divendres, 3 de juny de 2016

A voltes amb la CUP i el pressupost.

Torna el malson d'aquells novembre i desembre passats on el procés s'esmicolava, amb una CUP negada a investir Mas. Recordeu? Ara en Mas no hi és, el país el va canviar per un pacte d'estabilitat, que en començar juny veiem que no era gaire estable. És cert que tenim govern, però el tenim sense pressupost. El tenim sense les ales que l'ajudin a volar. Ara en Mas no hi és, ara hi és en Junqueras, que des d'Econòmica i Vicepresidència comprova com n'és de dura la negociació amb la CUP. Ves que no hagi d'acabar fent un pas al costat, com en Mas.

Vagi per endavant que podem sobreviure amb una pròrroga del pressupost actual; sense els 873 milions de pla de xoc, sense la creació de la hisenda pròpia, sense la conselleria d'exteriors, sense l'1% d'augment als funcionaris, sense algunes reobertures dels recursos sanitaris retallats, sense millorar les condicions dels mestres interins, sense incrementar la dotació a la dependència, sense la rebaixa del transport per als aturats, sense, sense i sense... Si, crec que podrem sobreviure, i sobreviure és un verb que s'adequa força a la vida que ens espera.

Podrem sobreviure sense pressupost. Podrem seguir fent el ridícul una vegada més, Podrem tornar a escoltar els avisos i burletes de la Soraya del PP més corrupte del món. Podrem veure com el Constitucional ens retalla 750 milions, anul·lant les taxes aprovades a Catalunya. Podrem tornar a escoltar les tonteries del Rabell i els seus 2000 milions d'€ (o més) espoliats als rics i repartits entre els pobres. Podrem tornar a escoltar el Coscubiela rient-se del relat independentista. Podrem, podrem, ... podrem seguir fent campanya a un PODEMOS que ens vol espanyols i castigats com sempre. Tot per un petó a la boca del Domènech amb l'Iglesias o per un ministeri de la vivenda per a una Colau que no se'n surt a Barcelona.

Tampoc és  just que la CUP hagi aprovat els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, on manen els PODEMOS i PSOE de Catalunya i no ens ajudi a aprovar els pressupostos de la Generalitat, governada per un Junts pel Sí, que ens havia de fer independents en 18 mesos. Coi que només eren 18 mesos, i ja en portem 9.

Aproveu pressupostos, si us plau. Aproveu-los perquè no es tracta de sobreviure, es tracta de ser feliços i lliures, i ja ens toca. Que aquest poble nostre porta molts mesos fent molt bona feina de llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada