Pàgines

dimarts, 28 de juny del 2016

Com superar el bloquejat

En Ramir de Prorrata ens fa caure en un article del blog del Coscubiela, que porta per títol: “Com superar el bloqueig”. Ell fa un tuit en què ens desvetlla el vassallatge que Coscubiela professa cap a tot el que no sigui català, en aquest cas Europeu.


L'article de Coscubiela s'omple de lletres parlant de l'emergència social, com si li importés. Ell i els seus es van limitar a esmenar la totalitat de la proposta pressupostària de la Generalitat, sense cap argument més, que no fos la defensa de la unitat de l’Espanya. L’emergència social, la correcció de retallades a la salut, les substitucions dels mestres i professors, el pla de xoc contra la pobresa,... res, només els preocupava el falangisme atàvic de l’Espanya gran i lliure. Escolteu de prova, la patètica entrevista que va protagonitzar Lluis Rabell el 31 de maig parlant del pressupsot de la Generalitat.

Tornant a l'article de Coscubiela, parla de la perfecta viabilitat de la Seguretat Social. Bestieses! També és viable l’indigent que ve cada dia al cubell de deixalles del Caprabo de sota de casa. La prova de la seva viabilitat és que continua venint cada dia, sense que ningú l'ajudi a trencar el seu bloqueig. La guardiola de la Seguretat Social ha estat buidada en un 60% en els darrers 4 anys, de manera que a final del 2017 no quedarà ni cinc. La Seguretat Social haurà de tirar d'impostos el 2018, per pagar el dèficit. Però Espanya té un deute impossible de més del 100% del PIB, estem sota lupa de la UE que no està disposada a llençar més diners en AVEs, Radials i Xalets de polítics comprats des del Palco del Bernabeu i l’IBEX35. La solució del senyor Coscubiela passa per trencar la precarietat laboral, millorar la massa salarial, per incrementar la prestació... Curiosament, el que demana la més gran de les revolucions del mercat laboral, reconeix que estem en pitjors condicions que estàvem el 20D, per encarar un canvi de les polítiques laborals i econòmiques a Espanya. El 26J Rajoy ha guanyat i de més; i  el partit que havia de portar tots els canvis i recanvis s’ha esfondrat. El que  havia de ser la suma del sorpasso entre PODEMOS i IU ha entrat en profunda depressió amb pèrdua de més d’un milió de vots.

No senyor Coscubiela, l’actual Seguretat Social no és viable, i algú ens obligarà a fer-la viable, amb la reducció de pensions del 20%. Solució gens nova a la nostra Europa del Brèxit, que ja s’ha fet a Portugal i Grècia on la retallada va arribar al 40%.

L’article carrega contra els que veiem la impossibilitat de reformar l’Estat espanyol i ens acusa d’estigmatitzar pobles entre elegits i repudiables. No es confongui senyor Coscubiela, aquesta és la seva guerra. Sóc dels catalans, vulgars, que no es considera cap superhome per dir-li a cap castellà, andalús o extremeny, què ha de fer i com ho ha de fer. Els que defensem la independència, no valorem si Espanya és o no reformable, allà ells. Ens centrem en tenir una Catalunya pròpia i lliure, per ajudar a viure millor la gent que pateix, entre d’altres, l’indigent “viable” que cada nit ve a recollir les deixalles del Caprabo, a sota de casa.

Després torna el referèndum pactat, on ens proposa agermanar-nos, per exigir-lo a qui ens l’ha negat 18 vegades. Ja el farem senyor Coscubiela, farem un referèndum per a la independència de Catalunya, i deixarem en mans de l’Estat espanyol que sigui unilateral o pactat. Portem molts anys volent negociar una sortida digna.

Tractar els que proposem una catalunya fora del marc econòmic espanyol, com una fuga endavant és tan desmanegat que no admet ni comentari. La seva és una solució impossible. El propi article ho reconeix amb la patacada electoral. Llavors li posa glossa amb l'exemple del corredor de fons i del sindicalista. Miri, quan el corredor que corre amb mi veu un camí impossible, el canvia. Quan el sindicalista que vaig ser, va veure que la empresa no era viable, ni per a empresari ni per a treballadors, va canviar d'empresa. Quan veig que l'Estat Espanyol no ens vol, ens vexa, ens boicoteja, ens insulta, ens jutja... aplico la sortida catalana: el CATèxit. Si vol vingui i si no continuï fent el seu salt endarrere i torni al segle XX, i de tot cor espero que sigui sense nosaltres.

Per cert, no ens enredi, segur que coneix el figurant de l’esquerra del senyor Rabell en aquest video que ara ens neguen.

1 comentari:

  1. És una veritable vergonya que catalans estiguin d'acord amb Espanya per fulminar l'Estat del Benestar.

    ResponElimina