dissabte, 21 de maig de 2016

Catalunya no té dèficit econòmic, té dèficit fiscal,


Després de mesos patint es confirma que el deute espanyol ha igualat el PIB (producte interior brut). Xifra màgica de no retorn, és a dir, xifra partir de la qual ja no es tornaran els diners a qui els ha deixat.

El deute públic és el dèficit públic acumulat en els anys, aquest que mostra el gràfic i que l’Espanya dels PP i del PSOE ha multiplicat per 3 en 7 anys. I un aplaudiment especial pel govern de Rajoy que en 4 anys l'ha aconseguit duplicar.


El dèficit públic és la diferència anual entre els ingressos i les despeses. Allò que gastem, que ni guanyem ni tenim; i que hem de demanar a crèdit. A nivell d'economia domèstica pot ser la VISA, el crèdit personal per comprar el cotxe, o la hipoteca per pagar l’habitatge. És important la distinció. Si ens endeutem per una festa, al dia següent, només tindrem ressaca i deute. Si ens endeutem per un cotxe, és probable que ens duri més, però ens portarà unes importants despeses: assegurança, benzina, aparcament, impostos, reparacions, multes... algunes depenent de l’ús i altres, només per tenir-lo. En cas que ens endeutem per un habitatge, és positiu, perquè hi vivim, el gaudirem, i durarà prou com perquè, si van mal dades, el puguem vendre, recuperant part, o millorant, la inversió.

Les inversions són una de les causes del dèficit, a l'igual que a nivell domèstic, cal analitzar en què s'inverteix. 
És diferent invertir en fer múscul, que ens farà sans i forts o invertir en fer greix, que ens fa malaltissos i febles. Hi ha inversions en infraestructures imprescindibles perquè generaran riquesa o perquè tothom veurà útils: el corredor del mediterrani, l'ampliació del port de Barcelona, les millores en rodalies, la construcció d'escoles i hospitals... En canvi, hi ha grans inversions de dubtosa necessitat i que ens acabaran costant molts diners en el seu manteniment, interessos, rescats... Són les inversions fetes en aeroports buits, AVES inútils, radials de Madrid inservibles, dipòsits de gas fraudulents... Tant el cost de la inversió com les despeses afegides ens abocaran a la misèria. 

Que un deute del 100% del PIB no es pugui tornar mai, emprenya els creditors. I aquí és on intervé la troika (Unió europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Si saben que Espanya no tornarà els diners, com és lògic, no en deixaran més. Aquesta situació és greu pel benestar, perquè Espanya encara genera dèficit, és a dir, encara gasta més del que guanya i necessita crèdit. Això ens aboca a una situació idèntica a la que esta vivint Grècia, on, per exemple, les pensions han caigut un 40%.

Catalunya no té dèficit econòmic. La xifra del dèficit espanyol, el 2015, era del 5,08%, podríem extrapolar que aquesta és la xifra del dèficit català. Si comparem aquest dèficit amb el dèficit fiscal del 7,5%, encara ens donaria un superàvit del 2,4%. El dèficit econòmic a Catalunya és causat per un dèficit fiscal immens que retalla les prestacions i el benestar de la nostra gent i que només amb la República Catalana podrem salvaguardar.

Aquest mateix article resumit en una sèrie de tuits

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada