diumenge, 8 de maig de 2016

No hi ha guerra a l'Assemblea, és la democràcia de tota la vida.

Sembla que hi ha maror a ca l'Assemblea Nacional de Catalunya. Segons qui ho explica hi ha guerra, escissions, fronts, guerrillers, camps de mines... Tranquils, si us plau, tranquils. Se'n diu democràcia i estem en eleccions. Com es natural és el moment en què s'ha de poder parlar de tot i que tot s’ha de poder confrontar. Segur que els partits volen ser-hi i manegar-ho. Tant segur com que els socis no ho permetrem. L'ANC és gran, el seu Secretariat nombrós (a partir de dilluns 77), i la base social immensa (més de 40.000 socis amb dret a vot). Una immensitat amb bona implantació ideològica (de dreta a esquerra) i molta amplitud territorial. Socis de tots els colors i contrades hi deixen la pell, a diari, per ajudar-nos a riure a la revolució dels somriures.

Catalunya és una terra de gent implicada, ho demostra que 300 anys després d’aguantar els seus Borbons, Primos de Rivera, Francos, González, Aznars, Zapateros, Rajoys... seguim sent-hi; tossudament alçats, amb una llengua viva i volguda; una societat civil dinàmica i unes empreses, de tots els colors i mides, productives i emprenedores. Us proposo un exercici senzill, mireu la festa major de qualsevol poble o barri per petit que sigui i pregunteu quantes entitats componen la seva Comissió de Festes. Us impressionarà la xifra de clubs esportius, entitats culturals, associacions filantròpiques, colles geganteres, castelleres, trabucaires, bastoners, esbarts... que fan colze a colze perquè aquell poble o barri sigui el més florit del món, un parell de dies cada any.

La implicació ens fa savis, tots tenim la millor manera de fer-ho, i a tots ens costa anar darrera de la proposta guanyadora. Sí que empenyem fort però no sempre prou alineadament. Només que l’1% dels que compren samarretes i omplen diades, faci una dissidència; la munten grossa, perquè serien 20.000 dissidents. Poca broma!

Estem governats per un Madrid obtús i mediocre, sense cap projecte d’Estat, enterrat de deutes i corrupte fins al moll de l’os, governat per “cuñados” incompetents, incapaç de pactar cap solució ni per a Catalunya ni per a Kosovo. I ara ens faran repetir eleccions quan toca revetlles, només perquè no saben acomplir l’encàrrec dels resultats. Tota aquesta incapacitat aviat farà pet, com l’ha fet a Portugal i Grècia, i les retallades de prestacions i serveis seran bíbliques. Si no fem la República patirem com els grecs, que avui dilluns, veuran retallar les seves pensions, una vegada més; i a on metges i mestres cobren molt per sota del nostre salari mínim interprofessional.

El dilluns que ve tornarem a tenir un Secretariat nou i l'Assemblea tornarà a empènyer per aconseguir la millor república del món i desfer-nos de la pitjor monarquia possible. És identitat i és dignitat, però sobretot és supervivència i esperança de benestar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada