La notícia ni és nova, ni imprevista, ni original: és l'amenaça de sempre contra tot el que no els agrada, amb èmfasi especial contra la Catalunya tractada des d'un menyspreu racista. Aquesta vegada el focus se situa sobre uns funcionaris amenaçats amb mesures jurídiques, si no apliquen la seva ordre, la seva sagrada ordre.
Per a mi, ser funcionari era una opció de servei públic que convivia amb la seguretat de la feina i la curta paga (no m’he queixat ni quan era curta). La Moncloa (Moncloaca des de la guerra bruta) deu pensar que la seguretat és el “leitmotiv” dels funcionaris; ens veu com xais arronsats sota les conseqüències administratives, civils i penals, teledirigides i vergonyants de jutges (funcionaris, ells) amb més nòmina que criteri.
El 9N fou el primer dia de la nostra independència, aquell dia en què l'Estat va desaparèixer (per no tornar-hi més), els voluntaris que composaven la mesa del meu petit poble érem funcionaris. La gent venia a votar amb l'entusiasme mai no vist i un agraïment que ens feia privilegiats. Cap bri de por per ser on érem i per passar-nos l'amenaça de l'estat per l'arc de triomf de la nostra necessària insubmissió.
Tracto la seva Constitució com una merda, perquè es va signar fa 39 anys, a punta de pistola, però sobretot, perquè el Tribunal Constitucional que l'havia de defensar se la va carregar amb el cop d’estat de la sentència contra l’Estatut del 2010 (Javier Pérez Royo). Aquesta Constitució, impossible de transformar, que els “joves” de menys de 56 anys no han pogut votar, ha convertit la política espanyola en una gerontocràcia franquista incapaç de garantir drets.
Personalment he associat ser funcionari a la renuncia de militància política. He volgut mantenir independència entre la gestió del servei i la lluita dels partits polítics. És a dir, estar al costat de la gent, per sobre del costat del partit de torn. Quan el PP ha polititzat fiscalia, judicatura i Constitucional, els ha fet serfs de les seves voluntats i còmplices dels seus robatoris; ha subvertit la funció pública, convertint-la en el braç armat del partit més corrupte d'Europa (caciquisme). Aquí no m'hi trobaran, no seré qui busqui excuses en l'obediència deguda; i, com en aquell 9N que ens va fer lliures, seré un dels milers de funcionaris que tornaran a ser on calgui per defensar la democràcia i la voluntat de la gent, sense més por que la de seguir sent serf de la gerontocràcia franquista en què han convertit Espanya.
Com a funcionari em dec a la gent i a la democràcia. No a la merda de Constitució signada a punta de pistola i castrada per jutges comprats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada