dilluns, 2 de maig de 2016

La deriva del PSC

Dir-se José María Lassalle Ruiz no implica res en especial. Si ets militant actiu del PP obre un aire d'incertesa. Potser cobraves sobres de Bárcenas, convidaves al casament a Correa, sucaves de les pantagruèliques contractacions a València, compraves bitllets guanyadors de loteria, o guardes estalvis a Panamà per "por d'ETA"... Que el premi de ser militant actiu sigui una secretaria d'estat: ganga! tothom té dret a "forrar-se" (terminologia de Zaplana) com bonament pugui. Que la Secretaria d'Estat sigui de Cultura, et situa a les ordres de Wert, aquell ministre españolitzador de catalans, que va fer la més absurda i agressiva de les reformes educatives, i que es va entestar en vida (ministerial) en acabar amb el català. Es va obsedir tant que el van haver de dimitir, això sí, amb paga de luxe i niu d'amor París.

Seguim amb el senyor Lassalle, Secretari d'Estat de Cultura des del dia de Sant Esteve de 2011. La seva Secretaria podria haver passat de puntetes pels desgavells governamentals del PP, de no ser per tenir alguna responsabilitat en apujar l'IVA cultural al 21%, tant patit pels productors i consumidors de cultura de l'Estat espanyol. Per estar per allà quan les "corridas de toros" s'elevaven a la categoria d'interès cultural. Per la gestió contra les llengües minoritàries del seu Instituto Cervantes (que no Sirvent). I responsable, sens dubte, de la fugida de l'Estat espanyol del finançament dels equipaments culturals de Catalunya (Liceu, Auditori, MACBA, Teatre Lliure ...). 


El curiós del curriculum cultural de Lassalle, tan "arrelat" a Catalunya, és que el comparteixi amb la seva dona, la Meritxell Batet, activa militant del PSC, a qui el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, va col·locar de 2 per Madrid a les darreres i fracassades eleccions. Eleccions aquestes, que en haver-se de repetir (i dimitida Chacón), el PSC resta obligat a recuperar la Batet per posar-la de 1 per Barcelona, amb permís de les primàries impossibles de Carles Martí, aquell tinent d'alcalde per Barcelona, que la va vessar a la consulta de la Diagonal, i de poca sensibilitat i perspicàcia amb aquell hotel proper al Palau de la Música.


Tot plegat: La deriva del PSC



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada