divendres, 12 de febrer de 2016

La comunicació vexatòria.

Els que controlen més de què va el tema, diuen que tot va començar amb un seguit de “periodistes” esportius que duien el concepte “caverna” a les grades dels estadis i es despatxaven a gust contra els que no eren propis. Molts d'ells “hooligans” del Real Madrid, insultadors professionals i mentiders de tot el que no els agrada; que sol ser el Barça dels bons resultats. Els he  escoltat poc, però he sentit centenars de programes paròdia, tuits i comentaris rient-se d'aquesta mena de “periodistes”. 

Aquest estil barroer de fer “periodisme esportiu” ha quallat de ple en la comunicació política, el PP, que lliga negocis i comissions des de les grades del Bernabeu; segueix aquesta manera hilarant de comunicar, No parlo de bases de poc senderi; parlo del seu President, dels seus ministres i dels seus càrrecs i portaveus. Tots ells no es cansen de trobar etarra, dictador nazi o yihadista tot allò que no són ells. No hi ha matisos, només insult i vexaxió. Serveix per despatxar-se amb el PSOE trancapàtries, amb els PODEMOS bolivarians i no cal dir amb partits i persones que pretenen, només, deixar de ser espanyols.

A poc a poc el model barroer es generalitza. Tot passa pel broc gros. Els insults, la mentida, la demagògia i el populisme van molt bé per guanyar els vots mesells, de súbdits que no pregunten, i sobretot per amagar la pitjor de les corrupcions europees. Quan els insultadors són lladres i tenen els mitjans de comunicació, la consistència moral de la societat està en perill, i la societat mateixa.

Exemplifico l'argument en la gala de lliurament dels premis Goya. Un altaveu de la Cultura maltractada per un PP que l’ha retallat a mínims i li ha pujat els impostos a màxims. Tot plegat sense cap criteri econòmic, social o cultural, només amb la voluntat de destruir la cultura que el qüestiona. El conductor de la gala, Dani Rovira; va dir, amb molta gràcia, les coses que havia de dir i contra qui les havia de dir. Com a resultat es va trobar amb un escarni públic gratuït i desproporcionat. Ell mateix, des de l’amargor, va escriure un tuit que ho resumia molt bé:

Tras todas las críticas, desprecios, insultos, acusaciones y decepciones, he de decir que no me ha merecido la pena presentar @PremiosGoya

En aquest context d'immoralitat social, la independència és una esperança a Catalunya, i em sap greu per la bona gent que quedarà a l'altra banda, tindran molta feina a fer, si volen construir una societat positiva i de valors. A Catalunya el PP és residu
al.




PD. No parlo de C's perquè són PP. Parlaven de lluitar contra la corrupció, però ara callen i perdonen per participar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada