dimarts, 11 d’octubre de 2016

De la identitat a la dignitat i de la dignitat a la decència

Tot rau en un tuit: Al principio era indepe por identidad, luego por dignidad y ahora ya, por decencia. Vaig estar temptat d'esborrar-lo perquè no li augurava sortida, però el vaig publicar i va tenir força retuits. L'@albertAEPDA el va contestar amb un Resumim el procés... que crec que és la clau del seu èxit. No sabré mai com funcionen els tuits perquè emocionen, impliquen, agraden, disgusten. Escric aquest post per ampliar la idea del tuit i perquè ha arribat el moment d'explicar els arguments.


IDENTITAT

Vaig néixer català, els meus pares n'eren i el parlaven. Vaig estudiar en un institut nacional, de nacionalistes espanyols; sense fer ni una sola classe en català. A títol voluntari un professor ho va intentar un parell de tardes, i ja no el vam tornar a veure més. Jo era català de poca consistència, eren anys de grisos i silencis, i encara ens espantaven els darrers assassinats del franquisme. Fins als 23 anys no vaig aprendre a escriure el català. Hi vaig haver de dedicar els dissabtes de 2 anys seguits de Reciclatge. Avergonyeix quan polítics del PP, de C’s, i alguns del PSC, veuen la culpa de l'independentisme en la immersió lingüística. Immersió? Als 23 anys? Va home va!

DIGNITAT
Em vaig fer indepe el dia 10 de juliol de 2010, en la manifestació contra la sentència de l'Estatut. Aquell Constitucional de fatxendes van arrasar la voluntat de dos parlaments i un poble, mentre fumaven havans a la Maestranza de Sevilla. El mateix Estatut “cepillado” pel poca vergonya del Guerra, de germà corrupte, que apuntava les maneres de fer Andaluses amb els EREs. Fa gràcia que ara sigui el seu PSOE, el “cepillado”. Fins a les 5 de la tarda d'aquell dia vaig creure que Espanya podia tenir solució. Vaig dir prou, la dignitat, la paciència i la força de la gent em van fer desistir. La meva identitat catalana es va reforçar i vaig albirar un futur possible, net i esperançador. La República era possible. 

DECÈNCIA 
Com que aquella sentència del Constitucional, només va ser el principi de l'assetjament judicial i institucional, contra Catalunya, tot ha anat a favor de consolidar-me com indepe per dignitat. La informació va començar a córrer, i ja no només eren les seves mentides. La seva justícia ens anava sempre en contra. La seva policia encara torturava els nostres, per dur estelades o parlar català. Els seus fiscals perseguien urnes. Els seus inspectors d'hisenda boicotejaven les nostres empreses, mentre deixaven fer les seves. Madrid s'erigia en paradís fiscal aprofitant-se de l'espoli, i competia contra Barcelona amb avantatge deslleial. Les inversions promeses no arribaven i dia rere dia recollíem morts a les nostres carreteres atapeïdes, mentre les seves eren buides i de franc. Els seus trens arribaven tard, quan arribaven. Mantenien el nostre port aïllat per evitar la nostre prosperitat i els seu aeroport tallava les ales al nostre, negant permisos i inversions. Les nostres entitats del tercer sector es quedaven sense els nostres impostos per atendre els nostres vulnerables...

Amb tot això no en van tenir prou, van comprar diaris i mitjans de comunicació, i es van inventar delictes fiscals contra els nostres polítics, mentre intentaven ensorrar la nostra salut pública i seguretat ciutadana. Els seus delinqüents encara són magistrat i ministre, la seva justícia no els esternuda i el seu govern no els despatxa.

Aquesta mena de personatges són molt immorals. Per a ells la unitat d'Espanya és excusa de robatori. Han arribat a taxes de corrupció indecents, amb una justícia incerta, que pel mateix delicte, el seu fiscal defensa la Princesa, a Messi li foten any i mig de presó i Rafel Nadal abandera l'equip olímpic espanyol. Tots ells han comprat prou funcionaris i mitjans de comunicació com per anar guanyant eleccions amb majories vergonyants. A Espanya les víctimes voten els botxins.

La decència també és per la seva incapacitat de gestionar el bé públic, la seva manera de llençar els diners a les butxaques d'un IBEX que s'està menjant el seu Estat. L'absurda inversió del Castor. Les ruïnoses autopistes radials de Madrid. L'AVE faraònic més buit del món. El rescat d'una banca immoral i corrupte. La política energètica contra les renovables. La subvenció infinita a unes elèctriques que fan l'energia més barata i la fan pagar com la més cara del món. Les seves sumptuoses ambaixades, tan costoses com inútils. Les infinites inversions en un exèrcit d'avions que no poden volar o submarins que es neguen. La seva Seguretat Social que ha acabat amb el fons de pensions. El seu ministeri de Cultura que només gasta a Madrid. El seu ministeri d'educació que atorga el 45% de les beques als madrilenys i només un 5% arriben a Catalunya...

Aquest són els poca vergonyes que ens volen recentralitzar per dirigir i per anul·lar. Aquests són els que volen acabar amb el futur dels nostres fills. Aquests, ara ja sí, són els indecents que m'han fet independentista per DECÈNCIA




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada