dilluns, 16 de novembre de 2015

CUP

Tot rau en un èxit inesperat d'un tuit que fins i tot va acabar respost per David Fernàndez per a qui, com el 70% dels catalans, professo admiració. El tuit feia referència a què cap dels 10 diputats de la CUP era a la llista d'advertits pel Tribunal Constitucional, mostrant la portada de l'ABC. Estil de portada que no fa massa anys va costar presó a Xavier Vinader, el més valent d'entre els periodistes i el més periodista d’entre els valents. La resposta de David Fernàndez la vaig trobar fora de lloc, ja que des del seu partit es quedava la feina d'aquells patriotes, que l’any 1992, van patir presó, tortures i exili, amb la complicitat criminal del jutge Baltasar Garzón. Patriotes molts d'ells que o bé han deixat la política o bé l'exerceixen des de posicions diferents a la CUP.

El tuit és demagògic, d'acord, però qui no hagi fet demagògia des de Twitter que em faci el primer unfollow. Haver d’expressar una idea complexa en 140 caràcters és difícil; i si vols tenir impacte, caure en demagògia és massa fàcil. La demagògia no s'ha de mirar en un tuit, s'ha de mirar en la trajectòria, i si un tuit no agrada s'ha de respondre amb vehemència, que per això som a Twitter.

El tuit, parla de la poca implicació de la CUP en el procés i està escrit a la matinada del dia 12 de novembre, ja havien passat massa coses com per no callar. La CUP havia rebutjat participar de la mesa del Parlament, motiu que faria que no estiguessin amenaçats pel Constitucional. Amb la CUP s’havia aprovat la resolució d'independència amb l'annex de mesures socials. A partir de les dues sessions d’investidura la CUP va negar cap possibilitat per investir Mas i fins i tot hi va votar en contra, igual que els de la unitat de la pàtria  PPSC’s i els desorientats i dissidents del CSQEP.

Per a mi va tenir importància que la CUP no s’abstingués (hagués passat el mateix) i acabés votant NO. Aquest fet va donar oxigen a un Coscubiela molt criticat per les amenaces fetes contra Joan Giner, diputat seu, que havia gosat escriure contra l’alineament de CSQEP amb PPSC’s.

Tampoc va ajudar en la formació d'una opinió tranquil·la que en plena negociació i debat d'investidura, els joves de la CUP fessin aquestes pintades en locals de CDC. La sensació és de descontrol. Aquells 10 diputats de la CUP, que molts amics havien votat per accelerar el procés d'independència, ara estaven més cap a l'enderrocament de Mas.


- No entenc perquè la CUP no es presenta a les Generals. Qualsevol diria que ja ho hem guanyat tot i que ja tenim passaports catalans que ens obren totes les fronteres del món. Només tenim una resolució impugnada pel Constitucional, que no és executiva perquè no hi ha cap Govern que la gestioni. I en unes eleccions espanyoles, que poden guanyar els de C's perquè els nostres ja han "desconnectat" i s'abstenen.

-Puc entendre que no es presentin a les Generals perquè els fa mandra, però no entenc que facin campanya en contra els partits sí que es presenten no els faci mandra.

-No entenc que no participin de la Mesa del Parlament, la política es fa des de la gestió, no des de l’oposició. No ser a la Mesa els ha permès no estar amenaçats pel Constitucional. El curiós és que sí afecta a diputats del PPSC’s.

-No entenc quan la CUP fa propostes de possibles substituts de Mas, avui a Romeva, demà  Munté. Fins i tot algun dels seus diputats demanava ajuda a ERC per fer fora Mas. Jo no havia vist mai acords de govern centrats en vetar persones. Es tracta de pactar programes i distribució de competències. Per a mi, aquestes maniobres de la CUP són humiliants pel que representa Junts pel Sí i pel milió sis-centes mil persones que els hem votat. Si no poden investir Mas que no ho facin, però que no humiliïn.

La construcció d'un Estat és molt complicada, i més si no tens socis fidels i fiables. O bé hi ha un canvi inequívoc en el posicionament de la CUP i comencen a assumir propostes en positiu i un rol actiu en el desenvolupament de la República Catalana o no hi ha res a fer. Som en un punt mort, en un bloqueig que només podrà arreglar unes noves eleccions, amb una nova distribució de majories que treballin per la independència del país amb eficàcia, sense que ningú és pari a cordar les sabates en el moment en què sortim, esporuguits, d'un avió en flames (gran imatge de Martí Anglada).

PD: Pel que fa a les pintades, i en homenatge a la vida de Brian, s'ha de dir "Fem fora Mas", sense la preposició "a".

1 comentari:

  1. Bones reflexions. Per pensar-hi.
    Entenc que la CUP no sigui molt àgil a l'hora de prendre decisions (per a negociar, per exemple) per allò de ser assembleari però és quelcom que han de posar-hi remei, no pot ser una excusa.

    ResponElimina