Pàgines

dimecres, 28 d’octubre del 2015

L'independentisme de la FAES

Fa un parell d'anys que dono voltes a la possibilitat que fos la FAES de l'Aznar la que vol separar Catalunya d'Espanya a qualsevol preu, i cada vegada més els esdeveniments semblen anar confirmant aquesta hipòtesi, sobre el paper, totalment absurda. La FAES és un think tank, és ha dir el contenidor de saviesa que el PP fa servir per definir les seves estratègies. L'hem de pensar intel·ligent i pels resultats del PP eficaç. Quan una organització intel·ligent i eficaç fa coses absurdes i les fa al llarg d'un important període de temps, és fàcil pensar que no són absurdes i que obeeixen a una voluntat encoberta de l'organització, a una agenda oculta que li determina els objectius i activitats.

Pel que fa a Catalunya la FAES-PP va fer un important involució en el desenvolupament autonòmic, i si no feia gaires anys votava a favor de la immersió lingüística en el Parlament català, a partir del 2005 comença a declarar-se'n hostil i comença a confrontar-hi famílies i escoles. No va trigar gaire a fer un boicot als productes catalans, en especial al cava, després va començar amb una recollida de signatures contra un Estatut que estava aprovant a la resta de Comunitats autònomes. També va manipular la composició del Constitucional, fins fer-hi president un militant seu, i deixar-la més com a inquisició que com àrbitre imparcial que ajuda el progrés amb una lectura oberta de la Constitució. Fou aquell Constitucional groller i absurd el que va votar contra un Estatut aprovat per dos Parlaments i un Poble. Aquell dia, tan celebrat pels militants del PP, va morir Espanya, com el arbres sí, a poc a poc, però aquell dia aquell tribunal va matar un Estat, i qui sap si en va fer un altre. 

En paral·lel de la manipulació del Constitucional el PP va fer tot un seguit d'accions contra Catalunya que va anar quallant en territori espanyol en una desacomplexada catalanofòbia que recollia aquella tradició atàvica de la cultura castellana, que sempre que ha tingut oportunitat s'ha acarnissat contra els catalans. Ho definia Machado amb aquella frase definitòria de "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora". Les accions van ser des de la recollida de signatures contra l'Estatut, la sistemàtica denúncia contra el català, el boicot de les inversions a Catalunya, el boicot encobert o palès a les empreses i productes catalans. La denúncia al Constitucional amic de qualsevol llei, ordre, norma o suggerència que fes el Govern o el Parlament catalans, per esbombar l'acció de govern, per arrasar des del tribunals el que no ha tingut mai a les urnes catalanes.

La part més miserable de la FAES amb el seu govern del PP,  ha estat, i és, la ignorància de tota demanda, reivindicació, manifestació catalana. Les més multitudinàries, constants, cíviques i creatives de la història de la humanitat, però que els ínclits ministres de Madrid s'han limitat a ignorar, menystenir i insultar... en definitiva per provocar o bé la fugida de Catalunya d'una Espanya intolerable, o bé l'assimilació de la cultura i llengua Catalana fins a convertir-la en residual. Sembla que el poble català s'ha decidit més per marxar que no pas per deixar morir aquesta nostra manera de ser i de fer, que paradoxalment, tanta riquesa ha aportat al territori.

També crida molt l'atenció el PSOE en tot aquest jocs de disbarats, que va portat pel seus líders més espanyolitzadors ha anat passant de tenir una oposició tèbia, a un silenci clamorós i ha acabat amb un complicitat miserable del dictat d'un PP cada vegada més radicalitzat en la seva catalanofòbia.

El per què la FAES té la ferma voluntat d'independitzar Catalunya és el contingut de les dues sèries de tuits dels dies 12 d'agost i 28 d'octubre de 2015 els quals recullo i contextualitzo en aquesta segona part de text.

La  primera emissió de tuits es va fer el 12 d'agost de 2015, en aquell moment no els vaig saber encadenar per la qual cosa per llegir-los s'ha d'anar d'un en un:

1- Els ideòlegs de la independència de Catalunya, des de la mirada espanyols, són la FAES, sinó no s’explica l’assetjament i rigidesa del NO

2) Aznar no va perdonar mai que Catalunya els robés la victòria després de l’11M (atemptats a Madrid), per regalar la Moncloa a Zapatero.

3) De fet, quan el PP ha perdut eleccions ho ha fet a Catalunya. Sense Catalunya el PP hagués tingut sempre majoria absoluta.

4) El PP no és un partit d’Estat, és una partit instrumental que només mira interessos propis lícits (creixement) o il·lícits (màfia)

5) Que el PP no és un partit d’Estat ho prova que no va votar ni la Constitució ni de l’OTAN i l’ús partidista de la lluita antiterrorista


6- L’encaix de Catalunya a Espanya és basa en l’espoli brutal que permet benestar social a regions totalment improductives.

7- La paradoxa és que quan més improductiva és una regió més #catalanofòbia i boicot verbalitza.

8- Si al PP l’estat l’importa una merda, l’estat del benestar mitja. Recordeu aquell “que se jodan” de la Fabra per als aturats.

9- Amb una Catalunya independent, el principal afectat a Espanya seria el benestar de la gent més vulnerable, però són els que voten PP

10) El silenci del PSOE en tot aquest muntatge és conseqüència del repartiment d’espais de poder i de corrupció.

Per compensar la dificultat de lectura, vaig publicar un Storify el 18 d'agost de 2015 que permet llegir d'una tirada còmode el contingut de tots 10 tuits.

Amb petites matisacions i una ampliació a 12 tuits vaig tornar a publicar l'argumentari de la provocació de l'independentisme per part de la FAES el dia 28 d'octubre de 2015. Aquesta vegada sí que vaig utilitzar la tècnica d'encadenar els tuits de manera que és molt fàcil la lectura de tots ells, només invocant-ne un, no va caler publicar cap altre strorify.

1- La independència de Catalunya ha estat deliberadament provocada i volguda per la FAES, sinó no s’explica que siguem onsom.

2- Aznar no va perdonar que Catalunya li prengués una Moncloa segura i li donés a Zapatero, després dels atemptats del'11M a Madrid (2004).

3- És a partir del 2004 que la FAES trenca el consens constitucional i inicia l'assetjament comercial, polític i judicialcontra Catalunya.

4- En una Espanya sense Catalunya el PP hagués tingut quasi sempre majoria absoluta.

5- El PP no és un partit d’Estat, és un partit que es mou per interessos propis i funciona com una organització criminal, tipus màfia.

6- El PP no és un partit d’Estat, no va votar-la Constitució, ni l’OTAN. Des de l'oposició no va ajudar mai el PSOE contra el terrorisme.

7- L’encaix de Catalunya a Espanya és basa enun immens espoli que permet un cert benestar social a regions totalmentimproductives.

8- La paradoxa és que quan més improductiva ésuna regió més #catalanofòbia verbalitza.

9- Al PP l'estat no l'importa i l'estat delbenestar menys. La seva política social la resumí la Fabra amb el “que sejodan” als aturats

10- El PP tant li fot Catalunya, sap que mai no la governarà i que no hi podrà col·locar la seva casta corrupta.

11- Amb una Catalunya independent, elprincipal afectat a Espanya seria el benestar de la gent vulnerable, però jasón els que voten PP.

i 12- En aquest muntatge el PSOE ha quedatsegrestat pel discurs i s’ha de conformar amb molles de poder i de corrupció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada