divendres, 6 de maig de 2016

Administració pública i corrupció: A voltes amb Felipe González.


Felipe González ha declarat que la corrupció a Espanya és un “joc de nens”, si es compara amb Veneçuela. Desconec què passa fora d’Espanya, però dintre, la corrupció és prou greu com perquè calli.


La contractació pública és tota l’activitat econòmica que les administracions encarreguen al teixit productiu. Bàsicament són serveis (serveis socials, educatius, sanitaris,...); obra pública (aquelles inversions en infraestructures que l’Estat fa fora de Catalunya); compra de productes i subministraments (Submarins que no floten, coberteries de plata a les ambaixades, llum, telefonia, ...) i consultories diverses.

En la contractació pública, Espanya s’hi gasta el 18,5% del PIB, és a dir 194.000.000.000 € (posar tots els zeros ajuda a prendre consciència de la magnitud). 4.100 € a l’any per persona, (multipliqueu pels que sou a casa i esgarrifeu-vos). D’aquesta xifra publicada per la gens sospitosa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, hi ha 47.500.000.000 € que es desvien per fer la feina malament. Vull dir que 1.000 € a l'any per habitant es malbaraten. 


Dels diners malbaratats, es considera que 12.000.000.000 € són corrupció.

La contractació pública no inclou la contractació de funcionaris, el capítol 1 dels pressupostos. Poden ser els metges i professors, absolutament útils, però també poden ser els militars que obren la porta al Rei, els fiscals que defensen princeses, els policies que acusen a PODEMOS de ser ETA, els ambaixadors ganduls, els advocats de l’Estat contra Catalunya, els jutges de l’Audiència Nacional que persegueixen titellaires, els magistrats d’un Constitucional convertit en sectorial del PP, els inspectors d’hisenda perseguint l’Assemblea Nacional de Catalunya o empreses catalanes, tots els senadors, els milers d’assessors d’indubtable lleialtat al règim i de dubtosa vàlua... ... ...

La contractació pública tampoc s’inclouen les subvencions que les administracions fan a privats. En aquesta partida hi entra la Fundació Francisco Franco, als mitjans de comunicació afins al règim (La Razón, 13 TV, COPE...), a l’església...

Si als 12.000.000.000 € de corrupció en la contractació pública li agreguem el cost del funcionariat superflu o afí; més les subvencions repugnants; ens farem la idea de la magnitud de la corrupció a Espanya. No és un “joc de nens”.

Encara hi ha una altra corrupció, la de les portes giratòries. Quan presidents com Felipe González o Aznar entren a treballar en empreses (monopolis) privatitzades per ells, i que apliquen tarifes desmesurades, amb beneficis pantagruèlics. Es parla de pobresa energètica perquè el Constitucional s’hi acarnissa; però que Espanya sigui el país europeu on és més barat produir electricitat i on és més car el rebut de la llum, ha tancat moltes empreses i ha enviat milers de treballadors a l’atur.


Fem una República Catalana que funcioni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada