diumenge, 5 de juny de 2016

Sobre el relat independentista.


Els partits independentistes han estat víctimes dels mitjans de comunicació i de les estructures judicials i policials de l’Estat, tot els ha anat en contra. Clar que CDC era corrupta, igual que ho van ser UDC i el PSC, i si el PP català no merita casos de corrupció és perquè no ha tingut mai quota de poder. Allà on el PP ha tingut poder, fora de Catalunya, s'ha forrat: València, Balears, Madrid, Castella, Múrcia... Per no parlar del PSOE a Andalusia on els seus dos darrers presidents tenen pendent un judici. La corrupció a l’Espanya de "cuñaos" i "pícaros", és estructural, i per moltes coses que diguin, facin o legislin, en tindran per anys. Senzillament perquè no els preocupa, veneren i envegen els xoriços, fins i tot els voten. No els preocupa la corrupció, com tampoc els preocupa el franquisme, la memòria històrica, l'acollida de refugiats, o les directives europees que se les passen totes per l'arc de triomf. 


La curiositat del relat és que la mateixa corrupció que obliga a CDC a la penitència eterna i a la refundació, dóna majories prou amples al PP com per seguir robant anys i panys. Aquest element des de la perspectiva legal és patètic, però des de la nostra perspectiva nacional és una fortalesa, perquè vol dir que hi ha molta feina feta, a Catalunya la corrupció ens avergonyeix, a Pujol li hem tret títols i prebendes, el deixem sense xofer i secretaria... mentre que a la seu del PP, pagada amb diners negres, encara ressona el whatsapp del Rajoy a Bárcenas amb el “sé fuerte, Luís”, o l'acomiadament “en diferido”. I estic parlant del President del Govern espanyol.

L'Estat, les seves policies, els fiscals amics de la Camacho, els seus inspectors d'hisenda i els seus diaris, han exagerat les causes contra tots els pujols possibles, fins arribar al paroxisme: furgones plens de guardia civils a recollir un expedient que està penjat a internet. Recerca i custodia d'un posit penjat en una nevera. Informes policials falsos contra Mas i Trias. "Periodistes" que publiquen qualsevol mentida sense verificar res de res... tot plegat hagués fet saltar diversos ministres en qualsevol país amb un mínim d'independència judicial i professionalitat policial, però Espanya no és el cas. Aquest mateix relat de la corrupció catalana exagerat a l'infinit, quan és d'altres contrades o no s'investiga, o es dilata la investigació, o s'amaga, sota els documentals de Veneçuela. 

Curiosament, el domini del relat a l'Estat no li ha donat cap victòria a Catalunya, els seus dos partits d'estat: PP i PSOE, van més a residuals, que a guanyar eleccions. 

L'èxit del relat anticatalà l'han recollit els neocomunistes de Comuns i Podemos i els neofalangistes de Ciutadans. Aquests nous partits que han aprofitat de la feina feta per les clavegueres de l'Estat. Ja no treballen per lluitar contra la pobresa, la regeneració, la solvència i l'eficàcia d'Espanya, només treballen per salvar la sagrada unitat d'Espanya i tenir ministeris com a gratificació.

La segona part del relat espanyol ha estat l'anul·lació d'ERC de l'escena política. Hi és, hi és amb una força que no havia tingut mai abans. Però el relat fa que no hi comptin. Se'l prenen com una sucursal de CDC, no aconsegueix definir-se com a marca pròpia, i ha de perdre esforços i credibilitat defensant-se dels pecats convergents com si li fossin propis. Aquesta absència de marca és la que ha fet que ERC es negués a repetir la fórmula de llista única per al Congrés i Senat; tant el desembre del 15, com el juny del 16; fórmula que si va funcionar força al Parlament de Catalunya amb el Junts pel Sí.

Malgrat tot som on som, i estem on no havíem somiat mai que seríem. Tenim una majoria parlamentària independentista i un govern que avança cap a la llibertat del poble. Només cal aprovar uns pressupostos amb la CUP (ho farem), tres lleis que inaugurin el nou estat i cal recuperar un relat propi que ens doni la confiança en el procés i desballesti la mentida i la il·legalitat del relat espanyol. Un relat que només amenaça, conculca drets, malversa fons públics perseguint adversaris polítics. Un relat que no ha aportat ni una sola proposta, ni un sol element de diàleg possible. Un relat que intenta una i una altra vegada fer-nos il·legals quan són ells els que actuen fora de tota llei. Un relat de negació constant que ens aboca a una solució unilateral nostra i definitiva.

Posats a tenir un relat propi, torneu a somriure, perquè esteu guanyant la llibertat del vostre poble i el futur de la vostra gent. Ho tenim tot per ser un dels estats més pròsper d'Europa, només cal que ho desitgem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada