divendres, 20 de novembre de 2015

20-N

Avui, 20-N el Govern espanyol ha decidit intervenir els comptes de la Generalitat, amb la manipulació del Fons de Liquiditat Autonòmic. Una manera d’acabar amb el poc autogovern que ens queda i que permet al senyor Montoro decidir què, qui i com paga i fins a on paga. És a dir, entrega la Generalitat de Catalunya a un partit que només té 11 diputats dels 135 que composen el Parlament Català.

Avui també es fa pública la brutal multa contra l'Assemblea i Òmnium de 440.000 € per una excusa tan grollera com la protecció de dades. El serrell de 40.000 € és contra l’Assemblea perquè fou víctima d’un robatori de dades a Tarragona, fa un parell d'anys. Aquesta manera tant franquista de fer justícia, a l'espanyola, que castiga la víctima i deixa impune el delinqüent. Tot normal, és 20-N

Avui 20-N he anat a un acte de presentació a Nou Barris de la candidatura d’ERC, hi eren els 4 primers de la llista per Barcelona: Gabriel Rufián, Joan Tarda, Ester Capella i Ana Surra. Expliquen les consignes del què s’hi ha d’anar a fer a Madrid i de com construïm la República. Fins aquí tot normal. En el torn de paraules, i entre el públic, dos combatents antifranquistes prenen el micròfon i narren la seva història de guerra, presó, tortura, vexació. Em colpeix sobretot el segon, té 95 anys i acaba la seva llarga i lúcida explicació preguntant-se, amb tristor, com és que hi ha tanta gent que no va a votar. 
La seva defensa de la democràcia i la dignitat ha estat un sacrifici immens com per sentir massa gent dient que està cansada de votar.

Només per escoltar aquestes dues experiències ja ha valgut la pena la trobada, ho diu Gabriel Rufián, que també ens recorda que avui fa 40 anys que Franco va morir al llit i que en fa 79 que Durruti fou assassinat a Madrid en plena guerra civil. Acaba amb una esperança: La tercera República serà Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada