Em permeteu que faci tres comentaris ràpids sobre les eleccions a l’ANC del dissabte 14 de maig
1) Potser sí que hi va haver una llista de 23, que l’existència de la llista contravenia el que es va acordar a l’AGO de Manresa. Però al costat d’aquesta llista de 23, en corria una altra de 25; i els que figuraven en una llista no eren a l’altra. Per tant, anem a pams a l’hora de fer crítica.
D’acord que hi ha algun mediàtic entre els que ha guanyat, molt pocs, la resta són lluitadors de pedra picada i d’independència.
2) Els que vam votar no som rucs, ni nens petits, ni immadurs... vam votar el que crèiem en consciència. Ni ens van manipular, ni ens vam equivocar. Clar que hi ha candidats que no van guanyar, era inevitable, hi havia més candidats que places. Dir que els que no van guanyar són millors que els que van guanyar és una bestiesa. Els que no van guanyar és perquè no ho van saber fer millor, no van tenir prou currículum, no van saber articular el missatge, no van saber explicar-se bé, no van tenir on explicar-se... Però, en darrera instància, totes aquestes variables són en mans dels candidats, no dels electors. El que està clar és que qui vol ser membre del Secretariat ha de fer un pla de treball i donar-se a conèixer més i millor, i exposar-se al fracàs i frustració.
Que s’ha votat en consciència i bé, ho demostra que els mediàtics que han sortit tampoc han obtingut gaires més vots que els “indepes” de pedra picada.
3) El Secretariat de l’ANC compta amb de 77 membres, tots ells ratificats el mateix dissabte. Ho dic perquè els comentaris que faig se centren només en els 25 de la representació nacional, que és on hi ha hagut maror.
Per cert, sóc un dels candidats que el dissabte no va ser escollit membre del Secretariat, i no era a cap de les dues llistes... I ara permeteu-me que segueixi plorant en silenci. O potser, més ben dit, en solitud...
Perdoneu-me la broma.
El model electoral de l'ANC ha quedat desfasat. Pensat per dos anys de sacsejada ciutadana, no serveix per una organització de trajectòria i horitzó més llargs.
ResponEliminaAplana el perfil del candidats i silencia la crítica legítima. Afavoreix el continuisme o pitjor, els empats tècnics. L'eliminació dels equips - vigents fins 12 dies després de l'AGO però reinterpretats amb calçador en plenari extraordinari de quòrum justet i per un sol vot - és un brindis al sol. No és realista esperar que els electors es llegeixin 60 perfils on line, facin les pròpies recerques i triïn en consciència silent. Per tant, corre tota mena de les llistes de prescriptors locals o per xarxes. Muntar un xat entre afinitats personals i passar llistes és tan fàcil que fa riure pensar que es pugui aturar. Almenys alguns anaven de cara.
A l'ANC li agrada viure de ficcions. Transversalitat mitificada, assemblearisme de pavelló i eleccions meditatives. Nobles principis fundacionals que trontollen amb els embats del món real. Tan necessaris com idealitzats, prenen un to ritualístic. Deixem-nos de cerimònies. Quan hi ha fam es queixala el pa sense beneir-lo. Tenim pressa.
La revolució no sempre riu, però ho intenta en companyia. Ànims!
Francesc Bellavista