diumenge, 16 d’octubre de 2016

Democràcia de qualitat II

El passat 13 d'octubre vaig assistir a una conferència de Josep Maria Vallès i vaig fer-ne una ressenya, que podeu trobar aquí, a partir de la qual analitzaré les dificultats democràtiques que té l'estat espanyol i les oportunitats per a una qualitat democràtica que té la República Catalana.

Vallès defineix la democràcia amb la figura d'un temple grec, amb un sostre de seguretat (1), prosperitat (2)  i justícia (3) sostingut per quatre pilars d'inclusivitat (4), eficiència (5), comunicació (6) i ciutadania participativa (7), tot plegat sobre una base de igualtat (8) construïda amb polítiques redistributives.

Anem punt a punt a analitzar què ens dóna Espanya i com pot la República Catalana construir una qualitat democràtica superior:

1) Seguretat. Fa un any i mig, un mosso d'esquadra infiltrat en un grup jihadista fou delatat per un policia nacional. L'error va està a punt de costar-li la vida al mosso, però el que es pitjor és que el Ministre de l'interior negués l'afer, i sortís amb descrèdit i desqualificació dels mossos. Òbviament, la justícia espanyola va arxivar el cas. No entendre que la seguretat passa per una coordinació de tots els cossos de seguretat i dedicar-se a fer política de curta volada, va contra la seguretat catalana, espanyola i europea.

2) Prosperitat. Espanya és un país en fallida, té un deute del 101% del PIB que no podrà pagar en quatre generacions, té una taxa d'atur del 25%, uns costos de manteniment d'infraestructures ermes brutal, un exèrcit i una xarxa d'ambaixades sobredimensionats i ineficaços... ... ... 

Per contra, el percentatge del deute a Catalunya és del 40% del PIB, no tenim gaires infraestructures ermes i les que tenim tenen un retorn econòmic i social important. Tenim taxes d'atur, d'ocupació i de productivitat sensiblement millors que les espanyoles. I la població de funcionaris està molt per sota de la mitjana de l'Estat, tot i oferir millors serveis. No és perquè sí que Gary Stanley Becker, Nobel d'economia; reconeix la viabilitat de la Catalunya independent.

3) Justícia. La inseguretat jurídica espanyola és absoluta, i si ets català tindràs de tot menys justícia: acarnissament, venjança, desigualtat... Fins i tot, el Consell d'Europa en critica la politització. Recordar que Santi Vidal no és jutge per activitats legals en el seu lleure, mentre que de Alfonso és magistrat, tot i està provada la seva construcció de proves falses contra enemics polítics. Els exemples de desigualtat judicial són clamorosos. El mateix delicte fiscal fa que Cristina de Borbó sigui defensada per la Fiscalia de l'Estat, Messi sigui condemnat a 1 any i mig de presó, mentre Rafael Nadal abandera l'equip olímpic.

Clar que podem tenir una justícia millor a Catalunya, és impossible tenir-la pitjor.

4) Inclusivitat. Espanya és una Estat on el seu Ministre d'Interior ho és, malgrat la seva policia hagi disparat i mort 13 immigrants que intentaven nedar per arribar a la costa.

Tot i que Espanya ha signat acord d'acollida de 14.931 refugiats o immigrants, en 13 mesos no n'ha acollit ni un centenar. En aquest cas concret sabem que Catalunya ho pot fer millor perquè hi ha compromís de la Generalitat i molts ajuntaments catalans per acollir la xifra d'immigrants que els toca en proporció. Espanya, senzillament, boicoteja.

No cal parlar de la inclusió de les cultures diferents a l'Estat espanyol. El català és perseguit per terra, mar i aire, i si feu la recerca, a Google, de les denuncies hi trobareu més de 86.000 entrades.

Que Catalunya és inclusiva ho demostra el fet que es reconeix el dret a la Val d'Aràn per decidir el seu futur.

5) Eficiència. Que l'estat i les seves institucions (lleis i normatives incloses) funcionin. Espanya ha arribat on és per una ineficiència integral de la seva administració. Catalunya ha arribat on és malgrat el constant boicot de l'Estat espanyol: Taxa d'atur, nombre de funcionaris, creació d'empreses, recerca, indústria, turisme... No hi ha camp en el que no demostrem una competitivitat superior a l'Estat espanyol.

6) Comunicació. A títol anecdòtic, el dia després de la vista oral del judici del cas Gurtel, contra la trama corrupta del PP, on sortien noms i dades de ministres, alcaldes i càrrecs del PP, i els 3% amb que es repartien d'empreses de l'IBEX-35. Cap diari de Madrid, en feia portada. No cal que compareu què va passar quan el 3% era dels Pujols.

Catalunya té un periodisme compromès amb la informació, que no amb el capital ni amb l'extrema dreta espanyola que el controla.

7) Ciutadania compromesa. Cada vegada que veiem la participació de la gent a les diades nacionals, i ja en portem 5 d'espectaculars, demostrem al món que tenim una ciutadania compromesa que participarà en la gestió del seu Estat, amb creativitat i des del control.

Catalunya té un teixit associatiu molt ric i de molta tradició democràtica; amb seguretat, més ample i competent que a la resta de l'Estat espanyol.

8) Igualtat, també dita, cohesió social. Aquest és el gran repte de la República Catalana, fer-la per ajudar a la gent, sobretot a la gent que més dificultats té. Amb polítiques fiscals redistributives com les que ens tomba, a diari, el seu Constitucional, al servei de la seva monarquia. En aquests moments la gran dificultat de la cohesió social catalana és l'espoli dels 16 mil milions d'€ anuals de l'Estat espanyol, que no ens deixen fer polítiques socials. 

Conclusió. Amb tots els 8 punts Catalunya té l'opció de construir una democràcia de qualitat superior a la que estem patint, els darrers anys, d'Espanya. I recordo que democràcia és seguretat, prosperitat i justícia.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada