dimarts, 2 de febrer de 2016

Vigileu els tuits, que els carrega el diable.

Avui la pífia tuitera l'ha feta el Santi Vila: "A Catalunya, la pertinença a Espanya no hauria de ser vista com una limitació sinó com una possibilitat" Gabriel Magalhães. Seny perifèric!

Que qualsevol de nosaltres deixi anar una "parida", no passa res. Que un escriptor, professor, poeta, cristià i portuguès ens inspiri i provoqui una tuit estrany de com ens relacionem amb la resta del territori espanyol: passarà desapercebut. És diferent si el tuit el fa Santi Vila, ell no és un de nosaltres; ni millor, ni pitjor; és diferent. Ell va estar des del 2012 fins fa 4 dies conseller de Territori, amb una relació sadomasoquista amb la ministra de Foment, Ana Pastor. La ministra deia que sí a totes les demandes del conseller bufó, aquest amb servitud feudal li ho agraïa; i al final l'enredaven en tot. I així 5 anys: Rodalies, desdoblaments de la N340, de la NII, corredor del mediterrani, tren a l'Aeroport, L9 del metro, doble via de Tarragona a Alacant... Enmig dels agraïments Santi Vila deixava anar frases i titulars de diari sobre la legalitat, la unitat d’Espanya, ... que l’allunyaven molt del sentir col·lectiu de la gent i d’un govern català decidit a buscar formes més independents de relacionar-nos amb Espanya.


Amb els amics independentistes hem vist amb estranyesa que Santi Vila hagi estat nomenat conseller de Cultura. I aquí el tenim, amb els seus tuits, disposat a ser la pedra de la sabata del procés, a ser el Duran de l'extinta CiU. Disposat a generar centenars de debats innecessaris que confonguin la parròquia, no gaire sobrada de certeses i claredats.

Ho deia en l'anterior post d'aquest mateix blog. Els polítics que no controlin molt bé quina comunicació fan, plegaran perquè la gent els farà plegar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada