal, d’una capital de província (amb afecte). I ahir sí que ho vam saber i ho vam escampar a quatre vents.

Són nous temps i els polítics, individuals o partits, que no integrin la tecnologia de la comunicació a la política no sobreviuran, el seu missatge serà vulnerable i la seva coherència massa difícil d'explicar. Són nous temps, llegim només titulars i ens malfiem de les lletres petites. Potser com sempre, però ara més.



1 comentari:

  1. les xarxes socials ens permeten estar amatents del que passa .....s'han de llegir bé les noticies i no quedar-se només amb els titulars si no ens portem a fer-nos algun embolic

    ResponElimina