dilluns, 30 de novembre de 2015

Constitucioanalista?

Nacionalista? No, no gaire, bàsicament independentista; i de no fa molt, només des del 10 de juliol del 2010, en aquella primera i immensa manifestació, on un Passeig de Gràcia sencer cridava contra una sentència d'un Constitucional esperpèntic del qual el PP n'havia potinejat la composició omplint-lo de jutges amics. Aquests van poder tombar allò que havien aprovat dos parlaments, i un referèndum on el poble català va tornar a fer el ple, apostant per enèsima vegada per la transformació d'una Espanya impossible. 

Aquell dia vaig començar cridant desorientat per un Estatut occit, i vaig acabar cridant, com tots: "Independència". Fou aquell 10 de juliol de vergonyós record per a aquell president de la Generalitat, socialista i cordovès, que a mitja manifestació es va haver d'esmunyir perquè se li escapava de les mans i perquè s'hi jugava la pensió de panxa contenta. Amb el President fugit vam saber que només ens teníem a nosaltres, que calia organitzar-nos. Les consultes populars la transformació política d'Òmnium i l'Assemblea són conseqüències d'aquells dies. 



Avui he tornat a recordar aquell Constitucional, mentre reia el tuit de Gabriel Rufián"A mí de las territoriales del PP la que más me gusta es el TC". Recordava la composició del Constitucional de fa cinc anys. I aquella famosa fotografia dels tres ponents contra l'Estatut, fumant-se puros a la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla. Res no era per casualitat, feia pocs dies Catalunya era insultada per l'Espanya profunda per legislar contra les "corrides de toros", i allà estaven ells rient del Parlament Català i de tot un poble.

Ahi va tornar a haver-hi sentència constitucional contra la declaració d'independència. No han passat ni tres setmanes del 9 de novembre en què es va proclamar, i ja la tenim aquí. El ex-diputat del PP Andrés Ollero, només 17 anyets de diputat de l'ala ultra del PP i membre numerari de l'OPUS. El tipus de personatge que en un país democràtic et guarden en un museu i aquí ja el tens de ponent de sentències contra Catalunya des d'un Constitucional esperpèntic de composició i de maneres.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada